Mémorial national du Canada à Vimy (departament de Pas-de-Calais, França)

Figura masculina de dol

La ciutat francesa de Vimy, situada a uns 10 km de la ciutat d'Arras, té una població d'uns 4600 habitants i el seu principal motor econòmic és l'agricultura. Però el seu nom quedarà per sempre lligat a una de les batalles més importants de la Gran Guerra (WWI), de la qual enguany es celebra el centenari: la batalla de la Cresta de Vimy, que va tenir lloc l'any 1917. Durant aquest conflicte ja hi havien hagut, en aquest mateix indret, importants enfrontaments els anys 1914 i 1915.

Un cop finalitzada la guerra, el govern de Canadà va decidir erigir el memorial més important dedicat als seus morts a la cresta de Vimy, situada a la plana de Douai. Durant tot el conflicte moriren més de 66000 canadencs, dels quals uns 7000 estan enterrats als 30 cementiris militars que envolten el monument (situats en un radi d'uns 20 km.).

Vista del monument des de lluny

El memorial està format pel monument canadenc als seus caiguts, un memorial dedicat a una divisió marroquina, el cementiri militar canadenc anomenat nº 2, el cementiri militar canadenc anomenat de Givenchy Road, una zona recuperada de trinxeres, i diverses depèndències d'informació pels visitants. En total, prop de 100 hectàrees cedides a perpetuitat al Canadà pel govern de França. Tot el conjunt va ser restaurat l'any 2007.

Figura femenina de dol, situada al lateral de les escales principals

El monument canadenc, un dels més espectaculars escultòricament però també al·legòricament, està format per un enorme basament de més d'11.000 tones de ciment armat amb escales que permeten l'accés al capdamunt i amb uns fonaments d'uns 13 metres de profunditat. Als seus murs hi ha inscrits els noms d'11.285 de soldats canadencs morts durant el conflicte però dels quals se'n desconeix la sepultura. Al centre d'aquesta construcció es drecen, com si fossin fars o llanternes dels morts, dues torres altíssimes, de 27 metres d'altura. Per a construir-les es van portar entre 5.500 i 6.000 tones de pedra calcària de la ciutat croata de Trau (en italià Trogir). Algunes fonts detallen fins i tot que provenien d'una cantera d'origen romà, d'on s'extreia la pedra de Seget, amb la qual estava feta el palau de Dioclecià. Aquesta pedra va ser portada en vaixell fins a França i després transportada en tren i camions fins al lloc del monument. Les vint escultures que hi ha repartides per tot el monument van ser esculpides directament al memorial amb aquesta mateixa pedra calcària. Prèviament el terreny va haver de ser netejat de bombes no explosionades. El cost total de la seva construcció va ser d'un milió i mig de dòlars.

Un dels dos grups escultòrics anomenats Els Defensors

El conjunt és obra de l'arquitecte i escultor canadenc Walter Seymour Allward, que va guanyar un concurs públic promogut pel govern del Canadà l'any 1920. Entre 1922 i 1924 l'autor va recórrer diverses canteres europees per trobar la pedra més adient pel monument, que es va estar construint fins l'any 1936. Un dels darrers elements introduïts va ser el gravat dels noms, no inclosos al projecte original, al voltant de les escales. Per fer-ho, Allwad va crear un tipografia específica. El memorial va ser inaugurat pel rei d'Anglaterra, Eduard VIII, i per les més altes personalitats de França el 26 de juliol de 1936. A l'acte hi assistiren més de 100.000 persones.

La figura més gran del conjunt: una dona que representa el Canadà

La figura que més destaca, és la més gran de les vint que conformen el monument, és la d'una dona en actitud reflexiva, desconsolada i encarada cap a la plana de Vimy. Aquesta figura representa el Canadà que plora els seus morts. Està situada dalt de la barana que finalitza el monument.

Grup escultòric central que representa l'Esperit del Sacrifici

Si s'observen les grans columnes de dalt abaix, al capdamunt hi ha la representació de la Justícia i la Pau en forma de dues figures amb una enorme força expressiva amb el cos i els gestos. Més avall hi trobarem quatre figures, també d'una gran força expressiva, que representen la Veritat, el Coneixement, el Valor i la Compassió. Al centre, entre els dos pilars, observarem un altre grup escultòric, aquest cop format per dues figures, que represent l'Esperit del Sacrifici lliurant la torxa als seus compatriotes. A les parets frontals si van representar els Defensors. Per tot el monument hi ha gravades les banderes dels regiments que van lluitar en aquesta zona, dedicatòries, la signatura de l'arquitecte, o la relació de cementiris militars que envolten el memorial.

Detall d'uns dels milers de noms gravats amb la tipografia creada per l'arquitecte

Presideix el conjunt la inscripció següent, que també trobarem reproduïda en anglès:

À LA VAILLANCE DE SES FILS

PENDANT LA GRANDE GUERRE,

ET EN MÉMOIRE DE SES SOIXANTE MILLE MORTS,

LE PEUPLE CANADIEN A ÉLEVÉ CE MONUMENT

Coronament d'una de les dues columnes

També destaquen dues grans escultures, la figura d'una home i una dona de dol i amb el torç nu, asseguts a banda i banda de l'escalinata principal.

Vista de la figura femenina de dol que presideix les escales

Per saber-ne més

Pierce, John “TheVimy Pilgrimage” Canadian Military History: Vol I, nº 1-2 any 1992, p. 9-14. [consultat 1 d'agost de 2014].

Pierce, John (1992) "Constructing Memory: The Vimy Memorial," Canadian Military History: Vol. 1: nº. 1, Article 2. [consultat 1 d'agost de 2014]

Inglis, Dave. Vimy Ridge : 1917-1992, a Canadian myth over seventy five years. Thesis MA Dept. Of History Simon Fraser University, 1995. [consultat 13 de setembre de 2014]

La relació de soldats enterrats en aquest memorial es pot consultar al web de la Commonwealth War Graves Comission (CWGC). 

Vista del monument des de la zona inferior