El setembre de 2009, us
vam parlar sobre el mausoleu
de Ferry Carondelet, situat a la Catedral de Saint-Jean-Saint-Etienne de Besançon (França), entrada que haurem de "revisitar"
properament perquè en tenim noves dades. Avui us mostrarem el
mausoleu del seu germà, Jean, situat a la Catedral de Sant Salvador
de Bruges (Bèlgica).
Retrat de Jean Carondelet, obra de Jeahn Gossaert (anomentat Mabuse),
actualment al Museu del Louvre (Paris). Font
|
Jean
Carondelet va néixer a la ciutat francesa de Dôle
l'any 1469 en el sí d'una família de llarg i important
llinatge. Va morir el 7 de febrer de 1544 a la ciutat flamenca de
Mechelen (cat. Malines). Era fill de Jean I Carondelet, canceller de
la Bourgogne i de Margueritte de Chassey.
La inscripció del seu
mausoleu ens relata uns quants detalls de la seva vida:
Reverendiss: Dom Joannes
Carondelet. Archiepiscopus Panormitanus, Primas Siciliae. Praepositus
S. Donatiani Brugen. Perpetuus Flandriae Cancellarius S. Decanus
Metropolitane Bisuntina Abbas Commendatarius B. Mariae Montis
Benedicti Pra S. Walburgis Furnen,Ac S. Piati Sicliniensis Caroli
Quinti Rom. Imp. Semp. Aug. Secretarius Aliorumque Conciliorum in
Belgica Praeses Primarius. Humanae Fragilitatis Memor Ipse Sibi
Posuit. Obit VII Februarii Anno A Christo Nato MDXLIV. Aetatis LXXV
Traducció:
Reverendíssim Dom Joan
Carondelet, arquebisbe de Palerm, primat
[cast. primado] de
Sicília, paborde
[cast. archicofrade] de Sant Donacià de Bruges, canceller
[cast. canciller]
perpetuu de Flandes, degà de [l'arxidiòcesi] de Besançon,
abat
comendatari [cast. abad comendatario] de Montbenoît, paborde de
Santa Walpurpurgis de Furnes [en flamenc Veurne], i de Sant Piat de
Seclin, conseller de Carles V emperador romà sempre august i va
presidir els consells d'estat a Bèlgica. En record de la fragilitat
humana s'ha erigit [aquest monument].Va morir el 7 de febrer de l'any
de Crist 1544, a l'edat de 75 anys.(Traducció Esther Celma)
En relació al primer
càrrec, el d'arquebisbe de la ciutat italiana de Palerm, és
interessant remarcar que Carondelet no va visitar mai aquesta ciutat
però se n'ocupà a distància i enviava objectes litúrgics i
ornaments, en els quals tenia molta cura d'estampari els escuts
familiars. Per exemple, el retaule de la Verge al mig dels àngels de
l'artista Jeahn Gossuert, anomenat Mabuse. El càrrec de primat, en
aquest cas de la illa de Sicília, significava de facto que tenia
autoritat sobre totes les diòcesis d'aquesta illa. El càrrec de
paborde l'exercia a Veurne i a la Catedral
de Sant Donacià o Sint-Donaaskathedraal, que era la catedral
catòlica de la ciutat de Bruges, actualment desapereguda i on va ser
enterrat en un primer moment. Com a canceller, exercia de
garant de les actes eclesiàstiques de Flandes. La importància
política i social del personatge es pot observar amb els càrrecs
que va exercir prop del rei, en especial va ser conseller de Carles V
i president del consell privat reial. A més, mantingué mecenatge i
amistat amb Erasme de Rotterdam.
Aquarel·la de Jean Jacques Gailliard (1835) |
L'obra original, de la
qual us en mostrem una recreació en aquarel·la del segle XIX,
provablement estava formada per un arcosoli en forma d'arc de triomf,
coronat per la figura de Crist i dues figures orants a banda i banda
de l'escena que conté el timpà. Estava decorat amb nombrosos escuts
heràldics i columnes d'orde corinti. Va ser realitzada per Michiel
Scherrier l'any 1549, un escultor flamenc poc conegut, que molt
provablement segons algunes fonts i per la simil·litud d'estil,
també va fer la tomba del seu germà Ferry, enterrat a la Catedral
de Besançon. Originàriament va estar situada a la catedral de Sant
Donacià, on també estava enterrat el seu germà Claude, fins l'any
1799. Va ser destruïda durant la Revolució Francesa i només se
n'ha conservat l'estàtua jacent i el vas, que van ser traslladats a
la Catedral de Sant Salvador de Bruges, lloc on avui la podem
veure.
El mausoleu que avui
podem observar amida 1,90 m d'amplada per 1,60 m d'alçada i està
format per l'estàtua jacent de Carondelet en alabastre rosa i el vas
funerari de marbre negre. Originàriament els ornaments, les
representacions de perles i joies i els brodats estaven pintats i
daurats.
Vista del mausoleu |
Detall del treball de l'alabastre al coixí |
Detall de la imitació del treball del cuir a les portades del llibre |
Amb la mà esquerra subjecta un llibre tancat. L'escultor va situar el personatge en aquesta posició volgudament amb la finalitat que la seva magnificència fós observada. Tot i estar ajaçat, manté els ulls oberts, detall que significa que va voler ser representat viu, en actitud contemplativa.
Bruges potser és la
ciutat més visitada de Bèlgica pels seus canals i per la seva rica
història. Perdeu-vos-hi passejant al capvespre, quan els grups de
turistes ja gairebé han desaparegut i gaudiu dels colors i de la
llum.
Comentaris
Saludos.
Buenas fotos¡¡
A tenor de su postura, cuando indagué sobre el arcosolio del Doncel de Sigüenza, en varios sitios leí que esta postura recostada hace más referencia a los antiguos sarcófagos etruscos (en los cuales los difuntos aparecen recostados y no tumbados y menos orantes). Es curioso, curioso. Salvo el Doncel, no conocía (o no me había percatado) de otra figura funeraria en semejante posición.
Gracias por vuestro artículo. Como siempre, un placer leeros.
Cal.
Por cierto, ya tocaba entradita ¿eh?:-)
Petons!
Curiosa postura parece que se va a caer en cualquier momento...
Un abrazo.
Cuando la vimos, allí en medio del pasillo de la girola no pensé que diese para tanto, aunque estuviese tan finamente tallada.
Por cierto, respecto a la posición, vimos algunas más en igual postura en la catedral de San Bavón (Gante), la de los "flashazos"...
Un abrazo.