Sisè i darrer lliurament del calendari dels anglesos. El text i les fotografies d'aquesta entrada són propietat de Jordi Valls.
A primers de juliol de 1835, durant la Primera Guerra Carlina, una força militar britànica, denominada Legió Auxiliar Britànica, formada per voluntaris anglesos, irlandesos i escocesos, fins completar uns 10.000 homes i comandada pel tinent coronel George de Lacy Evans, desembarcà a Santander i Donostia per ajudar la reina Isabel II en la guerra que mantenia contra el pretendent a la corona espanyola Carles de Borbó.
La Legió participà en diverses accions militars pel País Basc, especialment en desfer el setge que els carlins tenien posat sobre Bilbao i en la conquesta del port de Pasaia, si bé tingueren una forta derrota en la batalla d’Oriamendi. I molts dels oficials morts en aquestes accions foren enterrats a Donostia, en la vessant del mont Urgull que mira al Cantàbric, formant així el cementiri dels anglesos que encara avui es pot visitar.
Situat vora un dels camins que pugen fins dalt el castell de la Mota, els deu monuments fúnebres i làpides que hi resten estan escampats pel dur pendent de la muntanya, envoltats de la frondositat dels arbres i plantes que hi creixen ajudats per la humitat que els arriba de la propera mar.
A més dels enterraments d’aquesta guerra hi ha també un monument alegòric del setge de 1813, dedicat als anglesos que hi moriren, així com la tomba del mariscal de camp espanyol Manuel Gurrea. El cementiri ha inspirat una petita novel.la per a joves, que explica la relació amorosa d’un dels oficials anglesos allí sepultat amb una jove donostiarra.
La Legió participà en diverses accions militars pel País Basc, especialment en desfer el setge que els carlins tenien posat sobre Bilbao i en la conquesta del port de Pasaia, si bé tingueren una forta derrota en la batalla d’Oriamendi. I molts dels oficials morts en aquestes accions foren enterrats a Donostia, en la vessant del mont Urgull que mira al Cantàbric, formant així el cementiri dels anglesos que encara avui es pot visitar.
Situat vora un dels camins que pugen fins dalt el castell de la Mota, els deu monuments fúnebres i làpides que hi resten estan escampats pel dur pendent de la muntanya, envoltats de la frondositat dels arbres i plantes que hi creixen ajudats per la humitat que els arriba de la propera mar.
A més dels enterraments d’aquesta guerra hi ha també un monument alegòric del setge de 1813, dedicat als anglesos que hi moriren, així com la tomba del mariscal de camp espanyol Manuel Gurrea. El cementiri ha inspirat una petita novel.la per a joves, que explica la relació amorosa d’un dels oficials anglesos allí sepultat amb una jove donostiarra.
Comentaris
Una abraçada!
Quina sèrie !!!
Vuestros comentarios dan vida a este espacio,gracias a todos.
Una abraçada,Jordi.