Memorial Tranchée des Baïonettes (Verdun, regió de Lorena, França)


juliol de 2009

La batalla de Verdun va ser una de les més importants i sagnants de la Primera Guerra Mundial. La regió està plena de lieux de la mémoire, és a dir, memorials, cementiris, ossaris i records d’aquesta guerra.

El 12 de juny de 1916, dues companyies del 137 Regiment d’Infanteria de l’exèrcit francès estaven atrinxerades al nord de la ciutat de Verdun, prop del Fort de Douamont. Les bombes enemigues van colgar completament la trinxera i els va enterrar vius. Els van trobar tres anys més tard, perquè les puntes de les baionetes sobresortien de la terra. Els seus cossos es van deixar al mateix lloc com a testimoni de la cruesa de la guerra.

El memorial, finançat per un personatge americà, es va inaugurar el 8 de desembre de 1920 i és el més antic de la regió.

Després de passar per una monumental portalada amb la inscripció “A la mémoire des soldats français qui dorment debout le fusil en main dans cette tranchée, leurs fréres d’Amérique”, un camí estret i fondo com una trinxera, ens condueix fins a l’estructura central: una fosca i freda columnata protegeix la trinxera cerclada per filat, dins la qual s’observen les creus, senzilles, dels soldats morts.

El bosc del voltant també va ser camp de batalla i encara són evidents els impactes dels obusos. La vall on està situat aquest memorial es coneix amb el nom de Ravin de la Mort, és a dir, Barranc de la Mort.

El monument està sempre obert i es pot visitar gratuïtament.

Comentaris

piradaperdida ha dit…
Tenéis un blog muy interesante, que merece segundas y terceras visitas :) ¡Volveré pronto!

Saludos
AleMamá ha dit…
Muy interesante sitio. El arte funerario nos habla de mucho más de lo que parece. Siempre visito cementerios como parte del turismo que hago por ahí.

Me complica el calalán. Lástiam grande.
Saludos
Sinuhe ha dit…
Uff, estos cementerios con esta historia tan cruda detrás me impresionan siempre.

Un artículo estupendo. Realizáis un trabajo maravilloso, mis felicitaciones.
marta ha dit…
despues de una semanita de vacaciones, un paseo por los blogs amigos es lo mejor!
Magnifico vuestro viaje a Francia y las fotografías (como siempre).
Y muy duro ver la trinchera. Debe palparse todo el sufrimiento que encierra ese lugar.