El coll de
Panissars és un indret dels Pirineus molt especial perquè és un
dels passos amb menys alçada d'aquesta serralada. Aquest fet li ha
donat, ja des d'època romana, una importància estratègica molt
notable. Un exemple d'això és que aquest punt és on s'acaba la Via
Domitia i comença la coneguda Via Augusta, que, passant per Tarraco,
finalitza a Cadis, vorejant el Mediterrani. S'hi han trobat restes
d'una mansio romana i de diversos monuments commemoratius erigits per
Pompeu, anomenats Trofeus de Pompeu, que algunes fonts comparen amb
l'arc triomfal de Medinaceli.
Cementiri i el burot en segon terme |
D'època
medieval queden restes del priorat de Santa Maria de Panissars i la
crònica Bernat Desclot d'una significativa batalla entre Pere el
Gran i Felip III de França i una torre dels burots, per cobrar
impostos i drets duaners, d'època posterior.
Vista exterior del recinte |
El coll està
protegit per una fortalesa, el fort de Bellaguarda, construït per
l'enginyer militar Vauban, autor de les més importants construccions
militars de França. Bellaguarda, per la seva posició estratègica,
va intervenir en nombrosos conflictes, és per això que estava
protegida per uns 1.200 homes. Al peu del turó, i al costat de les
restes romanes i medievals, s'hi va construir un cementiri militar el
segle XVII. És un recinte molt senzill i sense decoracions però té
dos trets distintius que el fan molt especial : tot i que molts tenen
un origen anterior, la majoria de cementiris que podem visitar
actualment daten del segle XIX o XX; el cementiri de Panissars és
dos segles anterior; l'altre tret distintiu i únic és que la
frontera actual el creua longitudinalment.
Vista general de l'interior |
El recinte
està envoltat per murs perimetrals de carreus de mitja alçada i té
planta irregular. La porta d'accés, sense llinda, és de ferro sense
decoracions. Fins fa un parell d'anys, la porta era de fusta. En
entrar hi trobarem unes 40 tombes, la majoria d'elles marcades amb
una creu llatina de ferro pintades de blanc i sense identificar. Al
centre del recinte un vell màstil sense bandera i un xiprer sec
acompanyen una creu llatina de ferro.
La majoria
de tombes estan assenyalades amb els distintiu Souvenir Français,
que és un organisme format per voluntaris que des de la guerra
franco-alemanya de 1870 es dedica a renovar, restaurar i adornar amb
flors les tombes i els monuments de les persones mort pour la France.
Actualment cuiden més de 130.000 tombes i més de 200 monuments. Les
creus blanques del cementiri de Panissars van ser posades per aquesta
associació i, per tant, no són les originals.
Tomba de la petita Celine |
Les úniques
tombes identificades amb inscripcions són les següents :
Ci-git /
Celine Petrucci / decedeé le 30 / de Decembre 1898 / Agee de 3 ans
És la tomba
d'una nena, possiblement filla d'algun dels militars de la fortalesa.
Ici repose /
Joseph Guépratte / Chevaliére de la Légion / d'Honneur décoré de
la / Médaille Militaire / Né le 14 juillet 1814 / Malzeville /
Décédé au fort de Belegarde le 12 fevrier / 1870 / Regrets
Eternels.
Llosa del nen Alphonse |
La llosa més
gran correspon a Alphonese Ely Moureau (1831-1837), que era fill del
comandant de Bellaguarda. No conté cap ornament. Al centre, hi
trobarem la tomba d'un cavaller d'honor, el nom del qual és difícil
de llegir ja que la pedra està molt malmesa. Té forma de disc amb
una sèrie d'ornaments florals. I, per últim, molt a prop, trobarem
una petita pedra tombal amb inscripció però sense decoracions.
Una dels
detalls que més criden l'atenció és una de les tombes a la banda
dreta de l'entrada ja que està decorada amb dos motlles de dues
botes o de dos peus, sense detalls.
Una de les poques sepultures amb decoració (segle XIX) |
En resum, un
indret interessant i únic. Us animem a visitar-lo ja que accedir-hi
és molt fàcil : des d'un carrer de Le Perthus, perfectament
senyalitzat, arribareu als peus del fort de Bellaguarda a uns
centenars de metres. Per un camí asfaltat arribareu, després de
tres o quatre revolts, al coll de Panissars.
Per saber-ne més
Fort de Bellegarde. Chemins de la Memoire
Comentaris