|
Vista parcial del sepulcre |
Tal com us comentàvem a la nostra
entrada sobre el Campo Santo de Perpinyà, la Catedral de Sant Joan Baptista va
ser consagrada l'any 1025 però la construcció actual correspon a l'any 1321,
quan el rei Sanç I(cast. Sancho) va posar-ne la primera pedra. Va esdevenir
catedral entre els segles XVII i XVIII. Actualment és Concatedral del bisbat de
Perpignan-Elna. El recinte conté restes d’antics temples, com les de Sant Joan
Vell o la de Santa Maria de Còrrecs, que actualment és una capella de la
catedral.
|
Vista del jacent |
Al centre d'aquesta capella hi ha
el sepulcre del rei Sanç I el Pacífic (1276-1324). Era rei de Mallorca, comte de
la Cerdanya i comte del Rosselló. També tenia els títols de vescomte de
Carladés (Occitània; actual departament del Cantal), baró d’Omelàs (Occitània)
i senyor de Montpeller. Era fill de Jaume II i d’Esclarmonda de Foix, enterrada
aquí mateix, juntament amb el seu fill, Sanç.
|
Lleó als peus del rei |
Ens trobem davant d’un sepulcre
modern, realitzat durant la segona meitat del segle XX, per l’escultor Frederic
Marès. Està format per un sarcòfag de
marbre negre sense decoració i sense cap inscripció. L’estàtua jacent ens
mostra un rei que subjecta amb la mà dreta l’empunyadura de l’espasa i amb la
mà esquerra la cinta que li lliga la capa reial, en un gest bastant inusual. Als peus, un enorme lleó, com a símbol de
poder. Cal destacar l’ornamentació de l’espasa i del coixí. Malgrat ser una
recreació de l’estil medieval, l’autor va voler representar el monarca amb cert
realisme.
|
Detall de l'espasa |
L’escultor i col·leccionista
Frederic Marès té
obra funerària al Cementiri de Sant Sebastià de Sitges, al
Cementiri dels Caputxins de Mataró i a molts altres recintes. Destacarem que va
realitzar nombroses estàtues jacents, totes elles recreacions medievalitzants, per
a enterraments reials. Va iniciar aquest tipus d’obres al Reial Monestir de
Santa Maria de Poblet amb el panteó reial de la Casa d’Aragó; també va
realitzar els jacents de Jaume II i Jaume III a la Seu de Mallorca.
|
Vista del conjunt |
Comentaris