Vista exterior actual del cementiri d'Ardèvol (2007)
A l’entrada dels morts de Collformic fèiem referència al general carlí Rafael Tristany i Parera, enterrat al Cementiri d’Ardèvol, un dels primers recintes funeraris que us vam donar a conèixer a través del nostre blog. Avui, volem refer aquesta antiga entrada per mostrar-vos noves imatges, ja que el darrer novembre vam revisitar-lo.
Vista dels nínxols més antics, creu de terme i capella
Ardèvol és un poble de 114 habitants, on la major part de la població viu dispersa en masies. A la plaça hi trobem l’església parroquial de Santa Maria d’Ardèvol i les restes d’una torre de vigilància, probablement del segle XI. Es troba al peu de la Serra de Pinós (Solsonès).
Vista de l'enjardinament i dels nínxols més moderns
El cementiri està situat a l’entrada de la població i es construí al voltant de l’antiga capella del Sant Crist, la qual encara conserva el suport per a la campana. E recinte manté les característiques típiques de la zona: petit terreny envoltat per un mur alt i fermat per una porta de ferro, que està coronada per una creu de pedra amb una calavera i unes tíbies creuades, símbol de la fugacitat de les coses materials i també de la mort.
Vista de la inscripció de la porta (dreta)
L’arc d’entrada conté la inscripció:
Grans y xichs, pobres y richs, aquí sepultats seran, sian vehins o forasters, que en Ardevol moriran. Ab oracions los pobres y ab limosnas los richs. Recordeu vos dels difunts germans parents i amichs.
Vista de la inscripció de la porta (esquerra)
El nínxols que hi ha a banda i banda de la capella són els més antics i estan agrupats en columnes de tres pisos i protegits per un petit porxo amb arcades neogòtiques decorades, cada unes de les quals correspon habitualment a una família. Els timpans superiors estan decorats amb pinyes de pedra ornamentals i creus. Segons la informació que hi ha gravada, aquests nínxols es van construir l’any 1951. A la zona esquerra del recinte trobem una altra agrupació de nínxols, construïts l’any 1975, constituïts per columnes de tres tombes, coronades per un timpà de mitja volta on s’hi ha gravat el nom de dues cases del poble, l’any de la construcció i el símbol de la creu acompanyat d’unes sanefes florals. A la zona dreta del recinte, trobarem els nínxols de construcció més recent (33), també agrupats en columnes de tres tombes i amb timpà arrodonit però sense interès artístic.. Entre les sepultures i la porta d’entrada hi ha una petita extensió enjardinada amb xiprers i flors. Al centre trobem una antiga creu de terme, característica molt habitual als recintes de la zona.
Fotografia propietat de Biblioteca de Catalunnya (Fons Salvany). 1917
Si observem les fotografies realitzades per Salvador Salvany del cementiri d’Ardèvol l’any 1917, en aquell moment no existien enterraments en nínxols però es pot veure clarament la capella, la creu de terme i la portalada, elements que actualment es conserven sense variació.
Pòrtic de la família Tristany
Una de les agrupacions familiars més antigues pertany a la família Tristany, propietaris des del segle XVII o XVIII de l’important mas Tristany, format per una construcció en forma de castell feta pels Tristany, l’antiga masia Mussons i una capella dedicada a Sant Francesc d’Assís. Aquesta masia abasta edificacions del segle XIII, XVII i XVIII. Actualment és l’allotjament rural Cal Tristany.
Làpida de Rafael Trsitany
Rafael Tristany i Parera nasqué a Ardèvol l’any 1814. Era nebot de Benet Tristany, capitost carlí amb un protagonisme important en el decurs de la primera i segona guerres carlines. Rafael participà, també en aquestes dues guerres i durant la tercera fou comandant general de Catalunya. L’any 1875, quan la guerra ja estava perduda, fou nomenat capità general. S’exilià a la població francesa de Lourdes, on morí l’any 1899, a l’edat de 85 anys. Les seves restes foren traslladades a Ardèvol l’any 1913. La seva làpida, que ocupa l’espai de dos nínxols en vertical i va ser erigida l’any 1989, és de marbre negre amb una llarga inscripció en lletres blanques encapçalada per l’escut dels Tristany. El text diu:
Aci reposen les despulles
Del qui fou insigne Capità General
I defensor de la causa carlina
En Rafael Tristany i Parera
Baró i Senyor d’Altet,
Comte d’Avinyó
Marquès de Casa Tristany,
Fill predilecte d’Ardèvol
Morí a l’exili a Lourdes (França)
El 17 de juny de 1899
I traslladat a aquest cementiri
El 30 d’abril de 1913.
D.P.F.R. 28 de maig de 1989
La làpida fa referència a tres títols nobiliaris: el de Baró i Senyor d’Altet l’heretà del seu pare, el de Comte d’Avinyó li fou atorgat per Carles Lluís de Borbó i el de Marquès de Casa Tristany per Carles Maria dels Dolors de Borbó.
L’epitafi finalitza amb D.P.F.R., sigles del lema carlí “Dios, Patria, Fueros y Rey”.
Com arribar-hi: Ardèvol està situat pràcticament al centre geogràfic de Catalunya, prop de Pinós. Preneu l’Eix Transversal (C-25) i, un cop passades Les Oluges, preneu la carretera N-141, passats uns quants metres, gireu a l’esquerra i preneu la carretera LV-3003. Travesseu Torà direcció Ardèvol. La clau del cementiri es pot demanar a la veïna del costat.
Comentaris
Un abrazo
Besos