 |
| Vista de l'avinguda arbrada que porta al cementiri |
Crespi d’Adda és una colònia
tèxtil situada a pocs quilometres de Bèrgam (Itàlia). Fundada per la família
Crespi l’any 1878, va arribar a tenir més de 3.000 obrers que treballaven
sobretot teles de cotó. Disposava de llum elèctrica, aigua corrent, economat, safarejos
públics, metge, farmàcia, teatre, escola, equipaments esportius, i església. I
també de cementiri. Tant els tipus d’habitatges com d’equipaments estaven
pensats per al benestar dels diferents estaments de la fàbrica però també per
un paternalisme industrial que es veu clarament al cementiri. L’any 1995 tota
la colònia va ser declarada Patrimoni Mundial per la Unesco. Com a establiment
fabril va estar en funcionament fins el 2004 però actualment encara està
habitada, bàsicament per descendents dels treballadors de la fàbrica i la
visiten més de 30.000 turistes l’any.
 |
| Vista del recinte |
L’any 1896, Silvio Benigno
Crespi, fill del fundador i l’amo de la colònia en aquell moment, va voler
obrir a concurs públic la construcció del recinte funerari i de la capella
familiar. S’hi van presentar 27 propostes, entre les quals va guanyar la de
l’arquitecte milanès Gaetano Moretti. Aquest arquitecte, amb nombroses obres
civils no només a Itàlia sinó també a Argentina, o a l’Uruguai, per exemple, és
l’autor des projectes arquitectònics funeraris al Cimitero Monumentale de
Milano, al Cimitero de Chiavari (Ligúria), etc. Va reconstruir, també el
Campanile de San Marco de Venècia.
 |
| Fotografia de 1908, el dia de la benedicció del recinte (Font:http://ioprimadime.com/gaetano-moretti) |
El cementiri va ser beneit el 3
de novembre de 1908 pel Bisbe de Bèrgam amb l’assistència dels obrers i
nombroses personalitats. En la mateixa cerimònia es va consagrar l’altar de la
capella del mausoleu Crespi, on a la tarda s’hi van dipositar els ossos i les
cendres dels avantpassats dels Crespi, que s’havien traslladat del Cementiri
Comunal de Capriate.
 |
| Vista del recinte des de l'escalinata del mausoleu |
El principal carrer de la colònia
es va allargar uns 300 metres, configurant un passeig arbrat, fins al recinte
del cementiri, que està molt proper a la confluència dels dos rius que donaven
la força hidràulica a la colònia: l’Adda i el Bremo.
 |
| Vista (sota la pluja) de les escultures exteriors del mausoleu dels Crespi |
El recinte, de planta quadrada i
dividit en 12 quadrants, està dominat per l’enorme mausoleu de la família
Crespi: un piràmide esglaonada coronada per una creu llatina a uns 25 metres
d’alçada. Les tres escultures assegudes a un dels esglaons de la piràmide són
obra de l’escultor Antonio Carminati https://it.wikipedia.org/wiki/Antonio_Carminati
i representen les Virtuts teologals: la Fe,
l’Esperança i la Caritat, motiu funerari molt representat al cementiris. També
hi trobarem diferents sanefes amb motius geomètrics i florals i una garlanda
amb fruits i flors. Cal destacar els
crismons que hi ha a cada una de les cares de la piràmide, tot i que estan molt
erosionats. Moltes de les decoracions
estaven cobertes per una capa daurada, avui pràcticament perduda.
 |
| Porta d'entrada al mausoleu dels Crespi |
La porta d’accés, de bronze, a
més d'altres decoracions, presenta una inscripció en forma de fris a la part
inferior amb la frase següent:
"More et vita duello
conflixere mirando, mors mortua est".
Traducció: La mort i la vida s’han enfrontat
en un prodigiós combat, la mort ha estat derrotada.
 |
| Imatge de l'interior del mausoleu. Extreta de l'obra Luca Beltrami (vegeu apartat "Per saber-ne més" al final de l'entrada) |
Malauradament no és possible
entrar dins el mausoleu però de les descripcions i fotografies antigues que hem
consultat, podem saber que ens trobem amb una capella de marbre decorada amb
mosaics i elements daurats, enllumenada per diversos finestrals. A banda i
banda de l’altar, s’obren les portes que condueixen a la planta inferior, on es
disposen els llocs d’enterrament. La cripta, formada per tres galeries i una
sala central, conté més de 50 llocs d'enterrament, entre sarcòfags aïllats i
columbaris. Les decoracions van anar a càrrec de Carlo Cavallotti, el treball
en marbre era de Leopoldo Fenadini, i els treballs de ferro a càrrec de Malugani
i els de bronze al de Lomazzi.
 |
| Vista del mausoleu i de les tombes dels obrers en primer terme |
Als diferents quadrants del
recinte estan situades les tombes dels obrers i treballadors de la colònia, a
qui els Crespi pagaven unes esteles de formigó amb una creu llatina gravada. La
diferència entre el mausoleu i aquestes humils sepultures va ser expressament
buscada, no només per assenyalar la diferència social, sinó també per
escenificar el paternalisme industrial del qual us parlàvem abans.
 |
| Una de les construccions de servei |
Adossades
als murs perimetrals més propers a la tomba de l’amo hi trobem sepultures més
elaborades, que corresponen a caps i enginyers que es van voler pagar la seva
pròpia tomba. A les cantonades més properes
l’entrada, hi ha dos construccions que corresponen a la casa mortuòria i
a un magatzem.
Per saber-ne més
Beltrami, Luca (ed.) GaetanoMoretti: Costruzioni, Concorsi, Schizzi. Milano, 1912
Documentació de l’expedient de
declaració de Patrimoni de la Humanitats, on s’hi fa una descripció acurada i
explica la història de la colònia.
 |
| Una de les tombes dels obrers |
Comentaris