Tomba del general Rapp (Colmar, Alsàcia, França)


Agost de 2009

El general Rapp (1771-1821) està enterrat al cementiri de la població alsaciana de Colmar però el seu cor, com un reliquiari, es conserva a l’església de Sant Mateu de la mateixa població, on també se li erigí un monument al Camp de Mart, amb la inscripció: Ma parole est sacrée.

El cor està dins d’una caixa de plom, que, a la vegada, va ser dipositada en una arca d’argent i bronze. L’arca, completament encastada al mur, està dins un arcosoli poc profund, decorat amb un preciós templet clàssic també encastat i un escut d’armes. Ambdues decoracions són de marbre blanc. El fons és de marbre negre.

A la part inferior, hi destaca una llarga inscripció, en lletres versals i daurades, que us traduïm a continuació:

Aquí descansa el cor del comte Jean Rapp, lloctinent general, prohom de França, primer camarlenc, mestre del guarda-roba del rei, gran Cordó de l’Ordre Reial i Militar de Saint Louis, Gran Cordó de l’Ordre Militar de Maximilien Joseph de Baviera i de Lion-Palatin, Gran Creu de l’Ordre de la fidelitat de Bade, cavaller de l’ordre imperial de la Corona de Ferro, membre del Consistori de la Confessió d’Augsbourg, Vicepresident de la Societat Bíblica de Paris.
Nascut a Colmar el 27 d’abril de 1771. Mort a Rheinveiller el 8 de novembre de 1821.

El general Rapp fou un militar molt actiu en diverses campanyes d’època napoleònica.

Comentaris

Galderich ha dit…
És curiós aquest costum de conservar el cor de manera aïllada. De petit vaig passar temporades a un petit poble (aldea en deien ells) a Idocin (Navarra), on havia nascut Espoz y Mina. En aquell cementiri es conservava el cor d'aquest militar i aquesta història em va fascinar. L'enterrament era més humil que aquest.
LEBLANSKY ha dit…
A mi també m'ha fet gràcia aquest costum de separar el cor de la resta. Més enllà del romanticisme implícit del gest, suposo que no deu tenir cap connotació religiosa. El més curiés és que el tinguin com una relíquia, tractant-se d'un militar.
Landahlauts ha dit…
Que gusto más extraño por desollar santos y militares...
Unknown ha dit…
Parece que amaba más a la patria que Napoleón, ese pequeño y gran narcisista, que miró más a los enemigos que a su país...
Curioso y poético lo del corazón.
¿Murió en el campo de batalla, o en el del olvido? No creo, esa tumba lo demuestra, y no es una reliquia, Leblansky, sino un compromiso de unión "de corazón" con su país.
Mar-Giverny ha dit…
interesante. Me choca lo del corazón en un militar, vale en un poeta, por ejemplo Byron, pero un militar.....cada día se aprende algo nuevo.
Besos y feliz inicio de semana.
Imatges de pedra ha dit…
Era común en la nobleza enterrar en lugares separados distintas partes del cuerpo,ejemplo http://imatgesdesilenci.blogspot.com/2009/08/tomba-del-princep-rene-de-chalon-bar-le.html.Gracias a todos por los comentarios,animan a continuar.