El cementiri de Hietzing (Viena-Àustria): la tomba de Gustav Klimt

Tomba de Gustav Klimt

Gustav Klimt (1862-1918) és un dels grans personatges de Viena: pintor simbolista, representant de l’estil Secessió vienès, conegut per obres com El Petó, el Retrat d'Adele Bloch-Bauer I, o Judith I. Klimt està enterrat al cementiri de Hietzing, en una tomba on únicament hi ha el seu nom i cognom en una tipografia típica de l’estil Secessió en lletres de bronze incrustades en una estela rectangular de marbre. Aquesta tomba està situada a l’agrupació 5, parcel·les 194 i 195.

Vista d'un dels carrers del cementiri

La ciutat de Viena disposa de 46 cementiris municipals i de 9 cementiris o recintes confessionals (evangelistes, israelites, etc.). També té el curiós cementiri dels Namenlosen, sobre el qual us vam parlar en una entrada d’aquest blog. El cementiri més conegut i més gran d’aquesta ciutat és el Zentralfriedhof.

Panteó de la família Marbach

El cementiri de Hietzing té una superfície de 97.175 metres quadrats amb un total d’11.207 tombes. Aquest recinte, de planta irregular, està annexat al parc de Schönbrunn. Disposa de quatre entrades: les tres primeres corresponen a la zona més antiga i a noves ampliacions. La quarta porta és la que està més propera al parc, i és la que dona accés a un dels sectors més nous. Les sepultures es distribueixen en sectors o grups de terreny pla i repartits en terrasses. Tan el recinte com les tombes estan molt ben cuidats.

Panteó de la família Kellermann, vinculada amb els hospicis i hospitals infantils de la ciutat.

Hietzing és un dels cementiris històrics de Viena, com ho demostra la relació de personatges i de tombes històriques que la pròpia empresa gestora posa a disposició dels visitants : 122 mausoleus i panteons de músics, actors, polítics, pintors, acadèmics o juristes que hi ha enterrats, molts d’ells nascuts al segle XVIII. Hi podem trobar, per exemple, dues germanes de Johann Strauss o un president del Reichstag, com Franz Krieg (1776-1856).

Fragment del panteó de la família Tittel

Els veïns de Hietzing eren enterrats al cementiri parroquial de Penzing fins que va ser parròquia independent (1786) i va poder tenir un recinte funerari propi, tot i que hi ha vestigis d’un cementiri a Hietzing datat, com a mínim, de 1619. Durant tot el segle XIX i XX, es va anar ampliant fins arribar a la superfície actual. Disposa de capella, sala de vetlla i edificis administratius.

Tomba del zooleg Kolar, on es veuen representats un mandril, un dromedari, una foca i una sargantana

Gairebé totes les sepultures, tan les antigues com les més modernes i actuals, són esteles amb elements escultòrics en ple volum o en relleu, del qual trobem tan alt com mig i baix. Pràcticament no hi ha elements arquitectònics, representats en uns pocs panteó-capella.