 |
| Maria, duquessa de Wurtemberg |
Dreux
és una població francesa d'uns 31.000 habitants, situada al
departament d'Eure-et-Loire, a uns 80 km de París. El monument més
important de la ciutat és, sense dubte, el panteó reial dels
Orléans, situat en un promontori que domina la població. L'indret
on avui hi ha la capella reial, estava ocupat per la Col·legiata de
Saint-Etienne, que formava part de la residència dels comtes de
Dreux. L'any 1783 Lluís de Borbó, cosí del rei Lluís XVI, hi va
traslladar les restes de la seva família (Penthièvre) que, fins
aquell moment, estaven enterrades a Rambouillet.
 |
| Helena de Mecklembourg-Shwerin, esposa del duc d'Orléans |
 |
| Tomba d'uns de Francesca d'Orléans, de dos anys |
 |
| Tomba dels reis |
La
tomba del rei i de la reina ocupen l'espai central de la capella de
la Verge. Són les úniques figures representades dempeus (el rei) i
orant (la reina). Vestits amb les seves millors gales, el rei posa el
braç dret sobre l'espatlla de la reina, en un gest inusualment
carinyós quan veiem representacions de la reialesa. A la part
posterior de la tomba, s'hi ha esculpit un àngel assegut que,
desconsolat, subjecta l'escut reial. És obra de l'escultor Mercié,
que també va fer la tomba del duc de Chartres, nét del rei; i la del
príncep Enric, que va morir durant una expedició a Saigon l'any
1901 i que Mercié va representar en el moment de la mort, vestit
d'explorador, amb els mapes i el compàs caient de les seves mans. La
postura del cos i del coll, i l'expressió del rostre representen
d'una manera molt realista que va morir amb dolor.
 |
| Tomba del duc de Chartres, nét del rei, mort a Saigon |
 |
| Jacent de Maria, duquessa de Wurtemberg |
Una
de les sepultures més delicades és la de Maria, duquessa de
Wurtemberg, segona filla del rei. Era una excel·lent pintora i
escultora. La seva tomba la representa en una posició gairebé
jacent però amb un decaïment del cap i el coll especialment bell i
serè. Fins i tot els seus estimats pinzells li han caigut de la mà.
Cal assenyalar que l'àngel que hi ha sobre l'estàtua jacent va ser
esculpit per ella mateixa poc abans de morir. També trobarem una
petita talla de Joana d'Arc al seu costat: es tracta de la
reproducció d'una de les seves obres, l'original de la qual adorna
el palau de Versailles. El conjunt és obra de M. Scheffer, que també
va realitzar altres obres a la capella reial.
 |
| Tomba de Ferran, duc d'Orléans i de la seva esposa Helena |
També
parlarem de la tomba de Ferran, duc d'Orléans i fill gran del rei
Lluís Felip, que va morir tràgicament als 31 anys. El jacent, obra
de Loison, segons un retrat de Harry Sheffer, representa el duc mort
amb el trets serens i els ulls tancats. Però el que crida més
l'atenció és la figura femenina que l'acompanya, que li allarga el
braç però que no l'arriba a tocar, una figura viva, amb els ulls
oberts i actitud de súplica. És la tomba de la seva esposa, Helena
de Mecklembourg-Shwerin, que va ser enterrada al seu costat però en
una capella separada per un arc ogival perquè era de religió
protestant. L'escultura, que està semi-incorporada, és d'Henri
Chapu.
 |
| Detall del rostre. Duquessa d'Alençon, obra de Walhain |
El
jacent de la duquessa d'Alençon, germana petita de l'emperadriu
Sissí, té una història molt interessant. Va morir cremada a
l'incendi del Basar de la Charité des Domicians de Paris (1897).
L'escultura que podem contemplar és obra de Charles-Albert Walhain i
data de 1910. Se la representa dormint serenament, amb una creu sobre
el pit que agafa amb la mà esquerra. Però la primera estàtua que
es va fer per a la tomba de la duquessa no era aquesta. L'any 1904
l'escultor Louis-Ernest Barrias, que ja havia fet diversos busts de
la duquessa, va rebre l'encàrrec de fer-ne una estàtua jacent i va
voler representar un cos crispat pel foc i restes de l'incendi al seu
voltant.
 |
| La primera tomba de la duquessa d'Alençon, obra de Barrias |
Aquesta representació no va agradar gens al marit de la
víctima perquè la considerava poc adequada a la noblesa i, quan va
morir l'escultor, en va encarregar la segona que avui podem
contemplar. La primera estàtua va estar durant anys a les cuines de
l'edifici fins que es va exposar al public al Musée d'Art et
d'Histoire Marcel Dessal de Dreux, on encara avui es pot visitar.
 |
| Tomba de Lluís, mort als 7 any |
I
per últim, us mostrarem la tomba del príncep Lluís, mort als 7
anys l'any 1874. Aquesta estàtua jacent s'ha anomenat “El nen
envelat” (en castellà velado) perquè l'escultor, Aimé Millet, va
aconseguir fer el marbre transparent, ja que a través del vel que
cobreix el cos es poden distingir els trets del nen. És una de les
obres més extraordinàries del recinte.
Com
a nota curiosa, direm que un dels personatges enterrats aquí va
tenir relació amb la ciutat de Barcelona. El príncep de Conti, que
havia mort desterrat a Barcelona l'any 1814, va ser enterrat al
convent franciscà de Sant Miquel. L'any 1844 el rei francès va
ordenar el trasllat de les despulles a Dreux perquè el convent
estava a punt de ser derruït. Les autoritats i súbdits francesos a
Barcelona li van rendir honors a l'església de la Mercè. Actualment
està enterrat en una de les criptes inferiors, a l'antiga cripta
dels Penthièvre (no visitable).
 |
| Imatge exterior de la capella funerària de Dreux |
Per
saber-ne més
Contributeurs
de Wikipédia, "Chapelle royale de Dreux," Wikipédia,
l'encyclopédie libre,
http://fr.wikipedia.org/w/index.php?title=Chapelle_royale_de_Dreux&oldid=118004175
(Page consultée le octobre 18, 2015).
“Le
gisant de la duchesse d'Alençon : Des caves de la chapelle au
musée.” Blog DREUX PAR PIERLOUIM [consultat 15 d'ctubre de 2015].
Chapelle
sépulcrale de Dreux : description de la chapelle de Dreux et des
sépultures qu'elle renferme. Edició : impr. de Fain et Thunot
(Paris), 1847 . Obra de domini públic dipositada a la Bibliothèque
nationale de France, département Philosophie, histoire, sciences de
l'homme, FOL-Z LE SENNE-434 (10)
Comentaris
Un post molt ben documentat.
Un plaer passar per ací.