Magdalena Valls era germana de Jaume Valls, abat de Santes Creus (1534-1560) i filla d'un important cirurgià de Barcelona. Es casà amb un membre de la família Salbà, el qual està enterrat al panteó familiar, situat a l'ala sud del claustre d'aquest monestir. Morí, vídua, el 21 de setembre de 1559. Deixà dit en el seu testament, del qual en fou executor l'abat Contijoch, que fos enterrada a la capella de l'Assumpció de la Verge, que es costejaria amb els seus béns. En el seu testament, que s'ha pogut conservar a l'Arxiu del Monestir de Poblet, llega al monestir 400 lliures barceloneses i 400 lliures més per a la fundació d’una missa diària en sufragi seu; 150 lliures per a la construcció d’una capella de l’Assumpta sota l’orgue de l’església, i 80 lliures per a dos aniversaris en sufragi de l’ànima del germà i dels pares. Disposa almoines per als pobres de la seva parròquia de Sant Miquel de Barcelona, per als dominics, per a l’Hospital de la Santa Creu i per als orfes. Deixa 100 lliures i una pensió vitalícia de 20 lliures anuals a la seva minyona i 200 lliures més per a altres gratificacions.
La petita capella de l'Assumpció era, anteriorment, l'armarium del monestir, o biblioteca dels llibres que s'utilitzaven durant els oficis religiosos. Està situada a la galeria oriental del claustre, entre la Sala Capitular i el sepulcre dels Bearn i dels Montcada, tocant a la sagristia. Té forma rectangular amb volta de canó transversal i és de petites dimensions. S'hi situà un grup escultòric d'alabastre sobre la Dormició de la Verge, de l'escultor francès Perris d'Austri, obra que està molt malmesa. Pau Soler, serraller de Tarragona, confeccionà la reixa d'entrada a la capella, i Cristòfol Alegret, pintor de Cervera, va fer el daurat i la pintura del sepulcre de la Verge i de part de capella. Els garants del testament de Magdalena especificaren que, a l'espai entre l'altar i l'escultura, s'hi havien d'esculpir dos escuts heràldics de la família Valls i Salbà i el símbol de Santes Creus (creu de doble travesser). Finalment, s'hi esculpí Assumpta est in caelum i l'anagrama de Maria, format per un M i una A, al centre de la frase.
Tomba de Magdalena Valls
La seva lauda sepulcral està situada a la part central de l'entrada, amb el cap sobre coixí en direcció a l'altar. Representa Magdalena vestida amb l'hàbit de l'ordre del Cister. Les mans, creuades sobre el tronc, estan tapades per les mànigues de la cogulla (cast. Cogulla: hàbit monacal amb caputxa i màniga ampla), vestimenta que ordenà portar, per testament, en el moment del seu enterrament. També hi podem veure esculpit, entre els seus peus, el blasó familiar. És de marbre i està esculpida en baix relleu.
La singularitat d'aquesta tomba radica en què és l'única representació d'una dona als sepulcres de Santes Creus, llevat del de la reina Blanca d'Anjou (a l'església) i del de Guilleuma de Montcada, “la Invicta Amazona” (al claustre).
Per informació sobre la capella, pode consultar El mestre Perris d'Austri a Santes Creus. Blog ART.
Comentaris
Un abrazo.
Saludos¡
Un abrazo.
Fantàstica fotografia de la tomba de Magdalena Valls i curiós testament.