Les tombes de la Casa Savoia al Reial Monestir de Brou (Bourg-en-Bresse, França)

Vista de l'església del Monestir Reial de Brou

La Casa de Savoia és una de les famílies nobles més antigues i importants d’Europa. D’origen italià, no només posseïen el Ducat i el Comptat de Savoia sinó que també van ser reis i prínceps a Itàlia, Espanya, Sardenya, Piemont, etc. Els tres principals llocs d’enterrament d’aquesta Casa són la Basílica de Superga, a Torí; l’abadia d’Hautecombe, de la qual ja us vam parlar en aquest blog fa un temps; i el Panteó d’Agripa, de Roma. Però també hi ha membres de la família enterrats al Santuari de Vicoforte; a l’església de Ripaglia;  a la catedral de Sant Giovanni di Moriana; a la catedral de Sant Eusebi de Vercelli; a Sant Andreu del Quirinal (Roma); a l’església de Santa Maria Della Scala di Moncalieri, o a l’abadia de la Santa Creu de Nicòsia (Xipre); avui us en parlarem d’un altre: el Reial Monestir de Brou.

Vista parcial de la nau amb la tomba de Filibert en primer terme, i la de la seva mare al lateral de la nau

A la població francesa de Bourg-en-Bresse, Margarida d’Àustria o d’Habsburg (1480-1530) va fer edificar el Reial Monestir de Brou per contenir els sepulcres del seu marit, Filibert II de Savoia, anomenat el Bell, (1480-1504); el de la mare de Filibert, Margarida de Borbó i de Borgonya (1438-1483), i el seu propi. El Monestir, inicialment administrat per monjos agustins, és un exemple únic de gòtic flamíger amb influències de Flandes. 

Sepulcre de Margarida de Borbó i de Borgonya

L’arquitecte que va dirigir la construcció de tot el Monestir va ser Lodewijk Van Boghem. El disseny  de les tombes va anar a càrrec de l’artista Jan Van Roome, en base a un projecte inicial de Jean Perréal, autor de la tomba del Francesc II de Bretanya a la Catedral de Nantes i d’un disseny de Michel Colombe. Els jacents van ser creats per l’escultor flamenc Conrad Meyt, que treballava a la cort reial de Malines (Flandes). Provablement van ser executats al taller de Jan Borman, també de Flandes.  

Detall del jacent de Margarida de Borbó

El sepulcre de Margarida de Borbó està situat al mur sud, dins d’un arcosoli i consta d’una arca funerària profusament decorada amb querubins i ploraneres; i de l’estàtua jacent, on està representada amb roba cerimonial, les mans creuades al pit i un llebrer als peus, símbol de fidelitat. La posició del cos, de les mans i el gest del rostre són els habituals en aquest tipus de jacent, on es busca representar el repòs etern del mort. L’arcosoli presenta les característiques pròpies del gòtic flamíger. 

Vista superior del sepulcre de Filibert

Les tombes de Filibert i de la seva esposa, promotora del monestir, presenten dos trets que els diferencien d’altres sepultures de nobles de l’època: en primer lloc, que el matrimoni ha estat sepultat per separat i que cada un d’ells té el seu propi monument; i en segon lloc que se’ls representa amb doble jacent, un amb figura idealitzada de repòs etern i l’altre, a la part inferior, en transi, és a dir, en el moment de la mort o en procés de descomposició, aquesta molt més realista. En aquest blog uns vam parlar de l’espectacular transi del príncep René de Chalon (Bar-Le-Duc, regió de Lorena, França) i de tomba de Ferry Carondelet (Besançon, regió del Franc Comptat). El transi o tomba del memento mori, és un tipus de representació funerària que es va utilizar a Europa entre els segles XIV i XVII  sobretot a Anglaterra, França, Itàlia, Països Baixos i Irlanda. Se n’han comptabilitzat més de 260. Cal dir, però, que també n’hi ha representacions en pergamins, pintures i medalles. 

Vista parcial del transi de Filibert

El sepulcre de Filibert està situat al mig del cor. El jacent superior, ric en detalls, el mostra vestit amb armadura i espasa amb un capa.  Porta el collar de l’Ordine della Santissima Annunziata, amb el lema FERT, introduït a la Casa de Savoia des de 1382. Les sabates de l’armadura i els guants estan situats a ambdós costats del jacent. Se l’ha representat amb els ulls oberts, les mans en posició d’oració, i el cap lleugerament inclinat cap a la tomba de la seva esposa. Els peus, coberts per la malla de l’armadura, reposen sobre un lleó, símbol de la fortalesa i del poder. En aquest cas, l’arca funerària ha estat substituïda per un espai buit amb arcades gòtiques decorades amb imatges de deu sibil·les i profetesses en nínxols. En aquest espai inferior és on trobem la representació en transi de Filibert, gairebé nu, amb els ulls tancats i una mortalla que el cobreix de mig cos cap avall, deixant els peus visibles. 

Detall del jacent de Filibert

El sepulcre de Margarida d’Àustria es troba sota un baldaquí decorat amb figures de sants i santes protectors.  La figura jacent de la part superior la presenta vestida amb una llarga capa i coronada. Els cabells estan recollits i els braços creuats sobre el pit. És la imatge del repòs etern. 

Vista posterior del sepulcre de Margarida d'Àustria

A la part inferior, hi trobem la figura del transi, amb els cabells solts que gairebé li arriben a la cintura, com Maria Magdalena; cobert tot el cos amb una mortalla excepte els peus, completament nus, i el cap girat cap a la tomba del seu marit. 

Detall del jacent de Margarida d'Àustria 

Vista del transi de Margarida d'Àustria

Únicament van obtenir el privilegi de sepultura i capella pròpia a Brou, Laurent de Gorrevod, baró de Marnay i governador de Bresse, la tomba del qual, enterrat junt amb la seva esposa, va desaparèixer; i Antoine de Montcut, abat de Saint Vicenç de Besançon i confessor de Margarida d’Àustria. 

Vista parcial posterior del jacent de Margarida d'Àustria

Vista del transi de Margarida d'Àustria

Per saber-ne més

BAUDSON, Françoise. Brou, l'église et le monastère. Ed. Alpina. París, 1958.
COHEN, Kathleen. Metamorphosis of a Death Symbol: The Transi Tomb in the Late Middle Ages and the Renaissance. Berkeley: University of California Press, 1973.
GAUTHIER, Jules. “Conrad Meyt et les sculpteurs de Brou en Franche-Comté”, Reunion des Sociètes des Beaux-Arts des Départements,  1898 sessió XXII, pp. 250-282.

GONZÁLEZ ZYMLA, Herbert; BERZAL LLORENTE, Laura Mª (2014): "El Transi Tomb", Base de datos digital de Iconografía Medieval. Universidad Complutense de Madrid. En línea: https://www.ucm.es/bdiconografiamedieval/transi-tomb

LAROUSSE, Virginie.  “Le monastère royal de Brou, chef-d'oeuvre d'une princesse amoureuse”. Religions & Histoire n° 13, mars-avril 2007.
POIRTE, Marie-Françoise. Le monastère de Brou. CNRS Ed. París.