Cementiri del còlera (Tiana, Maresme)


Detall monument funerari als morts pel còlera de 1870

Tiana és un municipi d'uns set mil cinc-cents habitants situat a la comarca barcelonina del Maresme, a uns 18 Km de Barcelona. Com moltes de les poblacions de la comarca, va esdevenir primer indret amb segones residències i després de primera amb, bàsicament, barcelonins que busquen un ritme de vida més tranquil. Al terme municipal hi destaca el conjunt monàstic de la Cartoixa de Montalegre, que incloïa entre les seves propietats, una granja als boscos de la Conreria. Aquesta granja esdevení seminari i hotel-restaurant. Actualment és una casa de colònies que depèn de la Fundació Pere Tarrés.
Detall monument funerari als morts pel còlera de 1870

A pocs metres de l'antic seminari, seguint direcció la Font de l'Alba, hi trobarem un curiós i desconegut recinte funerari: el Cementiri del Còlera. L'any 1870 es declarà una epidèmia de febre groga o còlera al barri mariner de La Barceloneta de Barcelona, a causa de, possiblement, un vaixell infectat que provenia de l'illa de Cuba. Malgrat els esforços de les autoritats, l'epidèmia es començà a escampar per tota la ciutat de Barcelona. A tall d'exemple, us indicarem que la Junta de Sanidad Provincial decretà allunyà tots els vaixells del port de la Barceloneta ja que molts treballadors portuaris havien caigut malalts. El pànic s'apoderà del barri i n'emigraren onze mil veïns, que es dirigiren cap a pobles del Vallès, de la costa o a la vil·la de Gràcia. La situació es va fer tan insostenible que el dia 22 de setembre, l'Ajuntament i la Junta de Sanidad ordenaren el desallotjament forçós de tota la Barceloneta.
Entrada al recinte funerari (estat actual)

Es decidí, aleshores, establir una colònia sanitària a les antigues dependències religioses de la Conreria per traslladar-hi les famílies sense recursos i joves provinents de la Casa Provincial de Corrección (pdf), desaparegut correccional i presó de Ciutat Vella. Aquesta colònia de la Conreria allotjarà 1.693 persones, entre les quals hi havien 94 reclusos, que es repartiren entre l'edifici de l'antic seminari i el convent. El metge responsable n'era el Dr. Pelegrí Giralt, amb l'assistència d'infermeres i sanitaris. Hi van estar des del 23 de setembre fins el 10 de desembre de 1870. El 29 de setembre es produïren les dues primeres morts pel còlera però també hi va haver 16 morts per verola i d'altres morts per malalties comunes. L'epidèmia es declarà acabada el dia 7 de desembre i, poc a poc, els veïns de la Barceloneta van poder tornar a casa. Havien mort 76 persones.
Vista del monument funerari

El recinte funerari del qual us parlem és la fossa comuna d'aquests barcelonins ingressats al sanatori. Consta d'una parcel·la d'un 20 m x 11 m tancat per un mur de pedra d'un metre d'alçada aproximadament. Actualment no hi ha porta d'entrada però sembla que n'hi podia haver existit una de petita. Un cop dins, l'únic element que hi podem trobar és un monument cilíndric de pedra de poca alçada, uns 40 cm, sobre una base, amb un diàmetre d'entre 1,70m i 2 m i un pes d'uns 700 quilograms. El cercle està dividit en quatre quadrants en els quals s'alternen el símbol de la calavera i del rellotge de sorra alat. Al centre hi veurem l'escut de l'Ajuntament de Barcelona, envoltat per la inscripció “Colonia de Montalegre. El Ayuntamiento de Barcelona a las víctimas de la fiebre amarilla 1870”. El monument fou erigit el 25 de maig de 1871.
Vista general del Cementiri del Còlera

El Cementiri del Còlera està situat a la part inferior del Turó del Reig, sobre el Coll de Montalegre (coordenades X=437918.43 Y=4593849.18). És de titularitat pública i està inclòs en l'Inventari Arquitectònic del Parc de la Serralada de Marina. L''accés és lliure i obert.

Comentaris

Galderich ha dit…
Ep, no el coneixia. M'hi passaré.

PD. Malgrat tot, la cartoixa continua activa i no s'ha convertit en cap casa de colònia ni restaurant. Si no recordo malament la casa de colònia són unes dependències d'un seminari proper i el restaurant annexes de Can Senromà.
Esther i Toni ha dit…
Galderich, la teva entrada sobre els goigs de Sant Romà ens va fer memòria que teníem pendent el tema del cementiri del còlera. Com bé dius, la cartoixa de Montalegre encara està en funcionament. El sanatori es situà en les dependències que havien estat granja de la cartoixa, granja que esdevení seminari, hotel-restaurant i ara casa de colònies. Mirarem d'esmenar el redactat per tal que quedi més clar. Gràcies!!
Jausell ha dit…
16ena Caminada Popular de Badalona.
Tot just avui passarem per el cementiri, l’antic Seminari menor (casa de colònies fundació Pere Tarrés) i la Cartoixa de Santa Maria de Montalegre (activa).
Lilith ha dit…
Com sempre, sou capaços de treure el suc a un recinte tan petit.
Una entrada genial sobre un petit troç d'historia desconeguda per la majoria.
GAIA ha dit…
Dic el mateix que Lilith.
Mar-Giverny ha dit…
No sabía absolutamente nada de esta historia que me ha fascinado...y entristecido, pensar en esas pobres persnas alejadas y ya muertos en vida...
Tantas cosas cercanas y sin saberlas. Gracias por ampliar mi pequeño conocimiento.
Un abrazo
LEBLANSKY ha dit…
Esther i Toni, els vostres posts són per a mi el que es diu "instruir deleitando", i en el cas d'aquest en concret, té l'extra afegit que puc anar a veure'l, que em queda a prop de la feina.
Lola ha dit…
Quina crònica més interessant !!!
Quim ha dit…
Hola,

Un parell de puntualitzacions. Resulta que el 1870 no hi va haber una "epidèmia de febre groga o còlera" perquè es tracta de dues malalties diferents. Malgrat el cartell que va posar fa uns anys (tres o quatre) el Patronat de la Serralada de Marina, l'epidèmia va ser de febre groga. A Barcelona, el segle XIX, hi va haber epidèmies de còlera els anys 1833, 1853, 1865 i 1884 (res de 1870) com bé s'explica en un documentat article dels "Anales de medicina y cirugía" (podeu consultar-lo a http://www.raco.cat/index.php/AnalesMedicina/article/viewFile/103460/152729).
Per altra banda sembla ser que no es tracta de una fossa comuna sino que cada mort té la seva pròpia fossa, situades totes arran de la paret nord del cementiri (darrere la llosa commemorativa, per entendren's), tot i que actualment no es puguin apreciar... malgrat els esforços de la Associació de Veïns de la Colònia Bosc, que cada any per Tots Sants ens hi trobem per fer una mica de neteja.
Esther i Toni ha dit…
Quim, moltíssimes gràcies per les puntualitzacions i precisions que fas a l'entrada. El cementiri, però, és conegut (o poc conegut, segons com es miri)pel "cementiri de la colera", per això ho vàrem posar. Ens agrada molt que col·laboreu amb informació de primera mà. Malauradament no és fàcil trobar informació sobre els recintes funeraris i és per això que valorem encara més les vostres aoportacions. Amb el nostre blog volem donar a conéixer llocs esplendorosos i llocs humils i silenciosos com aquest. Gràcies
Quim ha dit…
Poc o molt, no sé si per bé o per mal sigui quin sigui el cas, el cert és que a la Conreria sempre (poc més de 30 anys que jo sàpiga) li hem dit "de la febre groga". El còlera hi va apareixer fa poc, de cop i volta, i provocant gran indignació a la zona. No més hi va romandre per la tossuderia de l'antic director de la Serralada de Marina, que davant dels nostres arguments històrics i mèdics només va al·legar que "és el cementiri del còlera i per tant es dirà cementiri del còlera" (sic).
KASHTANKA ha dit…
Hola, pasaba a saludaros. No os dejo muchos comentarios pero os sigo a menudo. Me encanta vuestro trabajo. LA entrada del cementerio del Còlera me ha gustado en particular,con la historia de la peste en los barrios de Barcelona. Muy interesante!
Petonets.