Cementiri de Fontanet (Torà, La Segarra)


Vistes sota el porxo d'entrada

Fontanet és un petit poble dispers d'uns 17 habitants, que depèn del municipi de Torà.

L'església de Sant Miquel de Fontanet, amb una llarga història, és una construcció d'una sola nau d'estil llombard (segle XI-XII). El campanar és de cadireta de doble finestral, però no és romànic, és del segle XVII (1679), moment en què també es va construir el porxo d'entrada. A l'interior, que no hem pogut visitar, hi ha tres lloses sepulcrals: dues pertanyen a masos de la població, Solà i El Molí, i la tercera pertany als rectors de la parròquia, entre els quals destaca Jeroni Giribets (1678-1744) autor de diversos panegírics i escrits.
Vista general del cementiri de Fontanet

El cementiri es troba adossat a l'església i s'hi accedeix a través d'una petita i estreta porta de ferro sempre oberta. Al fons, s'hi han situat els nínxols (12) agrupats en columnes de tres, arrecerats sota una porxada coronada per una creu de pedra.
Tomba del metge Jordi Cantó

Davant dels nínxols, completament aïllada, hi trobarem l'única tomba a terra: és la sepultura d'un metge de Torà, mort l'abril de 1938. La humitat i l'abandor ha emplenat la pedra de molses, fins al punt que el text gairebé no és llegible, tot i així podem transcriure el seu contingut:
Jordi Cantó Font
Metge de Torà
assassinat vilment a Llanera
el [...] d'abril de 1938
per les hordes marxistes
Vivas in deo
L'expressió Vivas in deo és un antiga frase en llatí, utilitzada ja per les primeres comunitats cristianes, per desitjar la vida eterna. Tenim constància de la mort d'aquest metge a l'Hemeroteca de La Vanguardia, on, en la seva edició del divendres 3 de juny de 1938, la família publicà una esquela.
Porta d'entrada al cementiri
Segons consta al web Els morts de la Guerra Civil a la Segarra,, hi ha d'altres morts de la Guerra Civil enterrats en aquest cementiri: Rogeli Sánchez López, que es trobava refugiat a la casa rectoral, Sabina Fernández del Pozo, de Lleó, i el seu nét, Onofre Lorenzana Fernández, que va néixer i morir a Fontanet (4 mesos), tots ells víctimes civils.
Vista de l'església des del cementiri

L'església de Sant Miquel de Fontanet es troba solitària en mig de la natura però s'hi pot accedir fàcilment ja que està al costat de la carretera de Torà a Ardèvol (LV-30005).
Vista frontal de l'església de Sant Miquel de Fontanet
Bibliografia:
Rafart i Planas, Claustre, "Sant Miquel de Fontanet", Catalunya Romànica, XIII, El Solsonès, La Vall d´Aran. Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 1987, p. 150

Comentaris

APU ha dit…
Hola Amigos.
No conocia el cementerio y me ha encantado por su sencillez... me lo apunto para pasar en la proxima visita a Mura.
Un abrazo.

He visto el mensaje, no se que puede pasar con los comentarios... probar otro día y me dices algo.
En el post de Qué! Foto(Castellet)me centro en el castillo y el pantano. La iglesia está extramuros y el cementerio antiguo si se le puede llamar así es una pequeña porción de tierra con una cruz que puedes ver en mi otro blog "pintando fotos" más adelante publicare más fotos del castillo y una de la iglesia.
Calamidad ha dit…
Genial aportación. Un cementerio sencillo y muy bonito. Todos tienen tantas historias que contar, ¿verdad?

Muchas gracias. Cuando me acerque a Barcelona intentaré pasar por allí, aunque me esperan Poble Nou y Monjuïc... No sé si tendré tiempo para todo. Hay más días que ollas. :-D
Galderich ha dit…
Llàstima que no vareu poder fer fotografies del sepulcre d'en Jeroni Giribets. He trobat la seva història molt interessant gràcies a l'enllaç.
I realment, aquests cementiris són els que et conviden dir: enterreu-me aquí!
APU ha dit…
A la solitaria cruz del antiguo cementerio de Castellete me refería,

http://apufoto.blogspot.com/2011/03/para-dios-un-dia-es-como-mil-anos-y-mil.html

Ya estaba dudando que hubíera otro, lo que si ví fente a la cruz fue un sarcofago de piedra... tengo una foto.
un abrazo
Ksawery ha dit…
¡Sencillo y acogedor! Un encanto.
No todo van a ser cementerios monumentales.
Mar-Giverny ha dit…
Me ha gustado mucho, la sencillez, acogedor, me entran ganas de ir:-)
Besos