Vas sepulcral: definició
Un vas sepulcral és una fossa al terra per enterrar-hi els difunts. També s’anomena carner. Tot i que aquest tipus d’enterrament no es característic d’una època o societat concretes, ens centrarem en els vasos sepulcrals existents a l’interior de les esglésies.
Els vasos sepulcrals existents a les esglésies estan coberts per una llosa habitualment esculpida o gravada. Es poden classificar per tres criteris molts clars:
- segons el nombre de persones sepultades: un vas pot tenir un ús individual, familiar o col·lectiu (per exemple, pertanyent a un gremi, congregació o confraria).
- segons la seva titularitat: en el cas de vasos d’ús individual o familiar, la propietat requeia en una persona física i, habitualment, existia una escriptura notarial. En el cas dels col·lectius, la propietat requeia en una entitat jurídica.
- segons la seva situació dins l’església: la situació del vas dins el recinte reflectia la rellevància social del difunt. D’aquesta manera, quan més propera era la tomba a l’altar major, més prestigi i reconeixement socials.
Sovint a causa d’una remodelació o restauració del recinte eclesiàstic, les làpides dels vasos sepulcrals es treuen de la seva ubicació original i es porten, segons la seva vàlua artística, a museus o altres indrets. Si visiteu el Monestir de Santa Maria de l’Estany, veureu tres o quatre exemples al petit jardí que hi ha just abans d’entrar a l’església. Les lletres gravades hi han estat resseguides amb pintura negra (suposem per facilitar-ne la lectura....).
Un vas sepulcral és una fossa al terra per enterrar-hi els difunts. També s’anomena carner. Tot i que aquest tipus d’enterrament no es característic d’una època o societat concretes, ens centrarem en els vasos sepulcrals existents a l’interior de les esglésies.
Els vasos sepulcrals existents a les esglésies estan coberts per una llosa habitualment esculpida o gravada. Es poden classificar per tres criteris molts clars:
- segons el nombre de persones sepultades: un vas pot tenir un ús individual, familiar o col·lectiu (per exemple, pertanyent a un gremi, congregació o confraria).
- segons la seva titularitat: en el cas de vasos d’ús individual o familiar, la propietat requeia en una persona física i, habitualment, existia una escriptura notarial. En el cas dels col·lectius, la propietat requeia en una entitat jurídica.
- segons la seva situació dins l’església: la situació del vas dins el recinte reflectia la rellevància social del difunt. D’aquesta manera, quan més propera era la tomba a l’altar major, més prestigi i reconeixement socials.
Sovint a causa d’una remodelació o restauració del recinte eclesiàstic, les làpides dels vasos sepulcrals es treuen de la seva ubicació original i es porten, segons la seva vàlua artística, a museus o altres indrets. Si visiteu el Monestir de Santa Maria de l’Estany, veureu tres o quatre exemples al petit jardí que hi ha just abans d’entrar a l’església. Les lletres gravades hi han estat resseguides amb pintura negra (suposem per facilitar-ne la lectura....).
Comentaris