L'escultura funerària de Josep Llimona: alguns misteris per resoldre


Panteó de Mercedes Casas de Vilanova (Cementiri de Montjuïc)

Josep Llimona (1864-1934) va ser un dels escultors més rellevants del Modernisme, i que va treballar amb d'altres escultors com Agapit i Venanci Vallmitjana, també amb importants obres funeràries. Va rebre ben aviat una clara influència de Rodin però un dels trets més personals i representatius de la seva obra és, sense dubte, el delicat i sinuós tractament de la figura femenina en les escultures. Aquest tractament es veurà, també, en l'obra funerària.

Tot i ser un dels escultors més coneguts del Modernisme, no hi ha un inventari ni complet ni exhaustiu de la seva obra, en part a causa de la inexistència d'un arxiu del seu taller ni de les seves escultures. A més, algunes de les obres no porten signatura. Un dels primer intents d'inventari, per bé que incomplet, el trobem al següent estudi: Monedero Puig, Manuela. José Llimona, escultor. Madrid : Editora Nacional, 1966. En aquesta publicació, ja es detallen algunes de les obres funeràries de Llimona però s'hi troben nombroses mancances i imprecisions; com per exemple, l'obra atribuïda a Llimona al Cementiri d'Horta de Barcelona, que descriu com “Figura de mujer en mármol blanco de 1904 (tamaño natural). Mujer de pie cubierta por una ligera túnica, que sostiene un ramillete de flores con la mano izquierda. La clásica actitud resignada y los ojos entornados, hacen de ella una obra plenamente modernista” D'aquesta obra no n'hem pogut trobar cap fotografia, representació o documentació i, a més, l'única escultura d'aquest recinte que actualment coincideix perfectament amb aquesta descripció és la del panteó de la família Miró-Sans, que està signada per l'escultor Clarasó.

El segon intent d'inventariar l'obra de Llimona el trobem en aquesta publicació: Infiesta Monterde Josep M. (coord.). Josep Llimona y Joan Llimona : vida y obra. Barcelona : Nuevo Arte Thor, DL 1977. En aquí ens tornem a trobar amb unes descripcions en alguns casos detallades i en d'altres fins i tot hi manca la localització. Un exemple podria ser el panteó Llopart del Cementiri del Sud-Oest de Barcelona (Montjuïc).

L'obra funerària de Llimona està localitzada principalment a Catalunya on hi trobem unes 25 escultures repartides per tot el territori, tot i que la majoria estan localitzades al Cementiri de Montjuïc de Barcelona; la resta es reparteix pel territori espanyol i per Buenos Aires (Argentina). En total s'han catalogat 34 escultures funeràries d'aquest autor.

Catedral de Santa Eulàlia de Barcelona  

Sepulcre de la família Sanllehy
 Sepulcre del Cardenal Casañas (1913): figura masculina de marbre blanc en actitud orant; està situada a la capella de Sant Josep Oriol. Sepulcre de la família Sanllehy, una de les famílies més poderoses de la Barcelona del primer terç del segle XX: està format per quatre figures: Jesús, Sant Joan, Maria i Maria Magdalena. El conjunt s'anomena “l'Enterrament de Crist” i en ell hi trobarem la representació de desconsol i tristesa en les figures de Maria Magdalena i de Maria respectivament. Es tracta d'una de les obres de maduresa. Situat al claustre.

Capella-panteó dels marquesos de Comillas 

Panteó del primer marquès, Claudio López i López i la seva esposa Benita Díaz de Quijano (1903): escultura en baix relleu de l’Ascensió de la Verge flanquejat amb dues figures femenines representant la Pregària i la Resignació, que veurem representada en d'altres obres funeràries del mateix autor. Làpida sepulcral dels primers marquesos de Comillas: on hi destaca el relleu de dues figures femenines en marbre blanc.

Cementiri d'Arenys de Mar, el nostre cementiri de Sinera

Sepulcre de Francesc Masseguer i Campins
Sepulcre de Francesc Masseguer i Campins (1922): figura femenina que recolza el cap al braç dret, el qual descansa sobre el sarcòfag familiar. La figura (marbre blanc) desprèn melangia i serenor, obra que tornarem a veure representada en d'altres cementiris amb diverses variants. Sepulcre de la família Mundet: potser una de les més conegudes, figura femenina (pedra) del en la representació s'hi pot veure una dona asseguda recolzant el cap amb el braç dret, que descansa a la falda. És una obra de principis del segle XX.

Cementiri de Montjuïc

Conté onze obres de Josep Llimona, tot i que algunes no les hem pogut localitzar.
Panteó Alomar Estrany

Via Santa Eulàlia: Panteó de la Família Torras, de finals del segle XIX, amb la representació d'un àngel (pedra) amb les ales desplegades i una branca de llorer entre les mans: es tracta d'una obra de joventut, mancada encara de la sinuositat i expressivitat que anirem trobant més endavant. El Panteó Alomar Estrany, també a la Via Santa Eulàlia (agrupació 3a.) és una obra posterior on ja s'hi comencen a veure els trets que caracteritzaran Llimona: es tracta d'un àngel (pedra) amb els braços creuats a l'alçada del pit en actitud pensativa. Molt a prop d'aquesta obra, hi trobarem el Panteó Campassol Borrell, amb la representació d'un àngel amb les ales clarament desplegades, en actitud gairebé desafiant, com un àngel exterminador o guardià: es tracta d'un obra de 1903, en marbre blanc; originàriament la figura subjectava una espasa de ferro amb el braç esquerre, que descansa en la peanya d'una columna. A la mateixa Via de Santa Eulàlia hi trobarem el Panteó Ignasi Coll Portabella, on l'artista introdueix el relleu: es tracta d'una obra rectangular adossada al timpà de la tomba, on s'hi representa l'Ascensió de la Verge Maria rodejada d'àngels; està feta de marbre blanc i data de 1910 aproximadament. I, finalment, en aquesta mateixa via, hi trobarem el Panteó Pasqual Coll Portabella, amb la representació d'una Verge sedent amb un nen a la falda; es tracta d'una obra en pedra de 1920.

Hipogeu Granell Manresa (fotografia de Juanjo Macías)
Via de Sant Josep: Panteó de Mercedes Casas de Vilanova presenta el grup escultòric anomenat “El Dolor i la Resignació” format per una figura femenina variant de l'obra més coneguda de Llimona, el Desconsol, i per la Resignació, figura femenina coberta per un mantell; està feta en pedra i data de 1903 aproximadament. En aquesta mateixa via hi trobarem l'Hipogeu Granell Manresa, on l'autor hi va representar la figura de Sant Jordi, amb el drac mort als seus peus, i que originàriament subjectava una espasa de bronze, que avui es conserva parcialment: es tracta d'una obra en marbre datada entre 1928 i 1933; alguns estudis indiquen, a causa de les formes excessivament arrodonides de la figura, que aquesta obra podria haver estat acabada pels deixebles de Llimona.

Via de Sant Oleguer: Sepultura de la família Llopart i Ester, formada per una escultura d'un àngel protector, amb les ales desplegades, i amb dos nadons als braços; la sepultura (1891) és obra de l'arquitecte Antonio Rovira Rabassa . Però en la documentació consultada existiria un segon panteó Llopart, no localitzat ni documentat gràficament, format per l'escultura d'un àngel masculí de peu recolzat sobre una columna del panteó i que aguantaria amb les dues mans una trompeta de bronze; és una obra de 1905.

Via de Sant Francesc: Panteó de Joan de Rialp Ventura, amb la figura femenina sedent de la Resignació o anomenada “Afable” que trobarem també a Manresa o a Sitges.
Escultura interior Panteó Tormo (fotografia de Juanjo Macías)
I el darrer “misteri” llimonià a Montjuïc és el Panteó Tormo, obra de Bernardí Martorell: de les dades extretes del llibre de Josep M. Infiesta, que abans hem citat, hauríem de buscar un relleu policromat, possiblement de fusta, on s'hi representen dues figures femenines, una de les quals seria una variant del Desconsol (l'autor aclareix que no l'ha pogut observar directament). Actualment, a l'interior d'aquest panteó no hi podem trobar cap relleu que coincideixi amb aquesta descripció, però, en canvi, hi ha una figura femenina sedent amb trets molt similars a la que trobarem al Panteó Gabriel Yelletisch del cementiri de Manresa. Podria tractar-se, per tant, d'un altre panteó Tormo no localitzat o que no va ser ben documentat en el seu moment.

Cementiri de Cadaqués

Panteó de la família Rahola on hi trobarem l'obra (marbre) anomenada “Meditació”, de 1925, que representa una figura femenina sedent en actitud pensativa.

Cementiri de Figueres

També a Figueres tornem a trobar una figura femenina sedent, concretament al Panteó de la família Manuel Janer Destort.

Cementiri de Manresa

Panteó de Gabriel Yelletish

Panteó de Baltasar Portabella d’Argullol, on la figura femenina recolza el cap amb el braç dret i amb la mà esquerra sosté una cadena de bronze, que finalitza amb una àncora. És un sepulcre de l'arquitecte Bernat Pejoan Sanmartí i està realitzat en marbre. La segona obra està a l'interior del panteó-capella de la família Gabriel Yelletisch (secció Santa Agnès), on s'hi representa una figura femenina asseguda amb les mans creuades a la falda.

Cementiri del Masnou

Una de les obres funeràries més importants: el panteó de Pere Grau Maristany i Oliver, amb l'obra (1901-1902) “La Fe consolant el Dolor”, figura de la Fe en forma d’àngel consolant una figura femenina. La tomba és obra de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó.
Panteó Pere Grau Maristany i Oliver

Cementiri de Roses

Panteó de Pere Rahola, format per una escultura signada que representa una dona jove asseguda amb les mans creuades a la falda.

Cementiri de Santa Sabina d'Olot

Hi observarem una altra representació femenina, semblant a la de Sitges o Montjuïc, al Panteó de la família Estorch i Massegur, obra de 1912. 

Cementiri de Sant Sebastià de Sitges

Els Panteons d'Antoni Robert Camps i el de Cros i Juliana es poden veure altre cop representacions de la dona que ja veiem en d'altres recintes funeraris. En el cas del primer són dues figures femenines, una d'elles variant del Desconsol; en el cas del segon, és una obra no signada, similar a la que trobem a Olot.

Cementiri de Son Sang de Sòller (Mallorca)

Panteó de la família Morell (1918), amb un grup escultòric anomenat La Pietat, format per les figures de la Verge, Sant Joan i Maria Magdalena plorant davant el cos jacent de Jesucrist, representació que ja hem vist al panteó de la família Sanllehy al claustre de la Catedral de Barcelona. Actualment aquesta obra està en procés de restauració i fa més d'un any que no està al cementiri. Esperem que ben aviat retorni al seu lloc original, ja que és una obra catalagoda (vegeu apartat per saber-ne més).

Cementiri de Comillas (Cantàbria)
Àngel Exterminador del Cementiri de Comillas
Ens rebrà un àngel, situat sobre les restes de l’església antiga, anomenat Àngel Guardià, Àngel Custodi, o Àngel Exterminador, obra d'entre 1894 i 1895. Originàriament estava prevista una segona escultura d’un àngel, aquest cop assegut, segons la documentació conservada al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. A l'interior hi trobarem el Panteó de la família Piélago, obra de l'arquitecte Lluís Doménech i Montaner, on Llimona va dissenyar un àngel de petites dimensions amb les ales desplegades.

Cementiri de Portugalete (Biscaia)

Tomba de Manuel Calvo, una de les millors representacions de Crist a la creu (bronze). L’obra original s’anomenava Consumatum Est (1896) i de la qual hi ha diverses reproduccions: Rosari Monumental de Montserrat, Capella “Balmesiana” de Barcelona, Col·l3gi de les Religioses de Jesús Maria de Barcelona (carrer Casp i Agda. Fabra i Puig), església parroquial de Gallifa i església de Sant Esteve de Cervelló. Obra de 1911.
Panteó Chopitea (fotografia extreta de Infiesta, J.M. (coord.). op. cit)
Finalment, en un cementiri de Buenos Aires (la documentació consultada no precisa quin d'ells) Llimona va esculpir el panteó Chopitea, on hi destaquen un mig bust del matrimoni i la figura d'una dona amb un nen.

Malauradament, no hem pogut trobar encara documentació descriptiva o gràfica del Panteó de la família Bejarano de Cáceres (Extremadura) ni del Panteó Satrústegui del Cementiri de Polloe a Donosti (País Basc).

Per saber-ne més:
  • Esquinas Giménez, Natàlia. “La Figura femenina dins l'obra de Josep Llimona (més enllà del "Desconsol")”. Revista de Catalunya Barcelona : Fundació Revista de Catalunya, [1924]- Núm. 273/274 (set./oct. 2011), p.100-129 : il.
  • Ribera Gassol, Ramon. “Josep Llimona, escultor. Obra a Manresa”. Dovella. Manresa: nº 44, 2012 pàg. 44-47.
  • Ribera, Ramon. “L'escultor Josep Llimona al cementiri de Sitges: dues obres retrobades”. L'Eco de Sitges. 09-09-2000.
  • Josep Llimona, escultor a  la web www.patrimonifunerari.cat (amb fotografies de gairebé totes les tombes a que fem referència en aquesta entrada). 
  •  Per conéixer el cas del Panteó Morell de Son Sang de Sóller, podeu consultar els següents articles periodístics: http://setmanarisoller.cat/arxiu/pdf/260/4 http://setmanarisoller.cat/arxiu/pdf/307/9 http://setmanarisoller.cat/arxiu/pdf/315/9

Especials agraïments a Conchita Mencía, Juanjo Macías, Anna Parella, Ferran Traverso, Duchesse de Guillotin i a Rafela del Col.lectiu Albaïna de Sóller per l'ajuda que hem rebut.


Comentaris

Calamidad ha dit…
Qué buen repor, Toni, Esther. Llimona es uno de mis escultores favoritos. Nunca hubiera dicho que tenía tanta producción funeraria.

Si algún día paso por Cáceres (mi madre nació allí), intentaré traeros una foto del panteón Bejarano.

Un placer leeros de nuevo.
Fantástica entrada y muy bien documentada! Un saludo!

Entrades populars