L’obra funerària de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner

Detall del cenotafi de Jaume I (Ajuntament de Tarragona)
Lluís Domènech i Montaner (1849-1923) és un dels representants més importants del Modernisme, no només per la seva obra arquitectònica sinó també per la seva participació en disciplines artístiques, escrits, i la seva activitat política.
Panteó Domènech Roura(Cementiri de Canet de Mar)
L’obra d’aquest arquitecte ha estat abastament descrita i inventariada pel Centres d’Estudis Lluís Domènech i Montaner (CESIM)  , editors de diverses publicacions, com la revista Domenechiana  i monografies molt interessants com les que utilitzarem per fer aquesta entrada:

Alcalde, Sergi, et alii. Lluís Domènech I Montaner (1849-1923): Obra Arquitectònica Raonada. Canet de Mar: Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner, Edicions Els 2 pins, 2015. Volum II.

Alcalde, Sergi, et alii. Lluís Domènech I Montaner (1849-1923): Obra Arquitectònica Raonada. Canet de Mar: Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner, Edicions Els 2 pins, 2016. Volum I.
Panteó Josep Montaner Vila (Cementiri de Canet de Mar)
L’obra de Domènech i Montaner es reparteix per diverses poblacions catalanes i espanyoles. Canet de Mar (Maresme), amb qui l’arquitecte tenia una especial relació perquè era la població nadiua de la seva esposa, s’hi poden comptar 21 obres (incloent-ho els projectes no realitzats), entre les quals assenyalarem els panteons de Domènech Roura, de Font Montaner (amb escultures de Pau Gargallo i forja de Miquel Soler), i de Josep Montaner Vila al cementiri. L’obra funerària cabdal a Canet és la Cripta funerària del Castell de Santa Florentina, on Domènech i Montaner va treballar amb els millors artistes del Modernisme (Miquel Blay, Frederic Bechini, o el vitraller Josep Pujol). L’autor també va deixar un projecte funerari no realitzat: el sepulcre de Ramon de Montaner i Vila.
Panteó Font Montaner (Cementiri de Canet de Mar)
A Comillas (Cantàbria) trobarem cinc obres, on cal destacar el conegut Seminari Pontifici. L’obra funerària està representada per la reforma del Cementiri de San Cristóbal (amb escultura de Josep Llimona), el panteó de la família Piélago (també amb escultura de Josep Llimona, el Taller de forja Masriera i Campins i el també forjador Luis Ferreri), i la làpida de la cripta de la Capella del Panteó dels Marquesos de Comillas, una obra completament medievalitzant, treballar altre cop per la Foneria Masriera i Campins.
A Bilbao va deixar fet un projecte de Panteó pel baró de Satrústegui, que no es va materialitzar perquè la família va optar per recuperar el panteó situat a la cripta de la Catedral, on hi trobarem una obra de Josep Llimona (vegeu la seva obra funerària a la nostra web o bé en aquest blog).
Panteó Piélago al Cementiri de Comillas (Cantàbria)
Domènech i Montaner va deixar obres civils (cellers, hotels i habitatges) a L’Espluga del Francolí, Fogars de Monclús, Lleida, Olot, Palma de Mallorca, Badalona, Balaguer i Santander. Ens aturarem a la ciutat de Reus, on hi destaca l’impressionant Institut Pere Mata i 8 projectes més. Únicament hi té una obra funerària: la Capella Margenat al cementiri de la ciutat, amb mosaics de Lluís Bru.
Mausoleu-cenotafi de Jaume I (Ajuntament de Tarragona)
A Tarragona trobarem dos obres funeràries: el Mausoleu de Jaume I, situat al claustre de l’ajuntament i el projecte de mausoleu per als Infants d’Aragó, que mai es va construir.
Panteó Valls i Vicens (Cementiri de Montjuïc de Barcelona). Ha desaparegut la creu de la part central

Només a la ciutat de Barcelona trobarem 47 obres i projectes per a diferents usos. Aquí, l’obra funerària és la següent: Panteó de Josep Anselm Clavé (Cementiri del Poblenou), amb un projecte inicial de Josep Vilaseca, i de Domènech i Montaner (escultura de Manuel Fuxà) però remodelat a mitjans del segle XX per Roberto Passani.  Un projecte de mausoleu pel general Lacy que mai es va realitzar (el personatge va estar enterrat durant anys en un nínxol de Montjuïc i , fnalment, va ser traslladat al panteó militar del recinte militar del Cementiri de Sant Andreu del Palomar), i una làpida per a la família Valls i Vicens (Cementiri de Montjuïc), en col·laboració amb la foneria de Frederic Masriera i Manovens.
Capella Margenat (Cementiri de Reus)
En resum l’obra funerària de Domènech i Montaner està formada per dotze obres i quatre projectes no construïts. Per poblacions és la següent:
Barcelona: dues obres i un projecte
Bilbao: un projecte
Canet de Mar:  quatre obres i un projecte
Comillas: tres obres
Reus: una obra
Tarragona: una obra i un projecte

Gairebé tots els expedients estan custodiats a l'arxiu del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) 

Nínxol 240 del Cementiri de Sant Gervasi de Barcelona, on està enterrat l'arquitecte. Des del 2013 hi ha el projecte de traslladar-ne les despulles al panteó familiar de Canet de Mar.


Comentaris

Galderich ha dit…
Ostres, ignorava totalment aquest cenotafi de Jaume I. És sensacional! Quan vagi a Tarragona intentaré veure'l. És fàcil?
Esther i Toni ha dit…
Has d'anar a l'Ajuntament de Tarragona en horaris d'atenció al públic. És fàcil accedir-hi. Salutacions i gràcies!
Jobove - Reus ha dit…
un molt bon reportatge sobre Domènech i Montaner. A Reus li tenim molt de carinyo. Bona feina, salutacions.