Les tombes dels glossatori de l'Escola de Bologna (Regió d'Emilia-Romagna, Itàlia)

Vista dels sepulcres de l'església de Sant Francesc

Bologna és la capital de la regió de l'Emilia-Romagna, situada al nord de la península italiana. La ciutat, amb més de 370.000 habitants, ofereix nombroses mostres de patrimoni històric i artístic, com el conjunt arquitectònic de Sant Stefano, les torres inclinades d'Asinelli i Garisenda (segle XII), o un dels recintes funeraris més importants del món: el Cimitero monumentale della Certosa diBologna. 

La ciutat també compta amb la universitat més antiga del món : l'Alma Mater Studiorum – Università di Bologna, creada a finals del segle XI. En aquest marc acadèmic, va existir l'Escola de Juristes de Bologna, anomenada també l'Escola dels Glossadors o Glossatori, perquè utilitzaven la glossa com a expressió del seu anàlisis i interpretació del Corpus Iuris Civilis de Justinià.

Les tombes dels principals glossatori s'han conservat en dos indrets de la ciutat: a la Piazza Malpighi, concretament a la zona exterior de l'absis de l'església de Sant Francesc, on es troben situades les tombes d'Accursio (circa 1181-1263) i del seu fill Francesco; d'Odofredo, i de Rolandino Romanzi. El segon indret és la piazza de San Domenico, al costat de l'església que conserva la tomba de Sant Domènec, on s'hi troben els sepulcres d'Egidi Foscherari i de Rolandino de Passeggeri. El Museu Civico Medievale o fins i tot el Claustre dels Morts de l'església de San Domenico també guarden sepulcres molt interessants de juristes.

Els cinc sepulcres (Accursio i el seu fill estan en la mateixa arca) presenten una estructura i materials similars ja que a tots ells l'arca sepulcral està protegida per una coberta piramidal de quatre vessants recoberta amb rajoles de majòlica de color verd maragda. Les columnes que sustenten la coberta són de marbre. Però hi ha nombroses diferències entre ells perquè alguns estan construïts sobre una basa de maons; d'altres tenen doble arcada, i d'altres es diferencien pels capitells.

Sepulcre de Rolandino de Passeggeri

Rolandino de Passeggeri (1215-1300) era expert en la ciència notarial i és un dels juristes medievals més reconeguts. L'arca sepulcral, de pedra i amb coberta de doble vessant, porta esculpida una escena on se'l representa amb els seus deixebles a l'aula. El monument està format per una columnata de nou unitats, de considerable alçada, que sustenta una segona columnata, que protegeix l'arca. El conjunt està coronat per una creu.

Sepulcre d'Edigi Foscherari

Egidi Foscherari també està sepultat a la piazza de San Domenico. El seu sepulcre és molt interessant perquè està encastat a la cantonada d'un edifici d'habitatges Presenta un estat de conservació bastant deficient. En aquest cas trobem una basa marbre i de maó vist amb diferents símbols religiosos i una cartel·la amb una inscripció, que avui és gairebé il·legible. L'arca sepulcral, també amb coberta de doble vessant, està decorada amb creus gregues.

Sepulcre d'Accursio i del seu fill Francesco

La tomba d'Accursio i del seu fill Francesco, a la piazza Malpighi, està situada a la cantonada del recinte tancat que conforme el jardí de l'església de San Francesc. L'arca sepulcral és de marbre rosa i porta la inscripció següent a la part davantera :

Inscripció del sepulcre d'Accursio

En un dels laterals es poden identificar els personatges gràcies a la inscripció següent :

Sepulcrum Accursi Glosatoris

legum et Francisci eius filii.

Fotografia extreta del llibre de Rubbiani: sepulcre d'Accursio abans de la restauració

Les altres decoracions són creus gregues, que es reparteixen a totes les cares. La basa és de pedra, on hi destaca una làpida moderna que ens parla de la restauració que va tenir lloc l'any 1893, gràcies a la intervenció de la reina Margarida.

Sepulcre d'Odofredo

El sepulcre d'Odofredo, mort l'any 1265, es troba alineat entre les tombes d'Accursio i de Romanzi. No té basa i és l'únic dels tres sepulcres de la plaça que se sustenta en una doble columnata. L'arca està decorada al frontal amb motius vegetals i geomètrics, que es van conservar gràcies a que durant segles, l'arca va quedar mig encastada en un mur. 

Fotografia extreta del llibre de Rubbiani : vista del sepulcre abans de la restauració

Just sobre de l'arca, en la volta que forma la coberta piramidal, s'hi va situar el següent epitafi:

Glauditur Ine mundi sensus, iurisque profumili

lux, fedus pacis, doctorum flos, Odofredus.

Si semel mille centum bis sexajinta quinque mente tenebis

hic sine novembris in terna nocte decembris.

Sepulcre de Romanzi

El darrer sepulcre de Sant Francesco és el de Rolandino Romanzi, mort l'any 1284. És obra d'Alberto di Guidobono i d'Albertino d'Enrico. Hi destaquen la representació de quatre lleons a les cantonades.

Fotografia extreta del llibre de Rubbiani: sepulcre de Romanzi abans de la restauració

A finals del segle XIX, l'església de Sant Francesc va ser sotmesa a un procés de restauració molt profund ja que el seu estat era gairebé ruinós i el cementiri i les tombes dels glossatori eren refugi per malfactors. Entre els anys 1890 i 1893 s'inicià la restauració de la zona externa de l'absis i, aleshores, es va proposar la recuperació dels sepulcres dels glossatori, que també estaven en molt mal estat. Es va fer coincidir amb el VIII centenari de la fundació de la universitat. La recuperació es va basar en l'observació dels gravats que imprimeix a Frankfurt (segle XVI) Rybisch Siegfried, en els dibuixos plens de detalls d'Oretti (s.XVIII) en la biblioteca Hercolani; i en l'obra clàssica De Claris Archigymnasii professoribus, de P. Sarti. La restauració d'aquests sepulcres va anar a càrrec d'Alfonso Rubbiani i d'Edward Collamarini.

Entre la nombrosa bibliografia existent, el llibre de Rubbiani, La Chiesa di S. Francesco e Le Tombe dei Glossatori in Bologna: Restauri dall' Anno MDCCCLXXXVI al MDCCCIC, documenta i detalla els treballs de restauracio dels sepulcres i mostra nombroses imatges de la situació abans de la restauració.

Per saber-ne més

Rubbiani, Alfonso. La Chiesa di S. Francesco e Le Tombe dei Glossatori in Bologna: Restauri dall' Anno MDCCCLXXXVI al MDCCCIC. Bologna: Zamorani e Albertazzi, 1900.

Adamoli, Ippolita. "Il Restauro Delle Tombe Dei Glossatori."  Strenna Storica Bolognese / Comitato Per Bologna Storica E Artistica. (1987): 15-25.

Aurigemma, Salvatore. Il Tipo Architettonico delle Tombe dei Glossatori in Bologna. Bologna: Stabilimenti Poligrafici Riuniti, 1933.

Grandi, Renzo. “Il Mausoleo di Rolandino Passaggeri: i notai prima dei doctores”. Arte a Bologna: Bollettino dei musei civici d'arte antica, VI (2007), pp. 129–132

"Scuola bolognese dei glossatori." Wikipedia, L'enciclopedia libera. 22 ott 2014, 21:59 UTC. 7 feb 2015, 17:08 <//it.wikipedia.org/w/index.php?title=Scuola_bolognese_dei_glossatori&oldid=68786339>.

"Escuela de Bolonia (Derecho)." Wikipedia, La enciclopedia libre. 9 oct 2014, 18:07 UTC. 7 feb 2015, 17:10 <http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Escuela_de_Bolonia_(Derecho)&oldid=77448915>.

"Tombe dei Glossatori della Scuola bolognese." Wikipedia, L'enciclopedia libera. 30 set 2014, 09:41 UTC. 7 feb 2015, 17:11 <//it.wikipedia.org/w/index.php?title=Tombe_dei_Glossatori_della_Scuola_bolognese&oldid=68407657>.