.JPG)
Juliol de 2009
L'església de la Madelaine, la més antiga de la ciutat francesa de Troyes, fou construïda al segle XI i comptava, com era habitual a l'època, amb un cementiri al voltant, del qual n'hi ha testimoni des de 1465, moment en el qual, probablement, estava envoltat d'una palissada. L'any 1525 el portal occidental va ser construït pel mestre d'obres Martin de Vaulx, es protegí el recinte funerari amb un mur i es construí una galeria funerària anomenada carner o ossari. L'any 1550 s'obrí la porta meridional de l'església que dóna al cementiri, una part del qual estava destinat a l'enterrament dels infants nonats, és a dir, als infants que naixien morts. És per això que rebia el nom de Jardí dels Innocents. Al segle XVIII, el cementiri tenia una superfície d'uns 1000m2, però a partir de l'any 1776, els enterraments intramurs foren prohibits a Troyes i el recinte caigué en desús, esdevenint un terreny erm. Les restes mortals existents aleshores es traslladaren a Clamart, situat al nord-oest de la ciutat (carrer Diderot).
.JPG)
Al costat de l'església encara queden traces dels arcs ogivals que formaven part de la galeria funerària perimetral del cementiri. Recentment (2008), s'ha recuperat l'espai per a fer-hi un preciós jardí d'inspiració medieval amb plantes i arbustos que presenten un dibuix geomètric. S'hi han situat unes escultures o estructures metàl·liques per simbolitzar l'arquitectura d'una galeria i un xiprer, al costat de l'entrada meridional de l'església, ens recorda l'existència d'un monument al cementiri i vol simbolitzar la resurrecció i l'eternitat. A l'hora, els colors de les flors no han estat escollits en va: hi domina el blanc, símbol de la innocència, de la puresa i de la vida, i el verd com a símbol de l'eternitat. Uns bancs ens conviden a seure a l'ombra.
.JPG)
Des del carrer, una portalada ens introdueix al recinte, des del qual també podem accedir a l'església, on hi hem trobat una utilització ben singular per a una làpida sepulcral: és el paviment d'entrada a l'edifici.
.JPG)
A l'Oficina de Turisme us donaran un fullet amb una exhaustiva relació de les plantes i flors del jardí, ordenada per espècies. El jardí té uns 450 metres quadrats. L'entrada és gratuïta però té horari d'obertura.
.JPG)
Al costat de l'església encara queden traces dels arcs ogivals que formaven part de la galeria funerària perimetral del cementiri. Recentment (2008), s'ha recuperat l'espai per a fer-hi un preciós jardí d'inspiració medieval amb plantes i arbustos que presenten un dibuix geomètric. S'hi han situat unes escultures o estructures metàl·liques per simbolitzar l'arquitectura d'una galeria i un xiprer, al costat de l'entrada meridional de l'església, ens recorda l'existència d'un monument al cementiri i vol simbolitzar la resurrecció i l'eternitat. A l'hora, els colors de les flors no han estat escollits en va: hi domina el blanc, símbol de la innocència, de la puresa i de la vida, i el verd com a símbol de l'eternitat. Uns bancs ens conviden a seure a l'ombra.
.JPG)
Des del carrer, una portalada ens introdueix al recinte, des del qual també podem accedir a l'església, on hi hem trobat una utilització ben singular per a una làpida sepulcral: és el paviment d'entrada a l'edifici.
.JPG)
A l'Oficina de Turisme us donaran un fullet amb una exhaustiva relació de les plantes i flors del jardí, ordenada per espècies. El jardí té uns 450 metres quadrats. L'entrada és gratuïta però té horari d'obertura.
Comentaris
Está ahí, en la calle, en el trabajo, en el cine, y en los cementerios, viéndolos como lo que son, reales, cierto y verdaderos, el lugar donde nadie quiere ir, pero la parca no perdona.
Algunos son grandes, magníficos, y guardan a grandes nombres.Otros sencillos y puros. El romanticismo dió vida a grandes obras en los panteones y tumbas de personajes famosos y queridos, autenticas obras de arte, y en la que la vida entró de otra manera en el camposanto.Grandes cementerios guardan grandes obras,de grandes hombres y es curioso el verlos, ahí durmiendo el sueño de los justos ...y el de los injustos.
Muy buen blog, y un saludo desde Albacete, con cariño.