L’Abadia d’Hautecombe: panteó reial de la família Savoia (França)

Vista de l'Abadia, sobre les aigües del llac Bourget

L’Abadia d’Hautecombe ha estat lligada amb la família Savoia des de la seva fundació, l’any 1125, per part d’Amadeu III, qui va escollir el claustre com a l’espai principal d’enterrament del seu llinatge. La revolució de 1792 va convertir aquest recinte en una fàbrica de terrissa i poc temps després va caure en l’oblit. Les despulles dels Savoia, sortosament, es van conservar. 

Detall dels sostres de la nau

L’any 1824, Carles Fèlix, rei de Sardenya, va costejar la recuperació de l’abadia i va restituir-hi l’ordre del Císter. La reconstrucció arquitectònica va anar a càrrec de l’arquitecte reial Ernest Mélano. Tan la decoració exterior com l’interior són medievalitzants, o com alguns estudiosos anomenen, d’estil barroc trobadoresc. Les escultures i els relleus funeraris es van encarregar a Benet Cacciatore, membre d’una reconeguda família d’escultors i acadèmics lligada a l’estil neoclàssic d’Antonio Canova. La disposició original dels sepulcres i cenotafis es va respectar pràcticament en la totalitat i es va intentar reproduir-los tal com eren, tot i que originàriament algunes estàtues eren de bronze. Concretament, els sepulcres d’Aimone i Iolanda, Bonifaci, Humbert III, Joana de Montfort, i de Lluís comte de Vaud, van ser esculpits a partir dels gravats de Samuel Guichenon, que havia preparat una extensa genealogia dels Savoia. 

Carles-Fèlix, restaurador de l'abadia

El temple, de planta llatina, té, com a entrada, la Capella del Rei o de Belley on estan enterrats Carles-Fèlix de Savoia, rei de Sardenya (+1831) i la seva esposa, Maria Cristina de Borbó-Nàpols (+1849), restauradors de l’abadia. A la tomba buida del bisbe de Belley (s. XVI) van rebre sepultura Humbert II (+1983) i M. Josep de Savoia (+2001) , els últims reis d’Itàlia. 

Estàtua de Maria Cristina de Borbó-Nàpols

Només entrar a la nau principal es troben les estàtues sedents de Carles-Fèlix i de Maria Cristina. Ell, vestit com a gran mestre de l’ordre de Sant Maurici i Sant Llàtzer porta a la mà el document de la nova fundació de l’abadia. És obra de Benet Cacciatori. La reina va ser representada com a protectora del pobres i de les arts, acompanyada per un pidolaire i per un aprenent de pintor. Aquesta estàtua, d’un riquíssim detall, va ser esculpida en marbre de Carrara per Jean Albertoni. 

A l’església existeixen diverses capelles, la més gran de les quals és la dedicada als Prínceps. Aquesta va ser creada per Aimone el Pacífic per donar respòs a les restes dels seus avant-passats que, fins aquell moment, s’enterraven al claustre, com era habitual fins al segle XIII aproximadament. Va ser acabada l’any 1342. 

Pel que fa a les tombes existents a l’església, gairebé totes presenten arcosoli amb estàtua del personatge i baix-relleus historiats. Estan esculpides en pedra calcària de Seyssel, caracteritzada per la blancor i per la facilitat per ser esculpida i tallada tot i que presenta certa fragilitat. Aquest material ja era utilitzat en època romana a la zona de la Savoia. Aquestes tombes són l’exemple més conegut del seu ús. Un cop dins trobarem vint-i-sis elements funeraris repartits entre la nau, el transsepte i l’absis, dels quals 21 són cenotafis perquè les restes estan realment enterrades a la cripta que hi ha darrera l’altar de la Capella dels Prínceps, amb el terra ple de làpides, i a l’existent al creuer. 

Els cenotafis de personatges enterrats a les criptes són els següents: 

Agnès de Savoia, comtessa de Ginebra (+1322): se la representa amb una figura jacent amb els braços creuats sobre el pit i subjectant una creu 

Amadeu IV, comte de Savoia (+1253): se’l representa vestit de militar, assegut i recolzat sobre un lleó, símbol de la força. Acompanyen la figura del comte dues estàtues de mida natural que representen la mort amb una torxa invertida i una ploramorts. El conjunt té, clarament, un estil hel·lenístic. 

Amadeu V el Gran, comte de Savoia (+1323): representat vestit de guerrer clàssic. El baix-relleu representa la signatura de la pau a Annemasse. 

Amadeu VI el Comte Vert, comte de Savoia (+1383): conegut pel seu coratge i el seu esperit cavalleresc. Representat en actitud de comandament. El baix-relleu representa la presa de Gallipoli. 

Amadeu VII el Comte Roig, comte de Savoia (+1391), anomenat així perquè era pèl-roig: va ser un gran guerrer i protector de les arts. Se’l considera el fundador de la Universitat de Torí. Se’l representa reposant després d’una victòria, amb l’espasa. El baix-relleu presenta una escena del setge de Bourbourg. 

Cenotafi d'Anna-Clemència de Zaehringen

Anna-Clemència de Zaehringen, segona esposa d’Humbert (+1162): se la representa jacent sobre un sarcòfag. Acompanyen el conjunt dos àngels plorosos. 

Antoni de Savoia, abat comendatari d’Hautecombe (+1688) té cenotafi a l’església però és l’únic enterrat al claustre, sota una làpida anònima. Tot i que al cenotafi està representat amb l’hàbit religiós amb una creu pectoral i al baix-relleu es pot veure el seu enterrament com a religiós, no va processar mai la vida monàstica i preferia anar vestit amb brocats de moda o com a caçador (pantalons de pell de cabra i guants de pell de cérvol). 

Cenotafi de Beatriu de Savoia

Beatriu de Savoia, comtessa de la Provença (+1266), enterrada inicialment al castell des Echelles (destruït durant la revolució del segle XVI), les restes de la qual van ser portades aquí l’any 1826. 

Eduard el Lliberal, comte de Savoia (+1329): Al cenotafi se’l representa vestit de militar amb el bastó de comandament a les mans. Al baix-relleu, es pot veure la batalla de Mons-en-Puelle. 

Felip I, comte de Savoia (+1285): se’l representa vestit amb armadura i amb la vara de comandament. 

Felip II el Sense Terra, duc de Savoia (+1497): conegut pel seu coratge i la seva ambició. Se’l representa en meditació. El baix-relleu presenta l’ambaixada de Felip davant el pontífex Alexandre VI per encàrrec de Carles VIII. 

El llac de Bourquet des de l'Abadia

Filibert I el Caçador, comte de Savoia (+1482): va morir amb 17 anys. Se’ls representa amb una pica. El baix-relleu escenifica la visita de que ell i la seva mare van fer al duc Carles de Borgonya. 

Guillem de Savoia, bisbe de Valença i de Lieja (+1239): se’l representa amb hàbit religiós jacent sobre la tomba i amb el cap reposant sobre un coixí. Corona el conjunt un àngel. 

Joan de Savoia, fill d’Amadeu V (+1294): va morir infant. Se’l representa jugant amb una flor. 

Lluís de Savoia, prebost del capítol de l’hospici de Montjoux, avui anomenat Grand-Saint-Bernard. Va morir amb 14 anys (+1502). El baix-relleu el representa en el moment d’entrar al cel i de ser acollit per Crist i els àngels. 

Lluís II, Baró de Vaud (+1350): representat a punt d’entrar en combat. El baix-relleu representa el duc comandant l’armada francesa de Felip VI de Valois fent fugir les tropes del príncep de Gal·les. 

Margarida de Savoia, comtessa de Kibourg (+1273): se la representa endormiscada sobre el sarcòfag. 

Pere II el Petit Carlemany, comte de Savoia (+1268): conegut pel seu valor i la seva generositat. El seu cenotafi és el més decorat del conjunt amb diferents elements, entre els quals hi ha deu figures de ploramorts (cast. Plañideras) i dos àngels en adoració. L’estàtua representa el personatge amb la mà esquerra al puny de l’espasa i agafant la vara de comandament amb la dreta. 

Cenotafi de Sibil·la de Bagé

Sibil·la de Bâgé, primera esposa d’Amadeu V (+1294): se la representa jacent sobre el sarcòfag, acompanyada d’un gos, símbol de fidelitat, 

Tenen cenotafi però no estan enterrats a Hautecombe: 

Humbert, comte de Romont (+1444), cenotafi situat a la capella de Sant Fèlix 

Cenotafi de Iolanda-Lluïsa de Savoia

Iolanda-Lluïsa de Savoia, primera esposa de Filibert II (+1499): algunes fonts indiquen que podria estar enterrada a l’església de Sant Francesc de Ginebra i d’altres afirmen que està en aquesta abadia, tot i que no consta als arxius. Se la representa mig jacent, encara en vida. A sobre d’ella hi ha un àngel en oració. 

Tomàs I, comte de Savoia (+1233), enterrat a l’abadia Sacra di San Michele (Saint-Michel-de-la-Cluse) al Piemont on hi ha enterrats diversos membres de la Casa Savoia. Al cenotafi se’l representa vestit de guerrer recobert d’una capa, símbol del seu paper com a legislador. El bai-relleu presenta l’escena de lliurament de la carta de drets a la ciutat de Chambéry. Se’l considera el segon fundador de l’estat savoià. 

Cenotafi de Tomàs II de Savoia, comte del Piemont

Tomàs II de Savoia, comte del Piemont (+1259, enterrat al presbiteri de la Catedral d’Aosta): se’l representa vestit de militar i recolzat sobre un lleó, símbol de la força i del poder. 

Aimone el Pacífic i Iolanda de Montferrat, gravat del llibre amb la genealogia dels Savoia de Samuel Guichenon

Per tant, estan efectivament enterrats a les seves tombes: 

Aimone el Pacífic, comte de Savoia (+1343) i la seva esposa, Iolanda de Montferrat (+1342): sepulcre doble amb estàtues jacents del matrimoni. Està situada entre la capella dels Prínceps i el cor. L’altre tomba doble que delimita el cor és la de Lluís I, baró de Vaud (+1302) i la seva esposa Joana de Montfort (+1293), reproduïda des d’un gravat antic de Samuel Guichenon. 

Tomba de Lluís I i de la seva esposa Joana de Montfort

Beatriu, filla de Tomàs I (+1266): el primer lloc d’enterrament va ser el castell des Echelles, on va morir, i on se li va construir un magnífic mausoleu, que va ser destruït en un conflicte bèl·lic i les seves restes van ser traslladades a una tomba senzilla a l’església d’Echelles, que també va ser destruïda durant la revolució de 1792. De les seves restes, només es va conservar el crani, que va ser traslladat a Hautecombe. Se la representa jacent. 

Tomba de Bonifaci de Savoia, gravat del llibre amb la genealogia dels Savoia de Samuel Guichenon

Bonifaci de Savoia, arquebisbe de Canterbury i primat d’Anglaterra (+1270): el personatge està representat vestit amb els hàbits religiosos i els atributs que corresponen a la seva categoria. Als peus s’hi ha esculpit una serp, símbol de la prudència. L’escultura actual, en pedra de Seyssel, va substituir una anterior en bronze, obra d’Henri de Colònia. 

Tomba d'Humbert III, el Sant, gravat del llibre amb la genealogia dels Savoia de Samuel Guichenon

Humbert III, el Sant (+1189): se’l representa jacent, vestit com a pelegrí i calçat amb esclops, símbol de la humilitat. Es va esculpir seguint un vell model d’un gravat de Samuel Guichenon. Prop de la seva tomba hi ha l’altar que té dedicat, on es troba una estàtua de marbre de Carrara, obra d’Albertoni. 

Al transsepte s’hi troba un memorial dedicat a dotze membres de la família també enterrats aquí però que no disposen de monument propi. Es tracta de personatges del s. XIII, XIV i XV, dels quals 9 són dones. 

L’altre gran panteó reial de la Casa Savoia es troba a la basílica de Superga, a Torí (Itàlia), on estan enterrats gairebé tots els membres de la família entre el segle XVII i XX.  També en trobarem membres al Panteó de Roma, on hi ha enterrats Víctor Emmanuel II (+1878), i Umbert (+1900), i la seva esposa Margarida de Savoia (+1926), o en d’altres esglésies i catedrals de França i Itàlia. 

Actualment, la comunitat Chemin Neuf porta l’abadia com a centre de formació religiós. S’ha calculat que el recinte rep entre 150.000 i 300.000 visitants l’any. 

Per saber-ne més 

La bibliografia sobre la casa Savoia i sobre Hautecombe és extensa i nombrosa. Ens han semblat especialment interessants: 

Guichenon, Samuel. Histoire Genealogique de la Royale Maison de Savoie: Iustifíée par Titres, Fondations de Monasteres, Manuscripts, Anciens Monuments, Histoires et Autres Preuues Autentiques, enrichie de Plusiers Portraits, Seaux, Monnoyes, Sepultures & Armoiries. Lyon: Guillaume Barbier, 1660. . Recurs electrònic disponible a Gallica-Bibliothèque National de France

.

Jacquemoud, Joseph Description Historique de l'Abbaye Royale d'Hautecombe et des Mausolées élevés dans son Église aux Princes de La Maison Royale de Savoie. Chambéry, 1843. Recurs electrònic disponible a Gallica-Bibliothèque National de France

Vertova, Maria L. Hautecombe: Il Restauro Ottocentesco. Torino: Centro Studi Piemontese, 2009.