Necròpolis Nacional de Sept Saulx (regió de la Champagne, França)


Agost de 2009

Sept Saulx és una població de més de 500 habitants al departament francès del Marne (regió de la Champagne Ardenne). La seva economia està basada en l’agricultura, la indústria i en els recursos del parc natural que porta el seu nom. Està situada a 15 km. de la històrica i magnífica ciutat de Reïms.
Com a d’altres poblacions de la regió, les batalles durant la I Guerra Mundial hi foren molt nombroses, fet que en acabar la guerra va comportar la construcció de cementiris militars per poder-hi enterrar els soldats morts. Habitualment, els civils morts eren enterrats als cementiris parroquials o municipals.

En aquest cementiri, creat l’any 1915 tot just acabada la guerra, hi trobem 3043 tombes individuals de cossos de soldats traslladats des de cementiris provisionals o municipals de La Veuve, de la Ferme de Moscou, del Mont de Billy i de Baconnes. Principalment eren soldats que provenien de fins a 18 regiments d’infanteria diferents, soldats dels 22è i 24è regiments d’infanteria colonial i de sis regiments d’artilleria diferents. També hi ha la tomba de dos soldats francesos morts durant la II Guerra Mundial.

Com a personatge destacat assenyalarem el general Van Waertmeulen, “mort pour la France”, el 16 de juliol de 1918. La seva tomba es construí l’any 1923.

El recinte va ser totalment restaurat l’any 1988. Té una extensió de 16 478 m2.

Les tombes són iguals a les que podem trobar en d’altres cementiris militars de la zona: les sepultures cristianes estan marcades amb una creu de formigó; les tombes musulmanes tenen forma d’estela acabada en punta; i les tombes reservades als jueus, animistes, lliures pensadors i de religions orientals es caracteritzen per tenir forma d’estela arrodonida. Totes elles contenen una placa de ferro on hi consta el nom i cognom, el número d'identificació de la tomba, la data de la mort i la frase “mort pour la France” sobre la qual ja en vam parlar fa algunes setmanes. L’entrada al recinte està flanquejada per dos pilars amb símbols militars, a l’interior d’un dels quals hi ha la bústia que conté el registre de les sepultures.

Com a totes les necròpolis nacionals militars franceses, el recinte està presidit per una bandera francesa, situada més o menys al centre.

Vegeu a continuació una postal antiga, amb les creus originàries de fusta, de l'època en què va ser contruit el cementiri:
Imatge extreta de Chemins de la memoire

Comentaris

Lola ha dit…
Belles imatges que transmeten a la perfecció la simetria posicional de les tombes.
Llàstima no comptar amb una fotografia d'una estela musulmana. Consti que no és pas una crítica, tan sols curiositat personal, perquè no n'he vist mai cap.
Ksawery ha dit…
¡Buena entrada! Personalmente me gustaba más la distribución que presentaba en el pasado que tanta simetría y mármol de la restauración. Le daba un cariz más personal al recinto.
Lola ha dit…
Gràcies per la ràpida resposta.Ara ja puc dir que he vist esteles sepulcrals musulmanes. Per cert són magnífiques.
Abraçades de crac crac.
Kashtanka ha dit…
Aquest cementeri te un estil molt americà, tot es tan simetric i perfecte...m'agrada, encara que preferix els cementeris europeus i del civils. Gracies per compartir-ho.
Galderich ha dit…
No sé si m'agrada més l'antic que el modern. Tots dos són impressionants sobre la mateixa base.

Com a mínim podem comparar amb les imatges facilitades!
zel ha dit…
Gràcies al blog del Salvador us he conegut, una proposta preciosa, la vostra, m'apunto a la colla de seguidors!
Sinuhe ha dit…
Que fríos me han resultado siempre estos cementerios. No me gustaría reposar en uno de ellos vaya.

Un abrazo
Pere M ha dit…
Impressionants aquests cementiris de guerra. Hi ha tantíssima gent!