Cripta del Tercio de Montserrat, Monestir de Montserrat (Catalunya)

La cripta del Tercio de Montserrat està situada a la plaça dels Apòstols del Monestir de Montserrat, just al costat de l’aparcament d’autocars i gairebé davant de l’inici del camí del Degotalls.

La primera pedra d’aquest monument funerari es col·locà el dia 8 d’octubre de 1939, sota el govern de l’abat Antoni M. Marcet. Les obres de la cripta, però, s’iniciaren l’1 de maig de 1958, per part de la Hermandad de Excombatientes del Tercio de Requetés de Nuestra Señora de Montserrat, constituïda un parell d’anys abans. El 20 d’abril de 1961 es traslladaren les restes dels requetés morts en combat i pocs dies després, concretament el 29 d’abril, l’abat de Montserrat, Aureli M. Escarré, en consagrà l’altar.

El Tercio de Requetés de Nuestra Señora de Montserrat s’organitzà el setembre de 1936 per lluitar amb les forces franquistes. L’unitat va obtenir la Cruz Laureada de San Fernando per la batalla lliurada a Codo (Aragó) i per les seves operacions militars a Guadalajara, Extremadura i Catalunya.

A la plaça dels Apòstols, enjardinada, hi trobem una estàtua de Casañas, que representa un requeté mig incorporat i moribund, amb la mirada fixada al monestir. El bronze va ser un donatiu del Capità General de la IV Regió Militar. Una placa ens diu el següent:

Recorda el seu exemple i sacrifici. Terç de Requetés de Nostra Senyora de Montserrat 1936-1939.

L’edifici de la cripta, el projecte de la qual és obra dels monjos Busquets i Picas, va ser decorat per l’artista Santiago Padrós, sota la direcció de l’abat Celestino Gusi. Té planta circular, amb un recinte interior on hi ha l’altar, envoltat per l’espai dedicat als enterraments. Ambdós espais estan encerclats per un deambulatori, al qual si accedeix des de la porta d’entrada.

A ambdós costats de la porta d’entrada, hi ha dues inscripcions en ferro forjat amb fragments de l’Evangeli segons Sant Joan (Nou Testament):

Ningú té amor major que el de donar la vida pels amics

i del Llibre dels Macabeus (Antic Testament):

És millor morir a la guerra que contemplar les calamitats del nostre poble i del santuari.

La capella, de forma circular, està coronada per una volta decorada amb un mosaic que figura un cel estrellat amb 317 estels d’or, que representen cada un dels morts que estan enterrats a la cripta. La resta de decoració està formada per mosaics d’inspiració bizantina i relleus de ceràmica. L’altar està presidit per una imatge de la Mare de Déu de Montserrat, protegida en forma de mosaic per les imatges de l’Àngel del Paradís i per l’Arcàngel Gabriel. El mur continua amb una decoració romboïdal amb palmes i llorers i finalitza amb la representació de Sant Jaume Apòstol, de Sant Jordi, Sant Lluís i Sant Ferran.

Sota l'altar hi ha enterrat el capellà Ramón Carrera Iglesias, mort durant la batalla a Codo e, 25 d'agost de 1937.

A l’entrada de l’espai on hi ha les restes dels difunts, en caixes de pedra, trobem dues lloses negres amb els noms escrits en lletres versals. Hi trobem, també, les següents inscripcions:

Aquí descansan, esperando la resurrección, los requetés del Tercio de Nuestra Señora de Montserrat muertos por dios y por España en la guerra de liberación 1936-1939

Aquesta cripta erigida per subscripció popular i amb ajuda de les entitats oficials de Catalunya va ser consagrada el dia 29 d’abril de 1961.

Antes Dios nunca serás heroe anónimo (Ordenanza del Requeté).

Requiem aeternam dona eis domine. Ei lux perpetua luceat eis. Requiescant in pace. Amen.

Al deambulatori hi trobem un parell de vitrines amb records, documents i banderes. El mur interior que tanca les tombes conté les catorze estacions del Via Crucis, simbolitzades per creus de ferro forjat acompanyades per missatges del Sant Pare Pius XI i Pius XII.

També hi trobarem un faristol de pedra i ferro forjat que subjecta el llibre d’honor, amb tapes de roure i bronze, on hi ha les imatges del 317 morts.

Actualment, la Cripta només s’obre un dia a l’any per celebrar-hi un ofici religiós i la clau per accedir-hi pertany a la Hermandad de Excombatientes del Tercio de Requetés de Nuestra Señora de Montserrat.

N'hi hauran més fotografies a Imágenes de la memoria.