Vista del cementiri municipal des del recinte dels oblidats |
Cadillac
és una població francesa situada al departament de la Gironda,
regió d'Aquitània. Té uns 2500 habitants. Hi destaquen nombrosos
monuments classificats com a històrics, com són el castell, les
muralles, l'església de Saint-Martin, que conté la cripta amb les
tombes dels ducs d'Épernon i l'anomentat Cimètière des Oubliés
(trad. Cementiri dels oblidats)
inscrit com a monument l'any 2010.
El
Cementiri dels Oblidats és un recinte, avui desafectat i en desús,
amb una història especialment colpidora i trista pel patiment físic
i psíquic que van passar els que hi són enterrats. Aquest serà,
per tant, el nostre petit homenatge, perquè no siguin, precisament,
oblidats.
Vista parcial del recinte del oblidats |
En
arribar al cementiri municipal de la població, s'observa que el
recinte està dividit en dues parts per un mur interior i que
existeixen dues portes d'accés, que permetien entrar independentment
a cada una de les parcel·les. Actualment es comuniquen per una porta
a l'interior del cementiri municipal. Aquest recinte ocupa una
superfície de 4.700m2, completament plana i de planta rectangular.
Just al costat contrari de l'accés i després del mur perimetral,
observarem un gran i trist edifici: és l'hospital psiquiàtric de
Cadillac.
Vista parcial del recinte dels oblidats |
Aquest
hospital té una llarga història: la documentació notarial
conservada ens indica que ja al segle XIV existia, en aquest indret,
l'hospici de Saint-Léonard, que acollia peregrins, pobres i malalts.
A principis del segle XVII, el duc d'Épernon va fer una important
donació perquè el centre fos econòmicament viable. L'hospici es va
convertir en l'hospital de Sainte-Marguerite i a partir d'aquell
moment en tenien cura les religioses de la Caritat. Els primers
interns van ser nobles i burgesos amb malalties mentals però poc a
poc hi van anar ingressant vagabunds, indigents, bandits, nens
abandonats, soldats ferits, prostitutes, etc.. Es creu que des del
segle XVII fins a principis del segle XX, els malalts podrien haver
estat enterrats al cementiri des Religieux, possiblement al costat de
l'actual hospital, i al cementiris parroquial i municipal. L'any 1920
aquest hospital psiquiàtric de Cadillac va comprar la parcel·la
adjacent al cementiri i al seu propi edifici per enterrar-hi els
"aliénés". La majoria de persones que hi anaven a
parar eren malalts mentals de la regió, indigents sense família i
dones que provenien de les presons properes. Va ser inaugurat l'any
1922 i va ser de propietat de l'hospital fins l'any 1994, moment en
que el va cedir al municipi. S'hi va enterrar fins l'any 2000.
Creus marcant les tombes dels oblidats |
L'anomenada
"Loi
des aliénés",
de 30 de juny de 1838, va intentar ordenar i millorar les condicions
d'internament i de vida dels malalts mentals, introduint conceptes
com, per exemple, el treball remunerat dels interns. També obligava
a cada un dels departaments francesos a dotar-se d'un asile
d’aliénés. Tot
i que aspectes d'aquesta llei van estar vigents fins ben entrat el
segle XX, alguns dels seus articles eren fruit del concepte
vuitcentista de les malalties mentals. A finals del segle XIX, França
tenia més de 55.000 places en aquest tipus d'institucions,
la
majoria de les quals estaven
dotades d'un cementiri. A
França existeixen encara uns set antics
cementiris
per malalts mentals, tots
ells en procés de desaparició i ja en desús. Destacarem el de
l'Asile de Saint Alban a Lozère, el de Montpon-Ménestrol a la
Dordogne, i el de Lesvelec al departament de Morbihan i, evidentment,
el de Cadillac.
Vista general des del passeig central |
Michel
Bénézech, antic cap del servei psicològic regional de presons va
estar estudiant el recinte durant l'any 2007 i va arribar a la
conclusió que fins l'any 2000, data en què s'hi va fer l'últim
enterrament, hi podien estar enterrades unes 4.000 persones.
Actualment s'hi poden observar 895 sepultures, de les quals 161 són
anònimes, totes elles distribuïdes en 91 files a banda i banda del
passeig central, files assenyalades amb números inserits en unes
fites de ciment. En entrar, trobarem alineades creus de ferro
rovellat, la majoria de les quals sense identificar perquè s'ha
perdut la placa d'estany identificativa. Aquestes creus van ser
posades l'any 1950. Són a més plaques tristes, on hi ha gravat el
nom i únicament la primera lletra del cognom amb l'any de la mort.
Placa en homenatge als soldats "mutilats del cervell" de la la Gran Guerra |
La
cruesa i barbaritat de la I Guerra Mundial va provocar que, entre deu
i quinze mil combatents francesos fossin ferits a la cara i al cap.
El coronel Ives Picot els va anomenar els"gueules
cassées" (traducció els
cares trencades). Aquests soldats, que
ni tan sols van rebre després el reconeixement de l'estat amb la
distinció "Morts
pour la France", van ser rebutjats de per
vida per la societat i internats en diferents hospitals psiquiàtrics
com a "mutilés du cerveu"
(trad. mutilats de cervell), denominació que també incloïa els
soldats que embogien de por i de terror en el decurs de les accions
de la guerra. L'hospital de Cadillac no ha conservat cap registre
dels 98 soldats, "ferits del cervell", que van ser-hi
internats. Van ser enterrats en un dels quadrants del Cementiri "des
fous", a molt poca profunditat,
sota una creu de fusta. Al mur perimetral hi trobarem dues plaques
commemoratives de l'Associació Saint-Blaise de veterans de la
Gironda, en honor als seus companys morts durant la I Guerra Mundial.
També hi van anar a parar nombroses soldats de la II Guerra Mundial.
Detall de les fites que marquen cada una de les files de sepultures |
L'any
2009 es va constituir l'Association les Amis du cimetière des
oubliés de Cadillac-sur-Gironde per mirar de salvar aquest
indret històric ja que l'ajuntament el volia fer desaparèixer per
fer-hi un aparcament. Sortosament, va ser inscrits com a monument
històric l'any 2010.
El
cementiri dels oblidats de Cadillac és anomenat de diferents
maneres: Cimetière des "gueules cassées", Cimetière des
alliénés, Cimetière des fous o Cimetière des Obliés. La
primera denominació només seria vàlida per al quadrant dedicat als
soldats de la I Guerra Mundial, les altres es refereixen a tot el
recinte. Però alguns habitants, actualment, l'anomenen el
Cimetière de l'hôspital, per fer-lo possiblement encara ara més
invisible.
Comentaris
Salutacions!
És curiós i relevant el nom de Cementiri dels oblidats.