Tombes del claustre de Nôtre-Dame de Saint-Lizier (departament de l’Ariège, França)



Vista exterior de l'absis de Nôtre-Dame de Saint-Lizier


Saint-Lizier és una població francesa, d’uns 1600 habitants, situada al departament francès de l’Ariège (regió de Midi-Pyrénées), que posseix un dels patrimonis histìorics més importants de la regió: l’antiga Catedral de Nôtre-Dame de Saint-Lizier, inclosa, com a Patrimoni Mundial de la Unesco, en el Camí de Sant Jaume (cast. Camino de Santiago / francès Chemin de Saint-Jacques). Aquest temple va ser consagrat al segle XI i ampliat als segles XIV i XV. Va ser co-seu de la diòcesi de Couserans fins el segle XVII.

Detall del claustre

El claustre d’aquesta església és l’únic exponent romànic que es conserva sencer a l’Ariège i té un valor històric i artístic extraordinari ja que les 38 columnes de marbre que el formen daten, amb capitells de pedra ornats principalment amb motius vegetals i geomètrics, del segle XI i XII. El primer pis és d’època molt posterior (segle XVI). El claustre conté les mostres funeràries de dos personatges relacionats amb Saint-Lizier: la dels bisbes Auger de Montfaucon (segle XIV) i Hector d’Ossun (segle XVI).

Lauda sepulcral d'Auger de Montfaucon

Auger II de Montfaucon (algunes fonts l’anomenen Agustin), era fill d’una prestigiosa família noble de la zona de Moulis, municipi situat a molts pocs quilòmetres de Saint-Lizier. De la seva vida abans de ser nomenat bisbe no se’n tenen gaires dades, però se li coneixen diverses obres escrites de temàtica religiosa. Fou bisbe de Couserans entre 1279 i 1303, període en el qual la diòcesi i molt especialment l’església de Saint-Lizier, van ser objecte de nombroses millores i s’enriquieren considerablement.

Al costat de la tomba hi trobem reproduit un manuscrit titulat Procès-verbal des constatations officielles faites le 31 mai 1877, à l’occasion de l’overture du Caveau d’Auger de Montfaucon, l’un des Grands Eveques du Couserans, nommé au Siège en 1279, mort le 1r. Juin 1303. Com que el document ens sembla interessant perquè explica com es va trobar la tomba i la descripció de l’estat del cos, us en fem la traducció:

“Procés verbal de les constatacions oficials fetes el 31 de maig de 1877, en l’obertura de la tomba d’Auger de Montfaucon, un dels Bisbes més Grans de Couserans, nomenat bisbe l’any 1279, mort el primer de juny de 1303

El 26 de maig de 1877, uns obrers que estaven restaurant el claustre van recolzar un tauló (cast. Tablón) al mur de l’Església. Van colpejar un forat buit del mur i, un cop tretes algunes pedres, van trobar un arcosoli. El Mossèn va ser informat immediatament. Era una tomba.

Cedint a les vives demandes dels parroquians, el Mossèn va prometre que els satisfaria el desig de veure-ho el 31 de maig, cosa que va complir.

El sepulcre havia estat excavat dins el mur i es trobava limitat pels quatre costats per un enrajolat (cast. enladrillado) simple. El fons estava format per lloses i la part superior estava coberta per la pedra tumular, que va ser disposada al seu lloc , on s’adaptava perfectament.

El cos del Bisbe està estirat sobre les lloses, d’esquena avall i de cara amunt. Els braços creuats es recolzen sobre el pit. Els membres inferiors estan juxtaposats fins al naixement dels peus, que estan un sobre l’altre. El cap està girat enrera i a l’esquerra. La mandíbula inferior, adossada al tronc, n’està separada i només se n’ha conservat l’os.

El tronc i els membres estan en millor estat de conservació. La pell no està immediatament sobre l’os: n’està separada per teixits intermitjos que sobresurten, tot i que han disminuït. El color dels tendons és d’un marró fosc, excepte a les mans i els peus, que encara conserven la blancor. Si es recolza un dit sobre la cuixa, la pell cedeix a la pressió però retorna immediatament a la seva posició inicial sense deixar cap forat. Està tancada al centre però separada de l’espina dorsal per tres centímetres aproximadament.

Les dents de la mandíbula inferior i les ungles es conserven bé. La llargada del cos, des de la punta del cap fins a la planta dels peus és d’un metre i vuitanta centímetres. Les mans i els peus tenen formes fines i belles i són visiblement de classe aristocràtica. Només el dit petit i l’anular de la mà dreta no tenen pell i estan gairebé separats del cos. El tronc és ample i molt ben format.La part posterior de les sabates o, més aviat, les sabatilles és de cuir negre molt ben conservat. La seva dimensió testimonia la finesa dels seus peus. Es veuen per aquí algunes restes (en forma de pols) de color, restes de l’estola [...]. Encara es veuen algunes fibres dels guants sobre les mans. Cal assenyalar també un petit ram de [...].

No s’ha trobat ni creu pastoral, ni anell, ni cap resta d’ornaments metàl·lics. Aquesta absència de joies, que acompanyen sempre les restes de personatges rics i honrats, confirmaria el fet que, cap a l’any 1793, aquesta tomba va ser profanada. En aquest cas, l’alteració de la posició del cap i de la mà dreta fa presagiar que la [corona] i l’anell havien estat sostrets.

Entre els milers de persones que, el 31 de maig, han visitat aquesta tomba, algunes es preguntaven sobre les despulles d’Auger de Montfaucon i i per quina raó se’l pot distingir entre tants bisbes inhumats a Saint Lizier en un període de 1600 anys? Se’n troba la prova a la pedra tumular d’Auger de Montfaucon, que s’adapta perfectament al sepulcre i a les notícies històriques extretes del registre del Bisbat, que constata l’inhumació d’Auger de Montfaucon al mur que separa el claustre del transepte.

Els sotasignants, fabricants, autoritats i notables de Saint Lizier amb el deure de transmetre als seus descendents els fets que s’acaben d’exposar, han emés el present procés verbal per a què sigui dipositat als arxius de la parròquia en el dia d’avui, primer de juny , dia en què la tomba ha sigut tancada al seu primer lloc. “ [traducció ECF]

Detall del claustre

La tomba d’Auger de Montfaucon va ser classificada com a monument històric l’any 1908. L’obra que avui podem contemplar està situada dins un arcosoli modern. Es tracta d’una figura jacent esculpida en pedra rogenca. La definició escultòrica en els detalls és simple, per exemple la túnica té marcats els plecs però no conté ornamentació. Podem observar el bisbe amb les mans creuades sobre el pit i amb les restes del bàcul espiscopal, recolzat sobre l’espatlla dreta. El cap, com en la majoria dels altres testimonis funeraris que trobem d’aquest tipus, descansa sobre un coixí. A la part inferior de la lauda, hi consta una inscripció, de la qual no n’hem trobat cap referència. La paret de l’arcosoli estava adornada amb unes pintures murals monocroms, avui gairebé imperceptibles, que representaven, segons sembla, els funerals d’Auger de Montfaucon. Per últim, senyalarem que el sepulcre va servir, com també ens indica el document que us hem traduit, per a l’enterrament de les despulles de molts dels bisbes de Saint-Lizier.

Lauda sepulcral d'Hèctor d'Ossun

Hector d’Ossun va ser bisbe, entre 1548 i 1574, de l’antiga diòcesi de Couserans. Se’l considera un bisbe-guerrer: durant les guerres dels hugonots, es va posar, literalment, al davant d’un excèrcit de 4000 homes per defensar la seva diòcesi i en algunes ocasions per defensar Tolosa (fra. Toulouse) en nom del rei. Home de gran energia i intrepidesa, s’explicava que sempre deia missa amb el casc i la cuïrassa a sobre de la credença (cast. Credencia) de l’altar. Va morir el 21 de setembre de 1574 a l’edat de 80 anys, després de 26 anys exercint com a bisbe a la diòcesi.

Vista de la lauda d'Hèctor d'Ossun

La seva tomba també està situada al claustre de Saint-Lizier. Només se’n conserva la figura jacent, que ha estat situada sobre una làpida llisa d’un altre material, on s’hi ha gravat el nom del personatge i els anys de bisbat. El conjunt s’ha col·locat, finalment, sobre un vas i dins d’un arcosoli, ambdós d’obra moderna. Malgrat que la pedra de la que està feta la figura jacent està bastant malmesa i que l’estil escultòric no és excessivament detallista, s’hi poden observar perfectament les faccions de la cara, la llarga i ondulada barba, un fragment del bàcul episcopal (el qual ja no conserva la voluta), recolzat sobre l’espatlla esquerra, i l’hàbit que vesteix, ornat únicament amb una sanefa trenada a les vores. Els peus s’han perdut. No s’ha conservat cap inscripció contemporània de l’època del personatge.
by Olybrius

Per acabar, comentar-vos que repartits pel claustre hi ha alguns vasos sepulcrals sense identificar i sense ornamentació. Dins l’església de Nôtre-Dame no recordem que hi haguessin sepultures.

Comentaris

Mar-Giverny ha dit…
Muy interesante la entrada y con muchos detalles como siempre, os lo currais mucho:)
Un abrazo
JFL ha dit…
Vaya viajecitos os pegais. Como siempre una lección de cultura para nosotros. Gracias por semejante post... Besos
Unknown ha dit…
Precioso la imagen de esas columnas románicas en el claustro, aunque la construcción (paredes) están algo deterioradas. Un viaje y una ruta por descubrir;gracias por enseñarla ;)
Saludos manchegos¡¡¡
Ksawery ha dit…
Una entrada muy documentada con un yacente muy curioso. Da gusto descubrir estos lugares a través vuestro.
Miss Trudy ha dit…
Como siempre, bellísimas y fascinantes fotos. Gracias por compartirlas! Yo acabo de visitar un cementerio colonial, les dejo acá el enlace por si lo quieren ver: http://www.flickr.com/photos/trudymercadal/sets/72157628089852409/