Crònica de la I Ruta turística de Cementerios de perVIVE a Madrid. Lligams


juny de 2010
Aprofitant la Setmana Europea del Turisme de Cementiri, la xarxa social perVive va organitzar, ahir dissabte 5 de juny de 2010, la I Ruta Turística de Cementiris al a ciutat de Madrid, la qual comptava amb el recolzament d'ASCE, The Association of Significant Cemeteries in Europe i d'EMSF, Empresa Mixta de Servicios de Madrid.

Una mica adormits, suats, i cansats després d'una nit en un tren Madrid-Barcelona literalment del segle passat, un bon amic, en Julio, ens va fer un tast d'una hora i mitja al Cementerio Sacramental de San Isidro. Només vam tenir temps de meravellar-nos amb algunes de les insignes o humils sepultures que conté i temps per pensar i acordar que hi havíem de tornar. A les 11:00 h estàvem convocats per perVIVE davant l'estació d'Atocha per pujar dalt d'un autocar turístic descobert que ens portaria al Cementiri de l'Almudena, el cementiri encerclat més gran d'Europa (més de cinc milions de persones sepultades).

El Cementiri de l'Almudena està format, actualment, pel recinte original anomenat Cementerio del Este, obra dels arquitectes Fernando Arbós i José Urioste, la construcció de la qual s'inicià l'any 1884; el cementiri construït durant els anys 20 del segle XX; i l'ampliació de 1955. Ens va rebre Gabino Abánades, director de Serveis d'EMSF, el qual ens va fer una breu explicació del recinte i ens va acompanyar i mostrar, en exclusiva, les carrosses i cotxes funeraris històrics de què disposen. Aquests vehicles estan situats, provisionalment, en un local situat a l'entrada del cementiri, que no està, encara, obert al públic. Entre ells hi trobem magnífics vehicles profusament i delicadament decorats i senzills carros funeraris de fusta.

Vam iniciar la visita per la capella central, d'estil modernista i continuarem per alguns dels aspectes històrics del recinte i per les tombes dels principals personatges famosos sepultats, entre els quals destaquen la família de Lola Flores, l'alcalde de Madrid, Tierno Galván, el torero Yiyo, polítics, escriptors i artistes. Ens va fer les explicacions Jesús Cámara, historiador i crític d'art. Tot i que la ruta va ser llarga, l'extensió de la Almudena, unes 120 hectàrees, no permet fer un recorregut complet i és necessari seleccionar-hi les sepultures principals. Personalment, vam poder extreure, però, tres conclusions que voldríem ressaltar: la zona més antiga, possiblement la que conté les sepultures més interessants des del punt de vista de l'art funerari, està gairebé abandonada i la majoria de les tombes estan mig derruïdes; les successives ampliacions, sense tenir en compte les zones de nínxols, que no vam visitar, estan formades per milers de sepultures gairebé totes de marbre gris amb algunes escultures interessants tot i que la majoria són de catàleg, amb la qual cosa es van repetint els models; i el predomini, en quant a número, de les tombes de personatges i històries sobre les tombes artísticament remarcables. Creiem que seria necessària la creació d'un catàleg artístic i històric del cementiri per poder valorar-ne la seva riquesa amb profunditat Al costat del cenotafi dedicat als morts a la Guerra de Cuba, sota l'ombra d'uns immensos xiprers, el Niño Dolores va interpretar-nos una magnífica peça de guitarra. La visita va continuar amb els recintes civil, on hi ha enterrats, per exemple, Pi i Margall, Pablo Iglesias i La Pasionaria, i el recinte hebreu.

Després de prendre forces prenent una copa i unes quantes tapes al centre de Madrid, vam visitar el Panteón de Hombres Ilustres. La visita va ser a càrrec de M. Teresa Llopis, amb la qual vam poder conèixer l'art i la història de les tombes de Sagasta, Cánovas del Castillo, Eduardo Dato, Antonio de Ríos Rosas, etc... M. Teresa, a la qual volem agrair la seva professionalitat i entusiasme, també ens va explicar la història del recinte, nascut per enterrar-hi les principals personalitats polítiques, culturals i socials del país, seguint com a model el panteó de l'Abadia de Westminster, però que no va acabar de prosperar.

Actualment conté set magnífics exponents d'art funerari. Vam finalitzar la trobada amb la interpretació, com a primícia, de la peça “Hombres Ilustres” a càrrec de Julián Olivares, mestre guitarrista, les notes de la qual crearen un moment màgic i d'especial sensibilitat quan ressonaren per les sales del Panteón.
Per finalitzar, volem agrair a tots els components de perVIVE la perfecta organització de la diada i la valentia de ser uns dels pioners en mostrar, a través d'una ruta, una part del magnífic patrimoni funerari que posseeix la ciutat de Madrid. Esperem que iniciatives com aquesta tinguin continuïtat en d'altres cementiris i en d'altres ciutats.

Comentaris

Esther i Toni ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Landahlauts ha dit…
Una entrada que esperaba ansioso. Ya que, desgraciadamente, no pude ir... estaba deseando de saber cómo fue todo y qué tal lo habíais pasado.

Unas fotos estupendas!!! Salutacions!

Eso del virus qué es??
Esther i Toni ha dit…
Este blog ha pasado un curioso virus:http://enceneu-els-llums.blogspot.com/2010/05/dia-del-blocaire-en-crisi.html
Galderich ha dit…
Fantàstica ruta. És curiós com el sepulcre que hi ha a Reus del General Prim estava abans a aquest Panteó d'il·lustres d'Espanya però que per qüestions d'espai el van oferir a Reus (com van fer amb altres personalitats) per si se'l volien emportar i disposar de més espai lliure...
APU Barcelona ha dit…
Hola Amigos!!

Que pena no haber podido ir y encima habéis podido hacer fotos....¡grrrr...!
Se me ponen los colmillos largos de envidia sana, je,je,ej :D

Me alegro que conocierais a Teresa LLopis es una gran profesional y excelente persona.
Un abrazo desde aquí a tod@s.

P.D.
Pregunto lo mismo que dice, Landahlauts; ¿eso del virus que és?
Clidice ha dit…
veig que en veu extreure el milloret de la visita :)
JFL ha dit…
Estupendísimo día que compartimos. Mucho sol, mucho calor, pero estuvo bien. Habrá que repetir. ¿Qué tal fue la vuelta?
Unknown ha dit…
Me ha gustado la información que ofrecéis, y sobre todo la fotografía última. Excelente escultura,aunque me gustaría saber lo que pone en esa losa.
Saludos¡
Mar-Giverny ha dit…
En cuanto he podido me he conectado paras aber que tal fue por Madrid. Os he leído de corrido y ahora lo volveré hacer con más tranquilidad y viendo los enlaces. Me acordé de vosotros:-)
Eso que decís del virus, no me ha quedado claro . ¿me explicais por favor)
Besos y feliz inicioo de semana.
pervive ha dit…
Queridos amigos, gracias por el magnífico post.(aunque tengo que tirar del traductor de softcatalá..) que buenas las fotos! Esto de los cementerios es contagioso y como te pique el bicho estás perdido... Para la próxima prometemos mejor tiempo y dejaros más a vuestro aire, pero en ésta nos vigilaban de cerca para ver si metíamos la pata.Ya sabéis. La lista para apuntarse crece y crece.. un besito amigos!
Sinuhe ha dit…
Ahh, que buenísimo todo. A ver si me puedo apuntar a otra convocatoria, que no me voy a quedar así, con los dientes largos, jeje


Un abrazo
Lilith ha dit…
¿Cómo tenéis tiempo de hacer estas cosas? Porque yo vi amanecer desde el tren con Toni ayer y hoy me encuentro con la entrada escrita y publicada. ¿No dormís?
Un genial resumen de lo que fue nuestro periplo por la capital. Espero que Pervive decida repetirlo y nos podamos apuntar de nuevo.
Lola ha dit…
Magnífica crònica d'una ruta superinteressant. Quina enveja !!!