 |
| Una de les entrades del cementiri central de Bruges |
 |
| Panteó Deljoutte |
Bruges (Bruge) és una ciutat d’uns 117.000 habitants situada
a Flandes (Bèlgica) molt coneguda turísticament pels seu patrimoni històric. El
cementiri central de Bruges, habitualment també anomenat d’Assebroek perquè està situat en aquesta zona
de la ciutat, una de les vuit divisions administratives que la formen. El municipi disposa d’
una dotzena de recintes funeraris.
 |
| Un dels exemples escultòrics del recinte |
 |
| Una de les avingudes del recinte |
Va ser inaugurat l’any 1787, només tres anys després del
decret reial que impedia els enterraments als temples i intra-murs. El primer
projecte (1837) va anar a càrrec de l’arquitecte
Pierre François Buyck. Consten,
com a mínim, dues ampliacions ja al segle XIX (1841 per arribar a les 2
hectàrees i 1864) i d’altres del segle XX, fins arribar a les 12 hectàrees
actuals de superfície, que inclouen dos recintes de columbaris construïts l’any
1979 i 1996. Una de les ampliacions es va fer acabada la Primera Guerra Mundial
per poder crear recintes militars i de víctimes civils. Oficialment s'anomena
Centrale Begraafplaats Brugge-Assebroek.
 |
| Plànol del recinte |
Aquest recinte ha esdevingut el lloc d’enterrament dels
principals personatges de Bruges. La
majoria de sepultures es reparteixen entre avingudes arbrades, on l’ombra i la
humitat ha cobert la majoria de sepultures d’una capa verda de molsa. S’hi
poden distingir recintes de diverses comunitats religioses; el Panteó-capella
dels bisbes i dels membres del capítol de la catedral de la ciutat; i,
sobretot, quadrants de tombes militars, que inclouen soldats belgues de la
Primera i de la Segona Guerra Mundial, soldats de la Commonwealth, alemanys, 81
sepultures de soldats aliats de la II Guerra Mundial, etc.
 |
| Recinte religiós de les germanes de St. Jans Hospitael |
Entre el recinte dedicat als deportats i el dedicat als
presos polítics l’any 1949 (circa) s’hi va erigir un
monument anomenat “L’afusellat”.
Està format per una gran creu llatina de granit i una figura masculina davant amb
el tors nu i les mans lligades darrera, esperant l’execució. És el monument Pro Patria (Per la Pàtria), obra
d’Octave Rostaesrt (no signada).
 |
| Un dels símbols funeraris més habituals als cementiris belgues. |
 |
La humitat i la molsa ho envaeix tot
|
L’interès per la conservació d’aquest patrimoni cultural i
històric es va materialitzar, a finals de la dècada dels anys 70 del segle XX,
amb la creació d’un Lapidarium, és a dir, una exposició permanent per
recollir-hi fotografies antigues, elements decoratius i panells explicatius de
la història del recinte. Se’ns dubte, és una bona iniciativa que trobem ja a
alguns cementiris. També s’ha iniciat un
inventari de les tombes principals.
 |
Mostra d'antigues tombes al Lapidarium
|
 |
Detall dels objectes conservats al Lapidarium
Per saber-ne-més
No hem trobat estudis rellevants sobre aquest cementiri.
|
Comentaris