Cementiris de Granollers de la Plana (Osona)


Placa a la porta de l'església de Sant Esteve. (traducció al castellà “Para más limpieza en la casa de Dios, antes de entrar, limpiaros el calzado, por favor”)

Granollers de la Plana és un poble, disseminat en masos i petits nuclis, de poc més de 300 habitants que depèn del municipi osonenc de Gurb.

Al costat de la carretera entre Vic i Manlleu hi trobarem l'església de Sant Esteve de Granollers, que va ser consagrada l'any 1088 tot i que se'n conserva documentació des de l'any 903. L'església actual té encara restes del segle XI, concretament l'absis.

Sepulcre medieval


Adossat a l'església hi trobarem l'antic cementiri del poble, format per algunes tombes a terra marcades amb senzilles creus de ferro i dos o tres amb làpides de pedra. També hi veurem les restes d'un sarcòfag de pedra que mossèn Josep Claveras, rector de la parròquia després de la Guerra Civil, va trobar, juntament amb algunes peces de ceràmica ibèrica. Sembla ser que Mossèn Pere Bofill, rector a finals del segle XIX, també havia trobat sepultures molt antigues, probablement medievals, mentre estava realitzant obres de millora i d'ampliació al cementiri. D'aquestes troballes no en queden restes, simplement tenim el testimoni escrit del mateix mossèn (any 1892).



Sepultura de la família Abadal


Al cementiri hi destaca la tomba de la família Abadal Fontanellas i Pradell, adossada al mur del temple, a l'interior del qual hi dóna la cripta de la sepultura, concretament sota la capella del Roser. L'obra és un projecte de l'arquitecte Elies Rogent i Amat de l'any 1858. Aquest arquitecte, autor, entre d'altres obres cabdals, de la Universitat de Barcelona o de la restauració del monestir de Santa Maria de Ripoll, es caracteritzà pel neomedievalisme aplicat a l'arquitectura i la decoració, exemple del qual n'és la sepultura dels Abadal, que està formada per un arc de mig punt ornat amb motius vegetals on hi destaquen dues columnetes nervades adossades, coronades per capitells de decoració també vegetal i a la base de les quals hi consta el nom de l'arquitecte i de la persona de la família que el va encarregar. Al centre de la làpida els escuts amb elm (cast. Yelmo) dels Abadal i dels Pradell es mostren precedits per les sigles D.O.M., que tantes vegades hem trobat en altres sepultures i la inscripció “Restos mortales de las familias Abadal, Fontanellas y Pradell”. El conjunt és de marbre rosa però la part inferior s'ha reformat recentment, amb molt poc encert, i s'ha cobert amb plaques de marbre gris, fet que trenca totalment el conjunt.

El llinatge dels Abadal és d'origen molt antic i prové de la població d'Avinyó (Bages), tot i que a partir del segle XVII es va establir a Vic. El Mas Pradell és un dels més antics de la zona. La família donà diferents prohoms com Francesc d'Abadal Fontanillas i Pradell, nomenat Ciutadà Honrat per Carles IV l'any 1783, els descendents del qual varen ser nomenats, també pel rei, Cavallers de Catalunya; Ramon d'Abadal i Pou Fontanellas i Pradell, distingit militar; o Ramon d'Abadal i de Vinyals (Vic,1888-Barcelona,1970), historiador i polític.


Porta d'entrada i vista de l'antic cementiri

El cementiri té un altre tret distintiu: la porta d'entrada, obra d'un ferrer local dels anys 50 del segle XX. Destaca per la seva simbologia dels quatre evangelistes i la inscripció, de la qual us en fem una transcripció:




El cuc, ton germà, tal volta demà son menjar seràs
Recorda que ets pols i en pols tornaràs
De pols Déu i forma
Adam nostre pare, la terra és ta mare



Actual cementiri de Granollers de la Plana


L'actual cementiri de Granollers de la Plana es troba a poca distància de l'església de Sant Esteve, des de la qual és visible entre els arbres. No té cap element funerari destacable i està únicament format per fileres de nínxols. Ens ha cridat l'atenció, però, que té dues entrades pràcticament iguals i que salven l'orografia del terreny, per formar, a dins, un únic recinte.

Si passeu per aquestes contrades, no deixeu de prémer la botzina del cotxe un cop per cada persona que porteu i un cop pel cotxe quan passeu per davant de la capelleta de la Verge del Carme que hi ha al voral de la carretera: diuen els osonencs que us protegirà i us portarà bona sort.

Fonts:
Article Pladelasala, Jaume. "Granollers de la Plana". Ausa, 1955 Vol.: 2 Núm.: 12, pp- 53-62.
Article Pladevall i Font, Antoni. "Ramon d'Abadal i de Vinyals, historiador i vigatà". Ausa, Any: 1989 Vol.: 13 Núm.: 121, pp 193-201.

Comentaris

AidiL ha dit…
La segona foto, la del sepulcre medieval, m'ha encantat.
APU Barcelona ha dit…
Hola Amigos.
Mira que he pasado veces por la carretera de Vic y no conozco el pueblo... ahora con vuestra información ya no se me pasa el parar a visitar el cementerio. Por cierto, tengo que publicar muchas fotos pendientes y unas muy curiosas de un modesto cementerio con cruces de madera sin lápidas ni inscripciones en la misma arena de la playa al borde del mar.
Un abrazo
Galderich ha dit…
Magnífic cementiri i una reixa d'allò més espectacular. Malgrat tot no hi veig els evangelistes sinó un colom i una òliba.

Quan hi passi ens hi pararem.
Esther i Toni ha dit…
Tot el treball de forja és una obra fascinant (les fotos no li fan justícia) i l'entorn és preciós, però el desviament és "complicat", al mapa de la dreta podeu veure la localització exacta, com la de les altres entrades al blog.Gracias pels vostres comentaris, ja que ens animen a continuar.
Mar-Giverny ha dit…
La reja es una joya y la advertencia de limpiarse los zapatos, ejem...:-) El paraje es bonito pero como bien decís a veces la cámara no puede recoger en su totalidad toda la belleza.
Petonets.
Xènius ha dit…
Crec que hi ha una errada. La porta del cementiri no és de meitat del XX, Us adjunto l'enllaç a la foto de Salvany de 1916 en la que aquesta ja existeix. http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/bcsalvany/id/3720/rec/2

Algú em pot dir si encara existeix el pedró amb la creu de ferro? No la veig a les fotos recents