El cementiri del Bruc (comarca de l'Anoia)

Representació d'un ouroboros alat (nínxol 4)

El Bruc, o els Brucs, és un municipi de més de 2000 habitants, de la comarca de l'Anoia. En formen part el Bruc, com a cap del municipi, Sant Pau de la Guàrdia, alguns veïnats i diverses masies esparses. Al poble del Bruc hi destaca l'església parroquial de Santa Maria, amb importants pintures romàniques i el monument al timbaler del Bruc, obra de Frederic Marés (1952).

Accés al cementiri

El cementiri, de titularitat municipal, està situat al costat mateix de l'església parroquial, motiu pel qual l'accés és bo. No disposa de capella però té dipòsit. Amida uns 210 m2 però l'ampliació no és possible i ja l'any 2009 tenia una saturació molt elevada d'un 95%. Està format per dues zones, separades per unes escales. Aquest cementiri està catalogat com a BCIL (NNSS 25/03/1992; Pla Especial Montserrat 16/02/1988).

A continuació us reproduïm la descripció que en fa el Mapa del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona (fitxa elaborada per Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova):

http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08025

"[...] S'hi accedeix per una porta de ferro des de la placeta del davant de l'església. Al centre de la part més elevada hi ha una creu de pedra de la Santa Missió del 27/11/49. Segons les làpides, els nínxols més antics daten del segle XIX. És probable que a l'edat mitjana el cementiri es trobés situat a l'actual placeta de davant l'església. A partir del segle XVII, quan es va començar a edificar la nova església, en sentit perpendicular a la primitiva romànica, segurament va ser quan es va edificar de nou a l'espai actual. L'any 1908, tenia un conjunt de nínxols, disposats en tres fileres, adossats a la paret externa de l'absis. Durant la segona república va ser municipalitzat i es va ampliar. A partir de l'any 1960, en efectuar les obres de restauració de l'absis, es van treure els nínxols que tapaven l'absis i es va ampliar creant la part més baixa. Durant els anys 1995-1999, es van realitzar novament obres d'ampliació a la part més alta afegint una filera de nínxols."

Placa Guerra del Francès

A l'interior del mur esquerra del costat de la porta hi ha dues làpides de marbre gris relacionades amb la batalla de la Guerra del Francès que hi va haver a la població el 6 de juny de 1808. Porten la següent inscripció:

Aquí reposen les cendres dels herois d'El Bruc. 6 de juny de 1808"

Josep Millaret Casals

Josep Jorba Solà

Joan Ollé Ollé

Salvador Elias Dulcet

Pau Domenech Domenech

Josep Sabater Castells

Pau Valles Rialp

RIP

Aquestes làpides van estar abandonades en un magatzem del cementiri durant anys. Sembla ser que es van recuperar en el 90^è aniversari dels fets.

Nínxol 267, de terra cuita

Entre els nínxols en destaquen dos, també catalogats al Mapa del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona: es tracta de dues làpides de terra cuita a la bòbila Elías de la població. Ambdues presenten un estat de conservació dolent perquè estan a la intempèrie i sense cap protecció. Les dues presenten el mateix model: una cartel·la rectangular a la zona central porta la inscripció:

Nínxol 267 : Marcos Esteve y su esposa Narcisa Serra de Esteve

Nínxol 4, de terra cuita

Nínxol nº 4 : Pablo Vilarnau y Bigorra, natural de Sallent que murió el dia 21 de mayo 1898

Detall ploranera dels nínxols

A banda i banda dues figures femenines cobertes amb vel ploren els difunts. A la part superior trobarem un ouroboros alat (una serp que es menja la seva pròpia cua, símbol funerari per a la immortalitat i l'eternitat). El conjunt finalitza amb unes sanefes florals i una creu, també de terra cuita.

Detall ploranera (dreta) nínxol 4

Per saber-ne més

ESTRADA I PLANELL, Gemma ( 1995). La Guerra Civil al Bruc. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Serra d'Or 155, pàg. 79.

ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 77

MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.92-93.

Vista parcial del recinte amb la creu de la Santa Missió al centre

Aprofitem aquesta entrada per desitjar als amics de Pervive, una de les web pioneres del món funerari, molta sort en la seva nova etapa.