b.jpg)
Continuem amb la sèrie sobre cementiris dels anglesos. Els textos i les imatges d'aquesta entrada pertanyen al seu autor, Jordi Valls.
La Gran Bretanya ha tingut sempre una gran relació amb Portugal, sent els grans aliats en totes les ocasions històriques que s’han presentat. Per això no és estrany que ja a l’any 1655 es vengui a la comunitat d’anglesos i holandesos que vivien a Lisboa un terreny per enterrar els morts d’aquests països, en un moment en què els rics es podien fer enterrar dins les esglésies però els pobres no se sabia on. Amb tot, la primera làpida que es conserva és de l’any 1704.
Però com sempre ha passat, les autoritats catòliques i en especial la Inquisició intervenen i fan plantar al voltant del cementiri un mur de xipresos, per tal que els catòlics no vegin les tombes dels protestants. D’aquí que en el seu moment rebés el nom de Cementiri dels Xipresos. Amb el pas del temps al costat s’hi edificà un hospital, un club social i un col.legi per a anglesos, serveis actualment no operatius, quedant però encara vigent la capella, que com no podia ser d’altra manera, està dedicada a sant Jordi. El cementiri es pot visitar cada dia en horari de matí.
Com en altres cementiris anglesos hi trobem enterrats ciutadans no britànics, destacant-se els americans i alguns portuguesos de religió no catòlica i fins i tot algun ortodox rus. I entre d’altres cal citar, per la història i pels noms inscrits, la làpida del cònsol estat-unidenc al Marroc Thomas Barclay, mort en duel, i on es recorda que va ser nomenat pel president George Washington sent secretari d’estat Thomas Jefferson.
Una altra personalitat és l’escriptor Henry Fielding, novel.lista, autor teatral i jurista anglès, autor entre altres obres de La Història de Tom Jones, un expòsit, que viatjà a Lisboa per motius de salut, però que va morir l’any 1754 al cap de poc temps d’arribar-hi. També hi ha les tombes d’alguns militars britànics morts durant les guerres mundials.
Però com sempre ha passat, les autoritats catòliques i en especial la Inquisició intervenen i fan plantar al voltant del cementiri un mur de xipresos, per tal que els catòlics no vegin les tombes dels protestants. D’aquí que en el seu moment rebés el nom de Cementiri dels Xipresos. Amb el pas del temps al costat s’hi edificà un hospital, un club social i un col.legi per a anglesos, serveis actualment no operatius, quedant però encara vigent la capella, que com no podia ser d’altra manera, està dedicada a sant Jordi. El cementiri es pot visitar cada dia en horari de matí.
Com en altres cementiris anglesos hi trobem enterrats ciutadans no britànics, destacant-se els americans i alguns portuguesos de religió no catòlica i fins i tot algun ortodox rus. I entre d’altres cal citar, per la història i pels noms inscrits, la làpida del cònsol estat-unidenc al Marroc Thomas Barclay, mort en duel, i on es recorda que va ser nomenat pel president George Washington sent secretari d’estat Thomas Jefferson.
Una altra personalitat és l’escriptor Henry Fielding, novel.lista, autor teatral i jurista anglès, autor entre altres obres de La Història de Tom Jones, un expòsit, que viatjà a Lisboa per motius de salut, però que va morir l’any 1754 al cap de poc temps d’arribar-hi. També hi ha les tombes d’alguns militars britànics morts durant les guerres mundials.
Comentaris
Petons!
Sobta veure en Washington i Jefferson junts en una làpida.