Cementiri dels oblidats de Cadillac (regió de l'Aquitània, França)

Vista del cementiri municipal des del recinte dels oblidats

Cadillac és una població francesa situada al departament de la Gironda, regió d'Aquitània. Té uns 2500 habitants. Hi destaquen nombrosos monuments classificats com a històrics, com són el castell, les muralles, l'església de Saint-Martin, que conté la cripta amb les tombes dels ducs d'Épernon i l'anomentat Cimètière des Oubliés (trad. Cementiri dels oblidats) inscrit com a monument l'any 2010.

El Cementiri dels Oblidats és un recinte, avui desafectat i en desús, amb una història especialment colpidora i trista pel patiment físic i psíquic que van passar els que hi són enterrats. Aquest serà, per tant, el nostre petit homenatge, perquè no siguin, precisament, oblidats.

Vista parcial del recinte del oblidats

En arribar al cementiri municipal de la població, s'observa que el recinte està dividit en dues parts per un mur interior i que existeixen dues portes d'accés, que permetien entrar independentment a cada una de les parcel·les. Actualment es comuniquen per una porta a l'interior del cementiri municipal. Aquest recinte ocupa una superfície de 4.700m2, completament plana i de planta rectangular. Just al costat contrari de l'accés i després del mur perimetral, observarem un gran i trist edifici: és l'hospital psiquiàtric de Cadillac.

Vista parcial del recinte dels oblidats

Aquest hospital té una llarga història: la documentació notarial conservada ens indica que ja al segle XIV existia, en aquest indret, l'hospici de Saint-Léonard, que acollia peregrins, pobres i malalts. A principis del segle XVII, el duc d'Épernon va fer una important donació perquè el centre fos econòmicament viable. L'hospici es va convertir en l'hospital de Sainte-Marguerite i a partir d'aquell moment en tenien cura les religioses de la Caritat. Els primers interns van ser nobles i burgesos amb malalties mentals però poc a poc hi van anar ingressant vagabunds, indigents, bandits, nens abandonats, soldats ferits, prostitutes, etc.. Es creu que des del segle XVII fins a principis del segle XX, els malalts podrien haver estat enterrats al cementiri des Religieux, possiblement al costat de l'actual hospital, i al cementiris parroquial i municipal. L'any 1920 aquest hospital psiquiàtric de Cadillac va comprar la parcel·la adjacent al cementiri i al seu propi edifici per enterrar-hi els "aliénés". La majoria de persones que hi anaven a parar eren malalts mentals de la regió, indigents sense família i dones que provenien de les presons properes. Va ser inaugurat l'any 1922 i va ser de propietat de l'hospital fins l'any 1994, moment en que el va cedir al municipi. S'hi va enterrar fins l'any 2000.

Creus marcant les tombes dels oblidats

L'anomenada "Loi des aliénés", de 30 de juny de 1838, va intentar ordenar i millorar les condicions d'internament i de vida dels malalts mentals, introduint conceptes com, per exemple, el treball remunerat dels interns. També obligava a cada un dels departaments francesos a dotar-se d'un asile d’aliénés. Tot i que aspectes d'aquesta llei van estar vigents fins ben entrat el segle XX, alguns dels seus articles eren fruit del concepte vuitcentista de les malalties mentals. A finals del segle XIX, França tenia més de 55.000 places en aquest tipus d'institucions, la majoria de les quals estaven dotades d'un cementiri. A França existeixen encara uns set antics cementiris per malalts mentals, tots ells en procés de desaparició i ja en desús. Destacarem el de l'Asile de Saint Alban a Lozère, el de Montpon-Ménestrol a la Dordogne, i el de Lesvelec al departament de Morbihan i, evidentment, el de Cadillac.

Vista general des del passeig central

Michel Bénézech, antic cap del servei psicològic regional de presons va estar estudiant el recinte durant l'any 2007 i va arribar a la conclusió que fins l'any 2000, data en què s'hi va fer l'últim enterrament, hi podien estar enterrades unes 4.000 persones. Actualment s'hi poden observar 895 sepultures, de les quals 161 són anònimes, totes elles distribuïdes en 91 files a banda i banda del passeig central, files assenyalades amb números inserits en unes fites de ciment. En entrar, trobarem alineades creus de ferro rovellat, la majoria de les quals sense identificar perquè s'ha perdut la placa d'estany identificativa. Aquestes creus van ser posades l'any 1950. Són a més plaques tristes, on hi ha gravat el nom i únicament la primera lletra del cognom amb l'any de la mort.

Placa en homenatge als soldats "mutilats del cervell" de la la Gran Guerra

La cruesa i barbaritat de la I Guerra Mundial va provocar que, entre deu i quinze mil combatents francesos fossin ferits a la cara i al cap. El coronel Ives Picot els va anomenar els"gueules cassées" (traducció els cares trencades). Aquests soldats, que ni tan sols van rebre després el reconeixement de l'estat amb la distinció "Morts pour la France", van ser rebutjats de per vida per la societat i internats en diferents hospitals psiquiàtrics com a "mutilés du cerveu" (trad. mutilats de cervell), denominació que també incloïa els soldats que embogien de por i de terror en el decurs de les accions de la guerra. L'hospital de Cadillac no ha conservat cap registre dels 98 soldats, "ferits del cervell", que van ser-hi internats. Van ser enterrats en un dels quadrants del Cementiri "des fous", a molt poca profunditat, sota una creu de fusta. Al mur perimetral hi trobarem dues plaques commemoratives de l'Associació Saint-Blaise de veterans de la Gironda, en honor als seus companys morts durant la I Guerra Mundial. També hi van anar a parar nombroses soldats de la II Guerra Mundial.

Detall de les fites que marquen cada una de les files de sepultures

L'any 2009 es va constituir l'Association les Amis du cimetière des oubliés de Cadillac-sur-Gironde per mirar de salvar aquest indret històric ja que l'ajuntament el volia fer desaparèixer per fer-hi un aparcament. Sortosament, va ser inscrits com a monument històric l'any 2010. 

El cementiri dels oblidats de Cadillac és anomenat de diferents maneres: Cimetière des "gueules cassées", Cimetière des alliénés, Cimetière des fous o Cimetière des Obliés. La primera denominació només seria vàlida per al quadrant dedicat als soldats de la I Guerra Mundial, les altres es refereixen a tot el recinte. Però alguns habitants, actualment, l'anomenen el Cimetière de l'hôspital, per fer-lo possiblement encara ara més invisible.