Cementiri del mas El Mujal (Bages)

2010

El Mujal és un dels masos més grans del municipi de Cardona, documentat des del segle XIII. Encara conserva alguns elements defensius originals. A pocs metres de la casa, hi podem veure la capella de la Mare de Déu de la Mercè, datada l’any 1767, i restaurada l’any 1940 pel propietari del mas, Ramon Miralles, després de ser profanada i malmesa el desembre de 1936, en plena Guerra Civil.

Durant la Guerra de la Independència, les terres d’aquest mas foren escenari d’una batalla on moriren 400 soldats francesos. Per aquest motiu, recentment s’ha iniciat un estudi per fer-hi una prospecció arqueològica. És interessant que llegiu el testimoni dels propietaris del mas sobre aquest episodi històric, anomenat la Batalla de Sant Quintí.

El cementiri, adossat a la capella, és el recinte funerari particular de la família Miralles, propietària del Mujal, i va ser construït l’any 1868.

Des de la porta, de fusta amb uns petits finestrons enreixats, hi hem pogut veure un parell de nínxols a banda i banda i un altar dedicat a Crist crucificat amb un llarga inscripció. No hi hem vist més tombes. La porta té una llinda de pedra, rosegada pel temps, que conté també una inscripció, datada l’any 1868, avui gairebé esborrada.

El pas del temps ha cobert el terra de les fulles dels xiprers, vells i immensos, que hi ha al bell mig. És un racó silenciós i aïllat, un humil exponent de cementiri rural. Sorprèn la desmesurada alçada dels murs i dels xiprers, que atorga al conjunt un dimensió on hi predomina la verticalitat, per sobre de l’horitzontalitat.