DOM i D.O.M.: glossari


Llinda de la Catedral de Reims (França)

Segons el diccionari de la Real Academia Española (RAE), DOM és un títol honorífic i de respecte que es dóna a alguns monjos benedictins. S'utilitza anteposant-lo al cognom. És un tractament d'origen medieval que, actualment, gairebé ha desaparegut. Com a tractament honorífic, es posava a les làpides, com trobem a la tomba de Dom Perignon. És un apòcope del mot llatí dominus, que significa senyor.
Làpida a l'església de Sant Pere de Galligants (Girona)

Aquest tractament es pot confondre fàcilment amb l'acrònim D.O.M., que trobem a sepultures de religiosos i de laics, però també a la llinda de les portes de nombrosos temples. És l'abreviació de la frase llatina Deo Optimo Maximo, que significa “A Déu el millor i el més gran”. Aquesta expressió prové de l'època romana per referir-se a al déu Júpiter: Iovi Optimo Maximo (I.O.M.) i es cristianitzà en expandir-se aquesta religió. Es generalitzà el seu ús a partir del Renaixement, sobretot a Itàlia. És una frase en datiu i té un caràcter votiu.

Comentaris

Ksawery ha dit…
Muy educador, como siempre, vuestro glosario.
Unknown ha dit…
Vaya, cada día hacéis más agradable e instructivas estas visitas a vuestro blog, aunque puede ser que el DOM haya pasado a nuestros tiempos con el Don que se antepone al nombre, como una forma evolucionada de respeto.
Muy interesante.
(La fotografía superior es muy buena)
Galderich ha dit…
Gràcies per l'aclariment, jo sempre barrejava els dos conceptes.
Ernesto Niebla ha dit…
Interessant i aclaridor .
JFL ha dit…
Lo desconocía completamente. Este blog siempre en pos de la cultura.
Un abrazo
Lola ha dit…
Molt bona !!! Com més us llegeixo més m'adono de la meva ignorància.
Astrum ha dit…
Espero que trobeu la resposta que faig a http://horroerotica.blogspot.com/
Fins aviat
A10 AstrumX
Mar-Giverny ha dit…
Me estoy poniendo al día ¡que trabajadores que sois! Muy interesante este post.
Un abrazo.