Sacrario militare italiano de la Torre de San Antonio (Saragossa, Aragó)

Vista de la Torre-Ossari i l'entrada al recinte

El mes de novembre de 2012 vam poder visitar una mostra de patrimoni funerari militar a la ciutat de Saragossa gràcies a GoZarte, que promou el coneixement del patrimoni aragonès a través de visites guiades, teatralitzades o especials amb diversos programes que permeten, entre altres coses, conèixer de primera mà i amb nombroses explicacions espais que no es poden visitar habitualment. Entre els saragossans, el Sacrario militare italiano de la Torre de San Antonio també és conegut com la Torre dels Italians o la Torre dels Caputxins.

Vista general del conjunt

Abans de començar amb la descripció del monument, farem una petita puntualització: en italià, els cementiris militars i especialment els de soldats morts en combat, reben també el nom de Sacrario, la traducció literal del qual és santuari. Podem trobar Sacrari dins de recintes religiosos, com és el cas del de Saragossa o del Templo Antoniano della Pace de Pàdua, del qual us parlàvem fa un temps; o podem trobar recintes militars específics, és a dir, cementiris, com el Sacrario militare de Fagarè a Treviso, del qual també us en vam parlar. Cal puntualitzar que aquest tipus de recintes són, habitualment, territori del país originari dels soldats morts; per tant, en aquest cas, estaríem entrant en territori italià.

Vista de l'interior de la torre

Les bones relacions entre els estats feixistes de Mussolini i Franco van propicià la construcció d'un lloc que recollís els cossos dels prop de 4000 soldats italians morts durant la Guerra Civil espanyola que lluitaren al costat de Franco. Mussolini va formar una patrulla especial, Onorance Cadutti Spagna (OCS) per localitzar-ne els cossos i traslladar-los a Saragossa. La caiguda del règim italià i la manca de recursos econòmics van impedir la finalització del projecte inicial, del qual en podem veure una maqueta a l'interior del recinte.

Detall de les plaques amb els noms dels soldats

Les primeres restes que ocuparen aquest Sacrario foren les dels soldats morts a la mateixa capital aragonesa, on hi havia hagut un hospital militar italià. Els traslladaren des del Cementiri de Torrero, on ocupaven un indret fora murs, on avui passa el tercer cinturó. El 18 de març de 1941 hi foren traslladats els 9 soldats italians enterrats al Cementiri dels italians de Campillo de Llerena (Badajoz), on havien rebut sepultura membres de la brigada mixta Frecce Azurre (Flechas Azules); l'any 1975 s'hi portaren els 360 soldats i els 12 oficials que hi havia al Cementiri dels italians del Puerto del Escudo, des d'on també es va portar la Verge, en talla de pedra, que avui podem admirar el jardí del Sacrario. A partir dels anys 80, el govern italià va voler que el monument també fos un homenatge als brigadistes italians que havien participat a la Guerra Civil, donant el seu suport a les tropes republicanes. Per aquest motiu, l'any 1987 s'hi traslladaren les restes de 22 dels 546 brigadistes que moriren en aquest conflicte. Per tant, poc a poc, s'hi anaren reunint tots els italians morts durant aquesta guerra, tot i que alguns d'ells han estat repatriats per voluntat de les famílies i més de 200 consten com a desapareguts.

Detall d'un grup de restes

El projecte és obra de l'arquitecte navarrès Víctor Eusa Razquin (1894-1990), autor d'obres com el Kursaal de San Sebastián. La primera pedra es va col·locar el dia 3 de maig de 1942 i la construcció que podem veure avui en dia es va inaugurar el 25 de juliol de 1945.

Torre-Ossari amb la cripta a nivell de carrer

Inicialment s'havia projectat una torre d'uns 90 metres d'alçada coronada per un bosc de creus llatines de ferro, la més alta de les quals amidaria uns 12 metres. La intenció era que el monument fos vist, com un far, des de tots els racons de la ciutat; també s'havia projectat un estany de mesures considerables on es pogués reflexar la torre; una església i un convent. 

Maqueta del projecte original

El resultat que avui podem observar conserva igualment una majestuositat aclaparadora: una torre en forma de destral invertida d'uns 45 metres al costat d'una església i un convent, construït finalment pels pares caputxins. Els enormes carreus de granit gris, la reixa d'entrada amb feixos romans (cast fasces) i d'altres elements constructius són un clar exemple de l'estil monumental de l'època de Mussolini.

Entrada al petit mueseu

En entrar al recinte, a mà esquerra, trobem, darrera una petita porta, un museu que conté objectes personals i militars dels soldats. No l'hem pogut visitar perquè està en procés de restauració.

Interior de la cripta

Al costat mateix, un gran arc, protegit per vidre i presidit pel lema “L'Italia a tutti suoi caduti in Spagna”, ens permet veure la cripta, que està a nivell de carrer. A l'interior hi veiem un auster altar presidit per la imatge de la Crucifixió acompanyada per sis torxes. Aquest espai, de planta aparentment quadrada, conté alguns elements interessants, com una bandera italiana recuperada de la Batalla de Brihuega, que va tenir lloc entre el 8 i el 23 de març de 1937.

Interior de la torre-ossari. Al fons, el terra de la cripta.

Unes plaques de marbre, en castellà i en italià, ens indiquen la procedència dels soldats. A continuació us la transcrivim:

En esta torre-osario se recuerdan los 4183 italianos caidos en tierras de España en la guerra 1936-1939

Los restos de los caídos están inhumados:

Torre-osario de Zaragoza 2889

Cementerio de P. De Mallorca 36

Cementerio de Ciudadela 4

Cementerio de Mahón 27

En otros cementerios

Civiles Españoles 50

Repatriados 274

Muertos en patria 142

Desaparecidos 232

Brigadas Internacionales 526

Desconocidos en P. Mahón 3

Una altra placa ens indica els principals cementiris o zones d'on provenen els morts. La trancripció seria la següent:

Principali cimiteri di guerra di provenienza

Huesca 53

Madrid 145

Guadalajara 595

Jarama 45

Malaga 71

Extremadura 41

Bilbao-Biscaglia 107

Santander 372

Aragona 103

Ebro-Tortosa 871

Levante 409

Catalogna 563

Toledo 28

Localita Varie 780

Totale 4.183

Visió interior de la torre

Si des de la cripta alcem la vista amunt, veurem una escala helicoïdal, gairebé una rampa, de planta quadrada que ens porta fins a un esplèndid mirador de la ciutat de Saragossa. A mesura que anem ascendint, observarem els noms i la graduació de cada un dels soldats enterrats, en petites plaques rectangulars de marbre blanc i lletres granates. En alguns casos també si fa constar de forma abreujada alguna condecoració o si han estat repatriats. En realitat, les restes estan situades darrera les creus de marbre gris que acompanyen les plaques. Tot el conjunt està pintat en tonalitats grogues i grises.

Relació dels membres de les Brigades Internacionals que moriren al conflicte. En aquest ossari només n'hi ha 22 dels més de 546

El recinte està situat al Paseo de Cuéllar nº 22 de Saragossa. Atès que és territori italià, només es pot visitar durant alguna de les visites guiades que s’hi realitzen o per recordar a algun familiar. fet que obliga a identificar-se pel control del Ministeri de Defensa italià. Cada dos de novembre s'hi realitza un homenatge.

Interior de l'espai que corona la torre. Des d'aquí es pot veure una magnífica vista de Saragossa

Per saber-ne més:

• GoZarte http://gozarte.wordpress.com/2012/10/16/un-cementerio-en-una-torre-los-italianos-en-la-guerra-civil/
• Guerra Civil y memoria, blog de Dimas Vaquero;http://zaragozaciudad.net/dimas/temas/el-sacrario-militare-italiano-en-zaragoza.php; [visitat 1 de febrer de 2013].
• “Un cementerio en una torre de Zaragoza”, al blog Dante Alighieri Scuola d’Italiano de Zaragoza ;http://www.dantezaragoza.com/tag/sacrario-militare-italiano/; [visitat 1 d efebrer de 2013]
• Murias, C., Castañón, C., Manrique García, J.M. Militares italianos en la Guerra Civil española. Italia, el fascismo y los voluntarios en el conflicto español. Ediciones La Librería de El Sueño Igualitario, 2010
• Vaquero Peláez, Dimas. “La presencia de legionarios italianos en Aragón durante la Guerra civil y la Torre- Osario de Zaragoza”. [visitat 11 de març de 2013]