![]() |
Vista de les sepultures entre els camins i l'herba |
Arrigorriaga
és un municipi situat a poc més de sis quilòmetres de Bilbao.
Actualment hi estan censats uns 12.000 habitants. El cementiri de
Sant Crist ja no permet enterraments i les restes s'aniran
traslladant al nou cementiri del qual avui us parlarem. Fins l'any
1920 aproximadament va estar en funcionament l'antic cementiri
parroquial.
![]() |
Imatge del cementiri de Santo Cristo d'Arrigorriaga (cementiri vell) |
L'1
de novembre de 2009 es va inaugurar el cementiri-parc de
Landaederraga, amb una concepció innovadora a nivell europeu ja que
aporta un disseny que uneix les necessitats funeràries de la ciutat
amb necessitats més lúdiques com és la concepció d'aquest mateix
espai com a parc o zona de passeig. El plantejament inicial és
aconseguir un cementiri totalment aconfessional, per la qual cosa no
s'hi trobarà cap mena de simbologia ni s'hi permeten cerimònies
religioses. S'ha orientat a l'est per facilitar l'enterrament de
persones de religió musulmana.
![]() |
Escultura de Larrea i plaça central |
L'ajuntament
vetlla perquè no hi hagi cap mena de símbol religiós ni social,
tot i que permet, per exemple, les flors. Les despeses d'enterrament
i manteniment aniran a càrrec també de l'ajuntament . Els nínxols
(unes 160 unitats), que es reparteixen al llarg del lateral dels
camins del recinte, no són visibles ja que estan tapats amb llistons
de fusta i únicament s'indica el nom i dates dels difunts amb una
placa metàl·lica. Al cap de cinc anys, les restes es poden
traslladar a les osseres que s'han preparat en l'únic element
clarament urbanitzat del recinte, com és la plaça principal, on
s'han situat uns 850 nínxols, sense làpides, amb cobertura
d'alumini blanc i protegits per portes corredisses de vidre
emmirallat, que reflexa la tranquil·litat del conjunt, presidit per
una escultura de 3 metres d'alçada en bronze, de Vicente Larrea que
simbolitza el pas d'allò terrenal a allò espiritual, i per una zona
on poder espargir les cendres. Aquest escultor té altres obres
funeràries com el monument a Kirikiño al cementiri de Mañaria
(1966) i un àngel al cementiri de Zumárraga (1990).
Per
a l'enjardinament, es van respectar 150 enormes i vells roures que ja
existien al terreny, s'han plantat prop de 50 oms i i faigs i més de
3.000 arbusts de diferents espècies. És un cementiri on predomina
el verd i l'ombra, però sobretot les sensacions.
![]() |
Vista dels nínxols-osseres |
El
recinte ocupa prop de 3 hectàrees de superfície i el seu cost de
construcció es va aproximar als 4 milions d'euros. La concepció i
el disseny és obra de l'arquitecte municipal, Patxi Gutiérrez.
![]() |
Vista del cementiri parc |
Comentaris