Cementiri dels empestats (Tiana, Maresme) [correccions]

Detall monument funerari als morts per la pesta groga de 1870 

Tiana és un municipi d'uns set mil cinc-cents habitants situat a la comarca barcelonina del Maresme, a uns 18 Km de Barcelona. Com moltes de les poblacions de la comarca, va esdevenir primer indret amb segones residències i després de primera amb, bàsicament, barcelonins que busquen un ritme de vida més tranquil. Al terme municipal hi destaca el conjunt monàstic de la Cartoixa de Montalegre, que incloïa entre les seves propietats, una granja als boscos de la Conreria. Aquesta granja va ser seminari i hotel-restaurant. Actualment és una casa de colònies que depèn de la Fundació Pere Tarrés.

Detall monument funerari als morts per la pesta groga de 1870

A pocs metres de l'antic seminari, seguint direcció la Font de l'Alba, hi trobarem un curiós i desconegut recinte funerari: el Cementiri dels empestats. L'any 1870 es declarà una epidèmia de febre groga al barri mariner de La Barceloneta de Barcelona, a causa de, possiblement, un vaixell infectat que provenia de l'illa de Cuba. Malgrat els esforços de les autoritats, l'epidèmia es començà a escampar per tota la ciutat de Barcelona. A tall d'exemple, us indicarem que la Junta de Sanidad Provincial decretà allunyà tots els vaixells del port de la Barceloneta ja que molts treballadors portuaris havien caigut malalts. El pànic s'apoderà del barri i n'emigraren onze mil veïns, que es dirigiren cap a pobles del Vallès, de la costa o a la vil·la de Gràcia. La situació es va fer tan insostenible que el dia 22 de setembre, l'Ajuntament i la Junta de Sanidad ordenaren el desallotjament forçós de tota la Barceloneta.

Entrada al recinte funerari (estat actual)

Es decidí, aleshores, establir una colònia sanitària a les antigues dependències religioses de la Conreria per traslladar-hi les famílies sense recursos i joves provinents de la Casa Provincial de Corrección (pdf), desaparegut correccional i presó de Ciutat Vella. Aquesta colònia de la Conreria allotjarà 1.693 persones, entre les quals hi havien 94 reclusos, que es repartiren entre l'edifici de l'antic seminari i el convent. El metge responsable n'era el Dr. Pelegrí Giralt, amb l'assistència d'infermeres i sanitaris. Hi van estar des del 23 de setembre fins el 10 de desembre de 1870. El 29 de setembre es produïren les dues primeres morts per la pesta però també hi va haver 16 morts per verola i d'altres morts per malalties comunes. L'epidèmia es declarà acabada el dia 7 de desembre i, poc a poc, els veïns de la Barceloneta van poder tornar a casa. Havien mort 76 persones.

Vista del monument funerari

El recinte funerari del qual us parlem és el lloc de repòs final d'aquests barcelonins ingressats al sanatori. Consta d'una parcel·la d'un 20 m x 11 m tancat per un mur de pedra d'un metre d'alçada aproximadament. Actualment no hi ha porta d'entrada però sembla que n'hi podia haver existit una de petita. Els morts van ser enterrats en tombes individuals molt a prop del mur nord. Un cop dins, l'únic element que hi podem trobar és un monument cilíndric de pedra de poca alçada, uns 40 cm, sobre una base, amb un diàmetre d'entre 1,70m i 2 m i un pes d'uns 700 quilograms. El cercle està dividit en quatre quadrants en els quals s'alternen el símbol de la calavera i del rellotge de sorra alat. Al centre hi veurem l'escut de l'Ajuntament de Barcelona, envoltat per la inscripció “Colonia de Montalegre. El Ayuntamiento de Barcelona a las víctimas de la fiebre amarilla 1870”. El monument fou erigit el 25 de maig de 1871.

Vista general del Cementiri dels empestats

El Cementiri dels empestats està situat a la part inferior del Turó del Reig, sobre el Coll de Montalegre (coordenades X=437918.43 Y=4593849.18). És de titularitat pública i està inclòs en l'Inventari Arquitectònic del Parc de la Serralada de Marina. L'accés és lliure i obert.

Nota: en alguna documentació s'anomena erròniament "Cementiri del Còlera". 

Per saber-ne més: 

Mapa del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.
Municipi Tiana 
https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-del-colera

Blog La Mallerenga. "Una pedra funerària de setanta quintars a la Conreria". Nº 18-Febrer 2011 <http://lamallerenga-tiana.blogspot.com/2011/02/n18-febrer-2011.html>. Visitat 05/01/2022