![]() |
Detall del sepulcre-cenotafi situat al Mosteiro Dos Jerónimos |
El
mes de febrer de 2011 us vam parlar sobre el magnífic
sepulcre de Vasco Da Gama al Mosteiro dos Jerónimos de Lisboa.
En aquell moment vam fer referència al cenotafi de Luis Vaz de Camões que l'acompanya, perquè ambdues mostres funeràries van ser
erigides per disposició testamentària del prohom Simao José Da Luz
Soriano. Però avui també us parlarem de les dues tombes primitives
del poeta i d'un altre cenotafi que té, al Panteó Nacional de
Lisboa.
Luis
Vaz de Camões, nascut possiblement l'any 1524, és considerat el
poeta més important de la cultura portuguesa. Va morir a Lisboa el
10 de juny de 1579 (tot i que a moltes fonts consta l'any 1580) en
una pobresa tan gran que, fins i tot, la seva sepultura va ser pagada
per un amic. Alguns documents antics afirmen que va morir a la seva
casa del carrer de Santa Anna, que mai més fou habitada per ningú
després de la seva mort; però una de les hipòtesis més acceptades
és que va morir a l'hospital perquè existeix el testimoni d'un
exemplar de la seva obra més coneguda, Os
Lusíadas, propietat de Fra Josepe Indio, el qual hi va deixar
manuscrita una nota a la primera pàgina amb les afirmacions
següents:
“Que
cosa mas lastimosa que ver un ian tan grande ingenio mallogrado! Yo
lo vi morir en un hospital de Lisboa, sin tener una sábana con que
cobrir-se, despues de haver triunfado en la India Oriental, y de
haver navegado 5.500 legoas por mari cansan estudiando ; que aviso
tan grande para los que de noche, y de dia sin provecho, como la
araña en urdir tellas para caçar moscas!”
Sembla
ser que la mortalla la va rebre per caritat, tot i que hi va haver
personatges als quals se'ls ha atribuït haver-la costejat: D.
Francisco Manoel, Severim de Faria, D. Francisco de Portugal....
Mort de Camoëns [Gravat] . - [S.l. : s.n., ca 1840] . Biblioteca Nacional de Portugal
|
Va
ser enterrat al costat esquerre de la porta principal l'església del
Convent de les franciscanes de Santa Anna de Lisboa. Setze anys més
tard, D. Gonçalo Coutinho va buscar la tomba del poeta perquè no hi
havia evidències clares d'on estava enterrat. Un cop trobada, per
ordre del bisbe, les restes es van traslladar al centre de la nau,
sota una làpida amb la inscripció següent:
Aquí
jaz Luis de Camões, Principe dos
poetas
do seu tempo. Viveo pobre e
miseravelmente,
e assi morreu, anno de
1579.
Esta campa he mandou aquí por
Dom
Gonçallo Countinho. Na qual senao
enterrará
persoa algua.
Martim
Gonçalves Da Camara hi ha afegir uns versos en dístics llatins del
religiós Matheus Cardozo. Us els reproduïm tot seguit:
Nase
elegis Flaccus lyrics Epigrammate Marcus
Hic
iacet, Heroo carmine Virgilius
Ense
simul, calamoque auxit tibi lysia famam
Unam
nobilitant Mars et Apollo manum
Castalium
fontem traxit modulamine at Indo
Et
Gangi telis obstufecit aquas
India
mirata et quando aurea carmina lucrum
Ingenii
haud gazas ex Oriente tulit
Sic
bene de patria meruit dum fulmina ense
At
plus dum calamo bellica facta refert
Hunc
Itali, Galli, Hispani vertere poetam
Qualibet
hunc vellet terra vocare fuum
Vertere
fas, aquare nefas, aqualibis uni
Est
sibi pars nemo, nemo secundus erit.
![]() |
Vista lateral |
Segons
la crònica d'un monjo franciscà, l'any 1709, el mur on havia estat
la primitiva sepultura de Camões estava ornat amb rajoles i flors.
L'església,
que contenia nombroses làpides i inscripcions funeràries, va
resultar gairebé destruïda (s'esfondrà la volta central) pel
terrible terratrèmol
de Lisboa de 1755, que va arrasar més d'un 85% de la ciutat i va
causar enormes danys a nombroses ciutats de la península. Després
del sisme, la ciutat va ser reconstruïda però no hi ha constància
que s'haguessin fet esforços per recuperar la tomba del poeta, tot i
que alguns testimonis escrits contemporanis de la tragèdia afirmaven
que l'esfondrament va destruir la làpida però no la tomba.
![]() |
Vista del sepulcre-cenotafi |
L'any
1835 la Sociedade dos Amigos das Letras va buscar-la al lloc
aproximat on les cròniques indicaven la sepultura. Hi van trobar una
làpida sense inscripció, que cobria una escala de tres o quatre
esglaons enrajolats i una fossa, que, pel seu reduït tamany, no
podia ser una sepultura familiar però que tampoc semblava
correspondre a la tomba d'un personatge important. Hi van trobar un
esquelet i una mica de terra. Després d'alguns intents més de
recerca, la tomba i les restes mortals de Camões es van donar per
perdudes. L'any 1880, es va nomenar un comitè, dirigit pel Ministre
del Regne, Rodrigo de Fonseca, per trobar les restes però no van
poder demostrar amb seguretat que ho fossin. Aquell mateix any, totes
les restes que contenia el carner que es va trobar a Santa Anna van
ser traslladades al "sepulcre-cenotafi" que us estem
mostrant, al Mosteiro Dos Jerónimos.
Tot
i que dins el sepulcre del Mosteiro Dos Jerónimos hi ha unes restes,
existeixen nombrosos estudis moderns que afirmen que no es pot
assegurar que siguin del poeta. És per això que a molta de la
documentació es parla de cenotafi i no de tomba. El cenotafi
(monument sepulcral erigit a la memòria d'un personatge il·lustre,
però que no en conté les despulles) està situat al cor dret de
l’església de Santa Maria Bélem del Monestir dels Jerònims de
Lisboa. Com en el cas del sepulcre de Vasco de Gama, d'estil
neomanuelí, és obra de l’escultor Antonio Augusto da Costa Mota
(1862-1930), conegut com a Costa Mota oncle, per encàrrec
testamentari de Simao José Da Luz Soriano, tal com consta en la
inscripció situada a la part inferior, inscripció que és
exactament igual a la que trobem a la tomba de Vasco de Gama.
![]() |
Detall de la decoració lateral |
Com
en el sepulcre de Vasco da Gama, és una arca de grans dimensions
però en aquest cas està decorada amb elements relacionats amb la
poesia: corones
de llorer i un llibre decorat amb una ploma d'escriptura i una
lira. Un altre cop ens trobem que els tres símbols estan enllaçats
per una soga marinera i l'escut de Portugal esculpit als laterals
curts. L'estàtua jacent del personatge també és de gran realisme i
detallisme. Us voldríem fer notar que no és habitual la
representació de jacents en oració. Tan a la representació de
Vasco de Gama com a la de Camões, les mans estan en una posició
orant explícitament volguda però, en canvi, el cos està en posició
jacent, representant el personatge ja mort, cosa que presenta una
contradicció.
Camões
també té un cenotafi al Panteão
Nacional. Com a curiositat, us direm que el rètol informatiu que
existeix al panteó indica que el poeta està enterrat al Mosteiro
dos Jerónimos, afirmació popularment acceptada, tot i que, com us
explicàvem, estudis recents no ho poden demostrar.
Comentaris
Salut
Francesc Cornadó