Estiu de 1997
La creació d’aquest cementiri es va decidir l’any 1959 per reagrupar els morts entre 1939 i 1945 exhumats dels cementiris comunals de Bretanya, Poitou, del País del Loira. Principalment eren ferits durant els combats de 1940 que moriren a l’hospital de l’Oest, membres de la resistència i paracaigudistes SAS dels combats de l’Alliberament. Es va inaugurar oficialment el dia 29 de juliol de 1961. Des del seu origen, estarà sota la protecció de Sainte-Anne, patrona dels bretons.
En aquesta necròpolis hi ha enterrats 2.106 cossos.
Una zona del cementiri agrupa soldats morts durant els anys 1939 i 1945. Hi ha enterrats 1355 francesos, 187 dels quals estan en un ossari, situat sota un menhir dedicat als morts de totes les guerres, ofert per la senyora Texier-La-Houlle, aleshores disputada per Morbihan, dos fills de la qual reposen en aquesta necròpolis. En un altre ossari hi ha nou espanyols, un polonès i cinc soviètics. En una altra zona trobem les tombes de sis francesos morts durant el conflicte d’Indoxina.
L’any 1983 s’hi creà una zona que reagrupava sepultures militars de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i un cementiri belga. A més, des de l’any 1985, el cementiri acull quatre cossos de militars belgues de la Primera Guerra Mundial, exhumats de l’Alta Garona i deu tombes dels Hautes-Pyrénées. En aquesta zona, s’hi troben les tombes de 427 francesos, 274 belgues i 9 russos. Finalment, existeix un ossari de la guerra entre 1870 i 1871 amb les tombes de 20 francesos de l’exèrcit del Loira.
Hi ha una zona del cementiri dedicada als morts musulmans, majoritàriament d'orgien argelí.
Comentaris