Cementiri de Camarasa (La Noguera)

Municipi d’uns nou-cents habitants, situat a la comarca de La Noguera. La majoria del seu territori està dedicat al pasturatge i al conreu, de regadiu i de secà. La seva situació estratègica, a l’entrada del congost que forma el riu Segre, li ha portat a ser escenari de nombroses batalles. Al seu costat hi ha el pantà de Camarasa.
El cementiri està situat a uns centenars de metres fora de la població, entre camps d’ametllers. Té forma rectangular i sorprèn per la seva dimensió. Al mur perimetral dret hi ha una llarga filera de nínxols. Al fons, s’hi estan construint nous pisos de nínxols. A banda i banda del camí principal, s’hi situen sepultures senzilles, la majoria d’elles bastant antigues, coronades amb creus de ferro, pedra o marbre.

A mà dreta, més o menys al centre del mur perimetral, hi ha una fossa dedicada als combatents de la batalla del Segre. La sepultura està formada per una gran llosa de pedra i una penya amb diverses plaques metàl·liques. Dos immensos xiprers l’acompanyen. Reproduïm una part del text informatiu que s’hi pot llegir:

Tot el front on es tingueren lloc els combats del Cap de Pont de Balaguer és un gran cementiri anònim. La majoria de combatents morts foren enterrats on van trobar la mort. Però el pas del temps i l’acció de l’home han esborrat les fosses.

Només una d’elles, la fossa del Merengue, fou tractada amb respecte pels propietaris del terreny, que no fou cultivat després de la guerra. Allí reposaven les restes dels combatents republicans morts durant la batalla del Merengue (maig de 1938).

Infiltrats en terreny enemic, foren sorpresos, aniquilats i enterrats en un gran cementiri per les tropes franquistes. Les visites dels companys, sempre discretes, van mantenir viva la seva memòria. L’any 1985, per iniciativa de l’Agrupació de Supervivents de la Quinta del Biveró-41 i per aturar l’expoliació que patia la fossa, s’iniciaren els tràmits adequats per exhumar els cossos i traslladar-los al cementiri de Camarasa.
L’Ajuntament es mostrà sensible i cedí a perpetuïtat una parcel·la de terreny per poder enterrar dignament als companys morts i oblidats durant tant temps.

El 31 de maig de 1987 s’inaugurà aquesta tomba, un lloc de record per a tots els combatents que moriren a la batalla del Segre. Aquí estan dipositades les restes dels caiguts al Merengue i també a altres espais de la batalla (Seròs, Tremp, Isona, La Baronia-Montsec, Vilanova de la Barca i la Granja d’Escarp). Vegeu més fotografies del fossar clicant aquí (blog Imágenes de la Memoria)

Comentaris

Miguel ha dit…
Ya os contesté en mi blog. Por mí ningún problema a lo que me pedisteis.

Saludos. Adeu
Tenéis la autorización que me pedís. J.Serrano Belinchón. Guadalajara.
hrubiales ha dit…
Holá

Muy bueno el traductor, se ha quedado mejor para leer los textos. Estoy usando el traductor para el español. Me gusta mucho el sonido del catalan
Esther i Toni ha dit…
Estos los facilita la Generalitat de Catalunya,por lo que pensamos que serían fieles al texto escrito
Esther i Toni ha dit…
Aún no han previsto para su idioma,pero estarémos pendientes de su salida.Saludos
Metztli ha dit…
Aquest diumenge passat vaig visitar aquest cementiri per veure la tomba als soldats caiguts en les batalles d'aquest voltans, entre ellas la del merengue on vam estar visitant les trinxeres.

Molt interessant el vostre blog.
Salutacions
dapazzi ha dit…
Gràcies per visitar el meu blog, les fotografies del cementiri de Gènova no son meues, però no tingues cap dubte en visitar-lo, es impressionant, crec que el millor del mon.
(La cantera de Carrara està al costat.)
Ací te deixo estes adreces que son molt interessants.
Ah¡¡¡ m’agradaria saber com posar el teu traductor.
Carícies
Boro.


http://www.kaisergruft.at/kaisergruft/gruft1.htm

http://www.pere-lachaise.com/perelachaise.php?lang=

www.royaltyguide.nl/ families/wettin/belgium.htm