Vista de les sepultures entre els camins i l'herba |
Arrigorriaga
és un municipi situat a poc més de sis quilòmetres de Bilbao.
Actualment hi estan censats uns 12.000 habitants. El cementiri de
Sant Crist ja no permet enterraments i les restes s'aniran
traslladant al nou cementiri del qual avui us parlarem. Fins l'any
1920 aproximadament va estar en funcionament l'antic cementiri
parroquial.
Imatge del cementiri de Santo Cristo d'Arrigorriaga (cementiri vell) |
L'1
de novembre de 2009 es va inaugurar el cementiri-parc de
Landaederraga, amb una concepció innovadora a nivell europeu ja que
aporta un disseny que uneix les necessitats funeràries de la ciutat
amb necessitats més lúdiques com és la concepció d'aquest mateix
espai com a parc o zona de passeig. El plantejament inicial és
aconseguir un cementiri totalment aconfessional, per la qual cosa no
s'hi trobarà cap mena de simbologia ni s'hi permeten cerimònies
religioses. S'ha orientat a l'est per facilitar l'enterrament de
persones de religió musulmana.
Escultura de Larrea i plaça central |
L'ajuntament
vetlla perquè no hi hagi cap mena de símbol religiós ni social,
tot i que permet, per exemple, les flors. Les despeses d'enterrament
i manteniment aniran a càrrec també de l'ajuntament . Els nínxols
(unes 160 unitats), que es reparteixen al llarg del lateral dels
camins del recinte, no són visibles ja que estan tapats amb llistons
de fusta i únicament s'indica el nom i dates dels difunts amb una
placa metàl·lica. Al cap de cinc anys, les restes es poden
traslladar a les osseres que s'han preparat en l'únic element
clarament urbanitzat del recinte, com és la plaça principal, on
s'han situat uns 850 nínxols, sense làpides, amb cobertura
d'alumini blanc i protegits per portes corredisses de vidre
emmirallat, que reflexa la tranquil·litat del conjunt, presidit per
una escultura de 3 metres d'alçada en bronze, de Vicente Larrea que
simbolitza el pas d'allò terrenal a allò espiritual, i per una zona
on poder espargir les cendres. Aquest escultor té altres obres
funeràries com el monument a Kirikiño al cementiri de Mañaria
(1966) i un àngel al cementiri de Zumárraga (1990).
Per
a l'enjardinament, es van respectar 150 enormes i vells roures que ja
existien al terreny, s'han plantat prop de 50 oms i i faigs i més de
3.000 arbusts de diferents espècies. És un cementiri on predomina
el verd i l'ombra, però sobretot les sensacions.
Vista dels nínxols-osseres |
El
recinte ocupa prop de 3 hectàrees de superfície i el seu cost de
construcció es va aproximar als 4 milions d'euros. La concepció i
el disseny és obra de l'arquitecte municipal, Patxi Gutiérrez.
Vista del cementiri parc |
Comentaris