El panteó de la família Tolrà està situat a la cripta de l’església de Sant Esteve de Castellar. S’hi pot accedir des del carrer, travessant una treballada porta de ferro.
Josep Tolrà i Abellà (1817-1883) fou metge i un exitós industrial tèxtil. Es casà en primeres núpcies amb Antònia Prims, també sepultada en el mausoleu. En segones núpcies, es casà amb la seva neboda, Emília Carles i Tolrà. Amb la mort de Josep, pocs mesos després, Emília es posà al capdavant de les fàbriques. La seva aportació al municipi de Castellar en forma de beneficis socials i equipaments fou enorme, fet que li valgué el títol nobiliari de marquesa de Sant Esteve de Castellar. A tall d’exemple, Emília sufragà la construcció de l’església de Sant Esteve entre els anys 1885 i 1892, obra de l’arquitecte Joan Martorell i Montells. El seu nebot, Emili Carles-Tolrà i Amat (1864-1840), fou el successor de les indústries Tolrà. També hi està enterrat, junt amb la seva esposa, Rosa Coll.
El sacerdot Dr. Joaquim Pujol (1826-1897) fou durant molts anys conseller de la família i, entre d’altres coses, fou qui sol·licità l’autorització per a què la família Tolrà pogués ser sepultada dins el recinte religiós. També està enterrat en aquest mausoleu.
La tomba té forma de doble arca i és de marbre blanc. Està situada al lateral d’una petita capella, on destaca un altar, del mateix material i estil, ornat amb unes precioses gerres. La decoració, bàsicament vegetal, és recarregada. També trobem poms i sivelles de tancament de bronze. Encara hi resten reclinatoris i un senzill confessionari de fusta.
Les làpides sepulcrals donen a un petit passadís. Són també de marbre blanc i contenen la inscripció dels noms amb lletres majúscules de color gris i les dates de naixement i mort. Les làpides de la família Tolrà, a més, contenen l’escut familiar a la part superior.
L’enterrament de la marquesa de Castellar va quedar recollit gràficament en una antiga revista anomenada Ilustración Católica (nº 15, 1915), on podreu veure tres pàgines plenes de fotografies.
Josep Tolrà i Abellà (1817-1883) fou metge i un exitós industrial tèxtil. Es casà en primeres núpcies amb Antònia Prims, també sepultada en el mausoleu. En segones núpcies, es casà amb la seva neboda, Emília Carles i Tolrà. Amb la mort de Josep, pocs mesos després, Emília es posà al capdavant de les fàbriques. La seva aportació al municipi de Castellar en forma de beneficis socials i equipaments fou enorme, fet que li valgué el títol nobiliari de marquesa de Sant Esteve de Castellar. A tall d’exemple, Emília sufragà la construcció de l’església de Sant Esteve entre els anys 1885 i 1892, obra de l’arquitecte Joan Martorell i Montells. El seu nebot, Emili Carles-Tolrà i Amat (1864-1840), fou el successor de les indústries Tolrà. També hi està enterrat, junt amb la seva esposa, Rosa Coll.
El sacerdot Dr. Joaquim Pujol (1826-1897) fou durant molts anys conseller de la família i, entre d’altres coses, fou qui sol·licità l’autorització per a què la família Tolrà pogués ser sepultada dins el recinte religiós. També està enterrat en aquest mausoleu.
La tomba té forma de doble arca i és de marbre blanc. Està situada al lateral d’una petita capella, on destaca un altar, del mateix material i estil, ornat amb unes precioses gerres. La decoració, bàsicament vegetal, és recarregada. També trobem poms i sivelles de tancament de bronze. Encara hi resten reclinatoris i un senzill confessionari de fusta.
Les làpides sepulcrals donen a un petit passadís. Són també de marbre blanc i contenen la inscripció dels noms amb lletres majúscules de color gris i les dates de naixement i mort. Les làpides de la família Tolrà, a més, contenen l’escut familiar a la part superior.
L’enterrament de la marquesa de Castellar va quedar recollit gràficament en una antiga revista anomenada Ilustración Católica (nº 15, 1915), on podreu veure tres pàgines plenes de fotografies.
Us afegim, també els enllaços a les cròniques de La Vanguardia de l'època sobre l'enterrament de la Marquesa de Castellar. És interessantíssima la retòrica i l'estil que s'utilitzava. També és una bona mostra de la influència de la Marquesa al poble de Castellar:
La Vanguardia 4 de març de 1915
Actualment està en molt mal estat de conservació, gairebé d’abandó i no és possible visitar-lo. Agraïm a Maria Rosa i a Sílvia, arxivera de Castellar, la informació que ens n’han fet arribar.
Actualment està en molt mal estat de conservació, gairebé d’abandó i no és possible visitar-lo. Agraïm a Maria Rosa i a Sílvia, arxivera de Castellar, la informació que ens n’han fet arribar.
Comentaris
Salut!
Els cementiris són un lloc poc freqüentats i dels qual molta gent en defuig, per a mi tenen un encant. La tranquilitat, el resum finals de les vides dels que hi són enterrats... En tinc alguns en cartera per anar a visitar (per exemple l' Staglieno de Gènova).
El meu post neix d'una iniciativa anomenada Terrablog que va partir d' un grup d'aficionats a la fotografia i a la nostra terra, que penjem fotos a Panoramio. Si us interessa conèixer més sobre el tema us deixo el link
http://www.panoramio.com/forum/viewtopic.php?t=9293
El vostre link queda entre els meus favorits.
Una darrera recomanació que està al costat de Castellar, el cementiri de Sentmenat, amb algun detall modernista. Potser ja el coneixieu.
http://www.panoramio.com/photo/10011081
http://www.panoramio.com/photo/9153644
Salutacions, Jordi