La singularitat de Saint-Santin-de-Maurs (departament del Cantal i de l'Aveyron, França)



Paisatge del Cantal i de l'Aveyron, departaments francesos


Saint-Santin-de-Maurs o Saint-Santin és una població francesa situada als departaments del Cantal i de l'Aveyron amb poc més de 340 habitants. La seva singularitat prové de la loi du 22 décembre 1789, amb la qual es creaven els departaments francesos després de la Revolució i per la qual l'antic poble de Saint Santin va quedar dividit administrativament en dos departaments diferents: l'Aveyron i el Cantal. La separació o juxtaposició administrativa es va basar en raons lingüístiques, religioses, històriques o polítiques encara avui desconegudes, és a dir, existeixen nombroses hipòtesis sobre la raó que portà a aquesta divisió. Antigament, rebia el nom de Saint Santin de Montmurat la zona que pertanyia al departament de Rouergue (avui Aveyron) i de Saint Santin des Morts la zona del Cantal. Aquest fet ha provocat que, malgrat la seva minsa població, hi podrem veure dues esglésies, a tocar una de l'altra, dues escoles i dos cementiris. El límit departamental està assenyalat a la plaça.

Retaule amb els noms dels veïns morts del departament de l'Aveyron. Església de Saint-Pierre


L'església de Saint-Pierre (departament de l'Aveyron), que és del segle XIX, posseeix al seu interior un senzill monument als veïns del poble morts en el decurs de la I Guerra Mundial. Està constituït per un petit retaule de fusta pintada.

Nôtre Dame de Saint-Santin (església romànica)

L'església de Nôtre Dame de Saint-Santin és romànica i està al departament del Cantal. Des de la porta es pot veure parcialment l'interior i es pot observar que s'ha rehabilitat i que, en principi, no conté cap element funerari. Entre ambdues hi ha una distància de 20 metres.

Monument als morts situat a la plaça. Visió del departament de l'Aveyron


Monument als morts situat a la plaça. Visió frontal i del departament del Cantal. Al fons, l'església de Saint-Pierre


El monument als morts de la I Guerra Mundial, que està situat a la plaça del poble, té forma d'obelisc i és de marbre negre amb lletres daurades. També és singular perquè els noms dels veïns morts estan separats, cadascun a un lateral, segons la part administrativa del poble a la qual pertanyien. Així trobem la relació de Saint-Santin d'Aveyron en un lateral (uns 26 morts) i la de Saint-Santin de Cantal en un altre, en el qual hi ha inscrits els noms de 31 veïns morts tots ells a la I Guerra Mundial menys el capità Roger Lapergue, que morí a la Guerra d'Algèria. La part davantera, unitària, conté la inscripció següent:

Mourir
n'est rien
ce qui importe
c'est
de laisser
un example
et
un souvenir
[traducció pròpia: Morir no és res; allò que importa és deixar un exemple i un record]

Al peu de l'obelisc hi podem veure la frase "A nos heros morts pour la patrie".

Ddetall de les tombes del cementiri de Saint-Santin de l'Aveyron


Els dos cementiris de Saint-Santin estan situats als afores, cadascun a la zona adminsitrativa a la qual pertany. Les característiques són similars ja que tots dos són de planta irregular, no contenen nínxols i estan encerclats per murs. Majoritàriament, les tombes d'ambdós no tenen interés artístic rellevant ja que són els típics sepulcres de marbre gris moderns, amb models repetits per tota la geografia francesa.

Cementiri de Saint-Santin del Cantal

Comentaris

zel ha dit…
Quan vaig anar a la Bretanya, em vaig emocionar i gairebé enamorar dels petits cementiris, records en pedra. Molt bonic.
dapazzi ha dit…
M'entusiasma el vostre blog.......
encara que sou un poc tardons per a publicar, casi es feu de rogar, pero esteu perdonats, per la calitat de les coses que mos mostreu. salud.
Mar-Giverny ha dit…
Son macos aquests petits poblets i els seus cementiris. Molt bona nit i fins demá. Petonets:-)
Ksawery ha dit…
Todo un hallazgo lo de este pueblo dividido con sus dos cementerios. Como siempre exquisitamente presentado.
Galderich ha dit…
Ep, que no puc veure les fotografies. Només veig la de la vista general i la de l'església romànica. Les altres no les puc veure i no puc contrastar el que dieu amb unes imatges que intueixo molt bones (com sempre) que ens ajuden a gaudir de l'art mortuori.
Esther i Toni ha dit…
Galderich: no veiem que hi hagi problemes amb les imatges... Estan pujades com les altres i nosaltres les veiem... Tot i així, gràcies per avisar. Farem un repàs...
Galderich ha dit…
Ara ja les veig totes i com pensava... molt bé!