El cementiri mariner de L'Escala (Alt Empordà, Girona)

Pas interior del cementiri

 Els recinte funerari del qual us parlarem avui també se l'anomena “cementiri vell” o “cementiri blanc”. Aquest cementiri és, potser, un dels més paradigmàtics o representatius del què pensem que han de ser els cementiris mariners perquè és d'un blanc esclatant, perquè és tot senzillesa i perquè està ple de referències a la mar, tan propera a les vides dels habitants de l'Escala.

Detall de nínxols

L'Escala és un municipi mariner de més de 10.000 habitants, que es dediquen principalment al turisme, la pesca tradicional i la conserva de l'anxova. En el seu terme municipal, molt a prop de la vil·la, es troben les ruïnes arqueològiques d'Empúries, un dels jaciments més importants de la Península.

Vista dels passadissos de nínxols

Com la majoria de cementiris actuals, aquest recinte, situat en uns terrenys coneguts com “els Estenedors” que estan molt a prop del mar, substitueix el parroquial que hi havia antigament al costat de l'església de Sant Pere des de 1682. Sembla ser que es va construir entre els anys 1835 i 1836 perquè dues epidèmies (de còlera i de malària) van col·lapsar l'antic cementiri parroquial amb més de 400 morts.

Sepultura més antiga del recinte

Tot i que hi ha una làpida datada de 1835 (situada a terra, a la dreta de la capella), gràcies als arxius sabem que entre els anys 1837 i 1851 es va enterrar directament sobre el terreny que avui ocupa el cementiri, però que encara no s'havien construït ni murs ni nínxols, que van ser fets parcialment a partir de l'any 1859 per un paleta local, després de llargs i greus problemes econòmics del consistori. És a dir, entre 1837 i 1859 s'hi va enterrar sense existir el recinte pròpiament dit i, de fet, l'any 1861 els murs perimetrals encara no estaven finalitzats.

Porta d'entrada al recinte catòlic

L'any 1876 el rector de L'Escala va proposar la construcció de la capella funerària, que avui podem contemplar en línia paral·lela a l'entrada, en substitució d'una anterior. Com que el consistori no disposava de diners, es va acordar la possibilitat de construir panteons a banda i banda de l'avinguda principal i al terra de la futura capella per finançar-la. La capella es va finalitzar quatre anys després. A més, el paleta que la va construir va haver de cobrar les obres en nínxols (concretament 37, des del número 202 al 239). per tal que pogués recuperar els diners amb la seva venda. Tot i que ja hi havia hagut un enterrament no catòlic anterior, l'any 1888 s'hi afegeix un petit espai per a enterraments no catòlics, al qual s'accedia des d'una altra porta, aquest cop de fusta. L'any 1890 es va arreglar el camí que portava al recinte i la porta metàl·lica principal.

Vista del recinte no catòlic

L'any 1963 l'ajuntament estava disposat a demolir tot el recinte per convertir-lo en una plaça perquè “entorpece completamente el desarrollo del plan normal de edificaciones” però el projecte no es va portar a terme per diferents motius. El cementiri va ser clausurat l'any 1970.

A principis dels anys 70, un important moviment veinal, encapçalat per la Comissió de Defensa de l'Arquitectura Popular de L'Escala i recolzada per nombrosos intel·lectuals i artistes, va iniciar vàries accions per aconseguir la preservació d'aquesta important mostra funerària. Sortosament, la Consejería del Patrimonio Artístico, l'any 1977, va informar favorablement sobre la declaració del Cementiri Vell de l'Escala com a Monument Històric-Artístic de caràcter local, amb l'argument de ser “uno de los escasos ejemplos conservados”. En va ser declarat l'any 1978, juntament amb l'Alfolí de la Sal. Aleshores, l'ajuntament va encarregar la restauració del cementiri, en aquell temps ple d'herbes i molt malmés, a l'arquitecte Benet Cervera.

Passem ara a fer-ne una descripció:

Sepultura de l'escriptora Caterina Albert

El recinte té forma rectangular amb l'entrada orientada al Nord-oest, d'esquena al mar. Un petit joc dels murs impedeix veure l'interior del recinte des de la porta. Tot just entrar trobarem una primera zona de nínxols formada per fileres de 2 o 3 unitats d'alçada als murs perimetrals i als mòduls aïllats centrals, que es disposen 3 per banda del passeig principal. La darrera zona, la més gran i enjardinada, finalitza amb la capella. Està formada per nínxols perimetrals i per algun panteó i tomba centrals.

Detall dels timpans que coronen els nínxols i de la seva numeració

És un cementiri humil, fet anb materials senzills, totalment arrebossat i d'un blanc esclatant, típic d'alguns cementiris mariners. Els nínxols estan coronats per un timpà sense decoració i numerats amb plaques de ceràmica vidriada. Actualment, la majoria de tombes ja no tenen làpida, però les que encara queden presenten epitafis molt interessants.També hi destaca la tomba de Caterina Albert, nascuda a L'Escala, escriptora que va haver de signar la majoria de les seves obres amb el pseudònim masculí de “Víctor Català” perquè era dona.

Detall de la placa amb els morts durant la Guerra Civil
 i als camps de concentració nazis

A l'entrada, un trist rètol dels anys 90, recorda els noms de les 58 veïns de L'Escala morts a conseqüència de la Guerra Civil o als camps de concentració nazis.

Detall d'un del panteons més significatius

Hem comptabilitzat dos panteons: el més interessant és el que presenta la figura d'una dona orant, l'única escultura humana del recinte, i un altre amb una creu.

Com ha passat amb d'altres cementiris mariners, a aquest recinte també se li han dedicat poemes, concretament Caterina Albert, enterrada en un nínxol d'aquest ementiri, en va fer el poema “Visita” i M. Àngels Anglada el titolat “Els nens de L'Escala pinten el cementiri blanc”.

Per saber-ne més:

“El cementiri fill de la malària”, al blog Scala Hanníbalis: viatge en el temps per l'Escala-Empúries i altres volades [consultat 29 de març de 2012}

VILA, Mercè. El Cementiri vell : allò que ens conten els arxius. L'Escala, 1991 : Ajuntament de l'Escala: Centre d'Estudis Escalencs, Monografies locals nº 1.

VVAA. L'Escala, Cementiri Marí i l'Alfolí de la Sal. Comissió de defensa de l'arquitectura popular (CDAPE). L'Escala, 1978.

CERVERA, Benet i ALONSO, Assumpció. Recuperació del Cementiri Vell. Ajuntament de L'Escala, 1986.

Vista del panteó més significatiu del recinte

El Cementiri vell de L'Escala està situat al carrer Garbí nº 15. Per acceder-hi, cal que us dirigiu a l'oficina de la polícia local que hi ha just al costat i demanar-ne les claus.