DOM i D.O.M.: glossari

Llinda de la Catedral de Reims (França)

Segons el diccionari de la Real Academia Española (RAE), DOM és un títol honorífic i de respecte que es dóna a alguns monjos benedictins. S'utilitza anteposant-lo al cognom. És un tractament d'origen medieval que, actualment, gairebé ha desaparegut. Com a tractament honorífic, es posava a les làpides, com trobem a la tomba de Dom Perignon. És un apòcope del mot llatí dominus, que significa senyor.

Làpida a l'església de Sant Pere de Galligants (Girona)

Aquest tractament es pot confondre fàcilment amb l'acrònim D.O.M., que trobem a sepultures de religiosos i de laics, però també a la llinda de les portes de nombrosos temples. És l'abreviació de la frase llatina Deo Optimo Maximo, que significa “A Déu el millor i el més gran”. Aquesta expressió prové de l'època romana per referir-se a al déu Júpiter: Iovi Optimo Maximo (I.O.M.) i es cristianitzà en expandir-se aquesta religió. Es generalitzà el seu ús a partir del Renaixement, sobretot a Itàlia. És una frase en datiu i té un caràcter votiu.