Cementiri nou de Castellnou de Bages (Bages)

Vista posterior de l'església romànica de Castellnou de Bages

Castellnou de Bages és un municipi d'uns mil habitants, situat al centre de Catalunya. Els habitants, però, estan dispersos en diversos nuclis i urbanitzacions, fet que provoca una sensació de sol·litud i petitesa quan arribes al nucli antic, presidit per una magnífica església romànica del segle XI: Sant Andreu de Castellnou. De fet, el nucli antic està habitat, només, per 44 persones.

El nucli antic ha estat reformat i destacarem la restauració (anys 90 del segle XX) de l'església, que ha recuperat la seva forma original renunciant a les reformes que va patir durant els segles XVI i XVII, el cementiri vell, del qual només en resta el testimoni d'un petit prat d'herba verdíssima, i el cementiri nou, que l'any 2000 es va construir entre les restes d'una fortificació del segle X i la rectoria, que va ser destruïda l'any 1936.

Vista de l'indret on estava l'antic cementiri, avui assenyalat amb una creu de ferro

Com us comentàvem, l'antic cementiri dels habitants de Castellnou és, avui, un prat petitó i verd darrera l'absis de l'església. Una moderna placa, penjada en una dels murs exteriors de l'església, ens indica el lloc exacte amb el text següent:

Des del segle X han estat enterrats en aquest indret els veïns i veïnes del terme i la parròquia de Castellnou de Bages. Descansin en pau.

Cal esmentar que, en el decurs dels treballs de restauració del recinte, es trobaren moltes tombes medievals al terra de la casa rectoral, fet que demostra que l'antic cementiri parroquial estava situat allí pels volts del segle X o XI.

Entrada del cementiri. La construcció de l'esquerra és, avui, el fossar de l'antic cementiri i la tomba de Ramon Vila

Castellnou de Bages és conegut, també, per ser l'indret on està enterrat Ramon Vila Capdevila, conegut amb el sobrenom de “Caracremada”, considerat el darrer maqui, que va ser mort a trets durant una batuda de la Guàrdia Civil l'any 1963. Va ser enterrat als peus de la façana de ponent de la rectoria sense cap signe que n'identifiqués la sepultura. Amb la reforma de l'entorn, les seves restes es traslladaren a dins del recinte del nou cementiri i es senyalitzà amb una placa on diu:

Aquí reposen les restes de
RAMON VILA CAPDEVILA
Peguera (Berguedà) 1908 – Castellnou de Bages 1963
Militant de la CNT i últim maqui anarquista català.
Va participar en la proclamació del comunisme llibertari (1932),
la Guerra Civil (1936-1939), la Resistència francesa (1939-1945)
i, durant 18 anys més, en la lluita contra el Franquisme.
En la seva memòria i la de tots els que van donar la vida
per la llibertat i per l'ideal anarquista
El Moviment Llibertari
Castellnou, 15 de juliol del 2000

Vista de l'interior del recinte funerari

El cementiri nou, obra de l'arquitecte Antoni González Moreno-Navarro, es construí entre els anys 1997 i 2000. La seva característica principal és la integració de les restes d'antigues edificacions i les noves sepultures, d'estil modern i innovador. Exemples anteriors d'una fusió arquitectònica i estilística similar els podem trobar al conegut Cementiri modernista de Comillas (Cantàbria) i al Cementiri de Villaluenga del Rosario (Càdiz). Precisament, aquesta barreja d'edificis enrunats i estètica contemporània dota el conjunt d'una bellesa estranya.

"Banco Catalano"

Us reproduïm, a continuació, l'acurada descripció de l'interior del cementiri nou que podem trobar als Mapes del Patrimoni Cultural que la Diputació de Barcelona té publicats a la xarxa:

"Al nord es troba l'antic cup [castellà: lagar] de Can Batista, que és el lloc on es van dipositar totes les restes de les exhumacions fetes arran de la construcció del nou cementiri i on també es troben les restes del maqui Ramon Vila Capdevila "Caracremada". Al sector oest hi ha un banc d'acer inoxidable que porta el nom de "Banco catalano", dissenyat per Lluís Clotet i Òscar Tusquets. Sota el sector de llevant hi ha setze enterraments en fossa i l'ossera comuna. A través d'un arc a puntat es té accés a un espai descobert on trobem dos conjunts de nínxols, un de sis en dos pisos de tres que es troben sota les restes de la volta que va ser el vestíbul de la casa rectoral. El segon conjunt, de dotze nínxols, està disposat en tres pisos de quatre i està situat al costat del primer conjunt. La paret nord d'aquest espai descobert hi ha un tram d'opus spicatum datat del segle X, que es va trobar en una de les excavacions fetes, i es diu que podria haver estat part del mur d'un antic castell. Els nínxols són prefabricats i amb tancaments de vidre, a través del qual es pot veure la làpida. A la paret nord d'aquest espai es troba una obertura amb tancament de vidre des del qual es pot veure l'interior del museu local. Sota la volta contigua a la façana de ponent de l'antiga rectoria es troba un espai, amb accés directe des de l'exterior, habilitat com l'avanç esmentat museu local. A migdia s'obre un petit espai on es troben dos conjunts de nínxols més, al costat est un conjunt de tres pisos de sis nínxols, i al sud, en un mur de nova construcció, hi ha un conjunt de dos pisos de sis nínxols. Davant aquest últim conjunt es troba l'antiga entrada principal de la casa rectoral i passant sota la volta, que era el vestíbul, s'accedeix per unes escales al segon pis on es trobava l'habitatge del rector. El segon pis està destinat al passeig o reflexió, té dos espais descoberts, un cap a ponent i l'altre cap a llevant, on es van col·locar dos elements que li donen al conjunt una gran singularitat. El primer és la instal·lació per part del pintor i arquitecte Domingo García-Pozuelo d'"El balcó de Montserrat", que el conformen dues grans plaques de marbre blanc de Macael disposades en angle, que estan situades a l'antic balcó del despatx del rector, des d'on es veu la muntanya de Montserrat. [...] També en aquest primer espai hi ha un columbari d'urnes cineràries, ubicat en el forat d'un armari de paret de l'antic despatx del rector."

Restes de l'antiga rectoria. A través de la finestra es pot observar l'escultura El Balcó de Montserrat, de marbre blanc

Per reforçar el caràcter aconfessional del recinte, enlloc de situar-hi un àngel exterminador, com a Comillas, els arquitectes pensaren en un monòlit de granit negre sud-africà, reproduint el sentit i la forma del monòlit protagonista a la pel·lícula 2001: a space odyssey, de Stanley Kubrick. El conjunt es va rematar amb la frase “La porta entre dos mons”.

Un altre dels elements innovadors de tota aquesta restauració és precisament la reutilització com a fossar de l'antic cup [castellà: lagar] d'un mas que hi havia al costat de l'església i que va quedar integrat al cementiri nou. Les restes de “Caracremada” foren dipositades dins d'una caixa amb una moneda de 100 pessetes i un text, del qual no n'hem trobat la transcripció. Un mur interior la separa de les restes traslladades de l'antic cementiri.

L'interès paisatgístic i històric de la zona ha provocat la creació, entre d'altres iniciatives, de la Ruta dels Maquis en BTT i del Museu dels Maquis, situat en una antiga construcció i que s'integrarà a la Xarxa d'Espais de la Memòria. Per acabar ens referirem a la recent estrenada pel·lícula “Caracremada”, del director Lluís Galter. L'obra, que ha rebut molt bones crítiques, fa un repàs sobre la vida i la mort del darrer maqui i la lluita llibertària amb gran realisme.

Vista exterior del conjunt

Per conèixer a fons tot la restauració i la reforma d'aquest indret, us recomanem la lectura de l'article (pdf) “Nuevo cementerio municipal de Castellnou de Bages (Barcelona, España)” de l'arquitecte Antoni González Moreno-Navarro, amb un anàlisi del procés creatiu i estètic que comportà aquesta obra.