Sepulcre del comte Oliba Cabreta (Monestir de Santa Maria de Serrateix, Viver i Serrateix, comarca del Berguedà)



Vista posterior del monestir de Serrateix

Serrateix (98 habitants) és un nucli de població inclòs dins el municipi de Viver i Serrateix, del qual també en formen part Viver i Sant Joan de Montdarn. Santa Maria de Serrateix és una antiga abadia benedictina transformada avui dia en església parroquial. Els seu origen es remunta al segle X, quan uns monjos hi portaren relíquies de Sant Urbici, copatró del monestir. El constant pelegrinatge per part dels habitants de la zona comportà un gran enfortiment del monestir. També s'hi portaren relíquies de Víctor, Zenó i Felícola, les quals estan situades actualment, junt amb les de Sant Urbici, en unes urnes del retaule de la Capella dels Sants Màrtirs. Les donacions de terres i privilegis per part de nombroses famílies nobles, entre elles la família del comte Oliba, contribuïren a engrandir el poder I les riqueses d'aquest monestir. La construcció de l'església nova va ser iniciada l'any 1077 i la consagració es feu l'any 1126. Després de molts segles d'alts I baixos en la seva puixança, la vida monàstica hi desaparegué aproximadament la segona meitat del segle XIX. Estructuralment ha sofert reformes importants, sobretot entre els segles XVIII I XIX, fet que li ha donat un aspecte neoclàssic a l'interior.

Vista superior del sepulcre

Oliba Cabreta (aprox 920-990) fou comte de la Cerdanya i de Besalú, fill del comte Miró II i d'Ava i nét del famós Guifré el Pilós. Es va casar amb Ermengarda d'Empúries amb qui va tenir cinc fills, que superaren el poder i la influència paterna: Bernat Tallaferro, comte de Besalú i de Ripoll, personatge mitificat pel poeta Jacint Verdaguer en el seu poema èpic Canigó; Guifré II, comte de Cerdanya i del Conflent; l'Abat Oliba, comte de Berga i de Ripoll, bisbe de Vic i abat de Santa Maria de Ripoll i de Sant Miquel de Cuixà, va ser, també, fundador del monestir de Montserrat, on hi té un cenotafi del qual ja us en vam parlar, en definitiva un personatge importantíssim en la història de Catalunya i gran impulsor de la cultura; Berenguer de Cerdanya, bisbe d'Elna; i Adelaida de Cerdanya. També tingué una filla fora del matrimoni, Ingelberga de Cerdanya, darrera abadessa del Monestir de Sant Joan de les Abadesses. Oliva Cabreta és considerat històricament el fundador del monestir de Serrateix.


En un moment de la historiografia es dóna per segur que el comte Oliba Cabreta es retirà, com a penitència, al monestir italià de Montecassino on morí però les cròniques medievals no hi fan referència i afirmen que estava enterrat al Monestir de Ripoll, d'on el seu fill era l'abat en el moment de la seva mort. Algunes altres fonts indiquen que podria estar enterrat a França, concretament a la zona del Rosselló. Històricament, la tomba que trobem a l'entrada esquerra de l'absis del monestir de Serrateix s'ha atribuït a Oliba Cabreta, possiblement per ser el gran impulsor d'aquest cenobi, i així ho trobem indicat en les explicacions al costat del sepulcre.

Vista frontal del sepulcre

El sepulcre està format per una arca amb escuts perimetrals i una estàtua jacent del personatge, vestit de soldat amb malla curta. Porta espasa i daga, símbol del seu poder. L'estat d'erosió de tot el conjunt no permet identificar els escuts nobiliaris ni molts dels detalls que el componen. Hi destaca una inscripció llatina, col·locada pels monjos l'any 1808, on s'indica que aquest sepulcre és, segons la tradició, d'Oliba Cabreta. El text diu el següent:


“A Oliba, que li diuen Cabreta, comte de Cerdanya, Besalú i Berga, fundador d'aquest monestir parroquial l'any 977. Orde benedictina”.


Per conèixer la llegenda sobre l'origen del sobrenom Cabreta, podeu consultar l'obra Repertori de llegendes historiogràfiques de la Corona d'Aragó (segles XIII-XVI) d'Anna Cortadellas , pàgines 13-17. A més, també hi és interessant la informació sobre la vida del personatge que trobareu en aquest estudi. També podeu trobar una complerta descripció del recinte a la pàgina Monestirs de Catalunya (versió en castellà).


Vista frontal i lateral del sepulcre

A l'interior, que es pot visitar gràcies al Patronat d'Amics de Serrateix, existien altres sepultures, com la de l'abat Berenguer de Torigues (segle XV), avui exposada al Museu Diocesà de Solsona o la sepultura capitular, situada en la cripta que havia estat la primera església del cenobi. A l'exterior i adossat al lateral de l'església, hi trobarem, també, un petit cementiri parroquial, que antigament estava situat a l'entrada.

Comentaris

Ksawery ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Ksawery ha dit…
¡Interesantísima entrada y excelentemente documentado!

Después de tanto tiempo por fin le ponemos ...em... sepulcro al personaje. ¡Cuanta historia e historias hay tras los sepulcros polvorientos de muchas iglesias!
Galderich ha dit…
Pobre Cabreta que no saben on va morir ni on el van enterrar. Sort que els monjos varen ser benèvols i li atorgaren un sepulcre erosionat. D'això se'n diu compassió!
Mar-Giverny ha dit…
Con la lectura de vuestro post termino este día:-) Como siempre un placer leeros.
Bona nit y petons!!
Calamidad ha dit…
Qué complicado se hace encontrar documentación sobre tumbas tan antiguas, ¿verdad?

Como siempre, un placer leeros y aprender tantísimo. Mi próxima visita a Catalunya va a estar con la agenda llenísima de visitas.
Miss Trudy ha dit…
Deberian hacer un libro, todo es interesantisimo. Nunca me canso de visitar este blog.