Cenotafi o tomba de Luis Vaz de Camões (Mosteiro dos Jerónimos, Lisboa, Portugal)

Detall del sepulcre-cenotafi situat al Mosteiro Dos Jerónimos

El mes de febrer de 2011 us vam parlar sobre el magnífic sepulcre de Vasco Da Gama al Mosteiro dos Jerónimos de Lisboa. En aquell moment vam fer referència al cenotafi de Luis Vaz de Camões que l'acompanya, perquè ambdues mostres funeràries van ser erigides per disposició testamentària del prohom Simao José Da Luz Soriano. Però avui també us parlarem de les dues tombes primitives del poeta i d'un altre cenotafi que té, al Panteó Nacional de Lisboa.

Luis Vaz de Camões, nascut possiblement l'any 1524, és considerat el poeta més important de la cultura portuguesa. Va morir a Lisboa el 10 de juny de 1579 (tot i que a moltes fonts consta l'any 1580) en una pobresa tan gran que, fins i tot, la seva sepultura va ser pagada per un amic. Alguns documents antics afirmen que va morir a la seva casa del carrer de Santa Anna, que mai més fou habitada per ningú després de la seva mort; però una de les hipòtesis més acceptades és que va morir a l'hospital perquè existeix el testimoni d'un exemplar de la seva obra més coneguda, Os Lusíadas, propietat de Fra Josepe Indio, el qual hi va deixar manuscrita una nota a la primera pàgina amb les afirmacions següents:

“Que cosa mas lastimosa que ver un ian tan grande ingenio mallogrado! Yo lo vi morir en un hospital de Lisboa, sin tener una sábana con que cobrir-se, despues de haver triunfado en la India Oriental, y de haver navegado 5.500 legoas por mari cansan estudiando ; que aviso tan grande para los que de noche, y de dia sin provecho, como la araña en urdir tellas para caçar moscas!”

Sembla ser que la mortalla la va rebre per caritat, tot i que hi va haver personatges als quals se'ls ha atribuït haver-la costejat: D. Francisco Manoel, Severim de Faria, D. Francisco de Portugal....

Gravat de GUERIN, Simon 1812-1850

Mort de Camoëns [Gravat] . - [S.l. : s.n., ca 1840] . Biblioteca Nacional de Portugal

Va ser enterrat al costat esquerre de la porta principal l'església del Convent de les franciscanes de Santa Anna de Lisboa. Setze anys més tard, D. Gonçalo Coutinho va buscar la tomba del poeta perquè no hi havia evidències clares d'on estava enterrat. Un cop trobada, per ordre del bisbe, les restes es van traslladar al centre de la nau, sota una làpida amb la inscripció següent:

Aquí jaz Luis de Camões, Principe dos

poetas do seu tempo. Viveo pobre e

miseravelmente, e assi morreu, anno de

1579. Esta campa he mandou aquí por

Dom Gonçallo Countinho. Na qual senao

enterrará persoa algua.

Martim Gonçalves Da Camara hi ha afegir uns versos en dístics llatins del religiós Matheus Cardozo. Us els reproduïm tot seguit:

Nase elegis Flaccus lyrics Epigrammate Marcus

Hic iacet, Heroo carmine Virgilius

Ense simul, calamoque auxit tibi lysia famam

Unam nobilitant Mars et Apollo manum

Castalium fontem traxit modulamine at Indo

Et Gangi telis obstufecit aquas

India mirata et quando aurea carmina lucrum

Ingenii haud gazas ex Oriente tulit

Sic bene de patria meruit dum fulmina ense

At plus dum calamo bellica facta refert

Hunc Itali, Galli, Hispani vertere poetam

Qualibet hunc vellet terra vocare fuum

Vertere fas, aquare nefas, aqualibis uni

Est sibi pars nemo, nemo secundus erit.

Vista lateral 

Segons la crònica d'un monjo franciscà, l'any 1709, el mur on havia estat la primitiva sepultura de Camões estava ornat amb rajoles i flors.

L'església, que contenia nombroses làpides i inscripcions funeràries, va resultar gairebé destruïda (s'esfondrà la volta central) pel terrible terratrèmol de Lisboa de 1755, que va arrasar més d'un 85% de la ciutat i va causar enormes danys a nombroses ciutats de la península. Després del sisme, la ciutat va ser reconstruïda però no hi ha constància que s'haguessin fet esforços per recuperar la tomba del poeta, tot i que alguns testimonis escrits contemporanis de la tragèdia afirmaven que l'esfondrament va destruir la làpida però no la tomba.

Vista del sepulcre-cenotafi

L'any 1835 la Sociedade dos Amigos das Letras va buscar-la al lloc aproximat on les cròniques indicaven la sepultura. Hi van trobar una làpida sense inscripció, que cobria una escala de tres o quatre esglaons enrajolats i una fossa, que, pel seu reduït tamany, no podia ser una sepultura familiar però que tampoc semblava correspondre a la tomba d'un personatge important. Hi van trobar un esquelet i una mica de terra. Després d'alguns intents més de recerca, la tomba i les restes mortals de Camões es van donar per perdudes. L'any 1880, es va nomenar un comitè, dirigit pel Ministre del Regne, Rodrigo de Fonseca, per trobar les restes però no van poder demostrar amb seguretat que ho fossin. Aquell mateix any, totes les restes que contenia el carner que es va trobar a Santa Anna van ser traslladades al "sepulcre-cenotafi" que us estem mostrant, al Mosteiro Dos Jerónimos.

Tot i que dins el sepulcre del Mosteiro Dos Jerónimos hi ha unes restes, existeixen nombrosos estudis moderns que afirmen que no es pot assegurar que siguin del poeta. És per això que a molta de la documentació es parla de cenotafi i no de tomba. El cenotafi (monument sepulcral erigit a la memòria d'un personatge il·lustre, però que no en conté les despulles) està situat al cor dret de l’església de Santa Maria Bélem del Monestir dels Jerònims de Lisboa. Com en el cas del sepulcre de Vasco de Gama, d'estil neomanuelí, és obra de l’escultor Antonio Augusto da Costa Mota (1862-1930), conegut com a Costa Mota oncle, per encàrrec testamentari de Simao José Da Luz Soriano, tal com consta en la inscripció situada a la part inferior, inscripció que és exactament igual a la que trobem a la tomba de Vasco de Gama.

Detall de la decoració lateral

Com en el sepulcre de Vasco da Gama, és una arca de grans dimensions però en aquest cas està decorada amb elements relacionats amb la poesia: corones de llorer i un llibre decorat amb una ploma d'escriptura i una lira. Un altre cop ens trobem que els tres símbols estan enllaçats per una soga marinera i l'escut de Portugal esculpit als laterals curts. L'estàtua jacent del personatge també és de gran realisme i detallisme. Us voldríem fer notar que no és habitual la representació de jacents en oració. Tan a la representació de Vasco de Gama com a la de Camões, les mans estan en una posició orant explícitament volguda però, en canvi, el cos està en posició jacent, representant el personatge ja mort, cosa que presenta una contradicció.

Camões també té un cenotafi al Panteão Nacional. Com a curiositat, us direm que el rètol informatiu que existeix al panteó indica que el poeta està enterrat al Mosteiro dos Jerónimos, afirmació popularment acceptada, tot i que, com us explicàvem, estudis recents no ho poden demostrar.