Abril de 2009
La Seu d’Urgell és capital de la comarca de l’Alt Urgell. És un municipi amb més de dotze mil habitants amb una rica i antiga història, testimoni de la qual és, per exemple, la catedral de Santa Maria.
La Catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell (segle XII) és una de les obres més importants del romànic català. Anteriorment a la construcció romànica existiren quatre temples al mateix emplaçament. L’església té forma basilical amb tres naus. El transsepte està rematat a cada extrem per una torre.
El magnífic claustre conté diverses làpides sepulcrals, provinents de l’interior de l’església, i algun sarcòfag medieval. Una de les làpides conté la inscripció següent: Sepultura de l’honorable senyor Joseph de Boovet de Cal Vinya i dels seus 1604. Requiescant in pace. [Trad. Descansin en pau] Amen. La inscripció envolta l’escut d’armes familiar i el símbol del crani amb les tíbies creuades, símbol de la mort i de la fragilitat de la vida.
Dins de la basílica, cal destacar la cripta i diverses sepultures al transsepte. A la part esquerra de la cripta hi trobem l’antiga cripta de la Catedral amb els enterraments de sis bisbes de la Seu: Melcior Palau Boscà (1670), Francesc Fernández de Játiva i Contreras (1771), Joan de Garcia i Montenegro (1783), Josep Caixal i Estradé (1870), Justí Guitart i Vilardebó, Ramon Iglesias i Navarrí (1972). Anteriorment era el lloc d’enterrament dels canonges. Aquest espai gairebé no és visible perquè està en la penombra.
A la part frontal trobem vint-i-una urnes vermelles que contenen les restes d’alguns dels sacerdots de la diòcesi, que van ser morts durant la Guerra Civil. Cada una d’elles està marcada amb una petita placa metàl·lica.
Algunes altres tombes remarcables del recinte, com la de Joan Despés, les tractarem en entrades posteriors.
La Catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell (segle XII) és una de les obres més importants del romànic català. Anteriorment a la construcció romànica existiren quatre temples al mateix emplaçament. L’església té forma basilical amb tres naus. El transsepte està rematat a cada extrem per una torre.
El magnífic claustre conté diverses làpides sepulcrals, provinents de l’interior de l’església, i algun sarcòfag medieval. Una de les làpides conté la inscripció següent: Sepultura de l’honorable senyor Joseph de Boovet de Cal Vinya i dels seus 1604. Requiescant in pace. [Trad. Descansin en pau] Amen. La inscripció envolta l’escut d’armes familiar i el símbol del crani amb les tíbies creuades, símbol de la mort i de la fragilitat de la vida.
Dins de la basílica, cal destacar la cripta i diverses sepultures al transsepte. A la part esquerra de la cripta hi trobem l’antiga cripta de la Catedral amb els enterraments de sis bisbes de la Seu: Melcior Palau Boscà (1670), Francesc Fernández de Játiva i Contreras (1771), Joan de Garcia i Montenegro (1783), Josep Caixal i Estradé (1870), Justí Guitart i Vilardebó, Ramon Iglesias i Navarrí (1972). Anteriorment era el lloc d’enterrament dels canonges. Aquest espai gairebé no és visible perquè està en la penombra.
A la part frontal trobem vint-i-una urnes vermelles que contenen les restes d’alguns dels sacerdots de la diòcesi, que van ser morts durant la Guerra Civil. Cada una d’elles està marcada amb una petita placa metàl·lica.
Algunes altres tombes remarcables del recinte, com la de Joan Despés, les tractarem en entrades posteriors.
Comentaris
Saludos
Impecable post y fotos.
Petons!
P.D. Un libro o un CD de los 50:-)))?
Mira que he pasado veces por la Seu y ahora ya tengo un motivo para parar sin falta la proxima vez. Un saludo.
Gracias por el traductori, aunque con algo de esfuerzo lo leeria tambien en catalán, mezclando mis conocimientos de castellano y de frances.
No soy como ese político que toidos conocermos que dijo que hablaba catalan solo en la intimidad.
Un abrazo y petons
Gracias por el traductori, aunque con algo de esfuerzo lo leeria tambien en catalán, mezclando mis conocimientos de castellano y de frances.
No soy como ese político que toidos conocermos que dijo que hablaba catalan solo en la intimidad.
Un abrazo y petons