Necròpolis medieval i cementiri de Santa Maria de Lluçà (Lluçà, Osona)

Detall de les importants pintures conservades a Lluçà

Lluçà és un petit nucli d’una vuitantena d’habitants, que forma part del municipi de Santa Eulàlia de Puig-Oriol, comarca d’Osona.

Claustre de Santa Maria de Lluçà

Gairebé solitària i entre suaus ondulacions, trobarem el principal exponent de romànic del Lluçanès: l’antiga Canònica Agustiniana de Santa Maria de Lluçà (entre s. XI i XIII). El conjunt no només té rellevància artística sinó també històrica i paisatgística ja que és un indret ple de serenor i senzillesa. La importància artística rau en els capitells del claustre, un conjunt de pintures romàniques descobertes l’any 1956, el frontal romànic de l’altar i en la necròpolis medieval situada al claustre i a l’exterior de l’absis (segle XI).

Tombes antropomòrfiques situades al claustre, visibles a través d'un vidre

Les tombes antropomòrfiques situades al claustre van ser descobertes durant una restauració realitzada entre els anys 1936 i 1939. De les més de quaranta tombes trobades dins la canònica, unes 10 estan situades sota el paviment de l’església. Com a mínim, tres d’elles són d’època moderna ja que daten del segle XIX. Les altres serien medievals. La resta de tombes estan repartides pel paviment del claustre, bàsicament sota les galeries, tot i que n’hi ha algunes que estan entre el pati i les galeries. Gràcies a uns antics esquemes que trobarem també en el claustre, podem identificar la majoria de les sepultures, algunes de les quals han estat cobertes amb un vidre per poder-ne observar l’interior.

Sarcòfag de Ramon de Casovers

En una de les galeries del claustre, a una alçada d’uns dos metres hi trobarem dues arquetes sepulcrals suspeses sobre mènsules: una pertany a Bernat de Merlès, canonge i sagristà (segona meitat del segle XIII), i l’altra pertany a Ramon de Casovers, canonge i capellà de Santa Maria de Lluçà, mort l’any 1395 aproximadament. Aquesta darrera, conté una inscrpició a la part davantera i tres escuts lobulats.

Croquis de les tombes antropomòrfiques trobades al claustre i a l'església de Lluçà

En canvi, les tombes situades a l’exterior de l’absis ho foren molt més tard: concretament l’any 1982, en el decurs d’uns treballs planimètrics. Se’n van localirzar cinc, totes elles disposades de forma perpendicular a l’absis, orientades d’est a oest. L’estudi de les escasses restes òssies que s’hi van trobar va permetre afirmar que es tractava de tombes d’adults. No en tenim fotografies.

Sarcòfag de Bernat de Merlès

El darrer exponent funerari que us presentarem és el petit cementiri de Lluçà, que està adossat a l’església. Manté un antic mur perimetral de maçoneria i una porta de ferro de poca alçada, coronada per una creu. A l’interior, trobem tres mòduls de nínxols molt separats entre ells ja que cada un està situat en un mur perimetral diferent.

Entrada del cementiri de Lluçà

Des de la porta veurem al fons a la dreta el mòdul més gran, format per 22 nínxols, dels quals són dobles, distribuïts en dues fileres; el següent mòdul, situat davant la porta, està format per sis nínxols, un dels quals és doble. També estan distribuïts en dues fileres. El tercer mòdul també està format per nínxols en dues fileres. En tot el cementiri hem comptabilitzat 43 nínxols, tots ells numerats i algunes sepultures a terra, marcades amb creus de ferro molt senzilles. El cementiri està presidit, a l’exterior, per un immens xiprers. A l’interior hi trobarem, també, algun arbre sol·litari.

Vista parcial del cementiri de Lluçà