Cementiri de Sant Joan del Galí (Osona)


Tardor 2007

Sant Joan del Galí és una petita església situada al terme de Vic (Osona). L’edificació original és anterior al segle XI i va ser renovada l’any 1689 aproximadament. Uns metres més enllà trobem el mas Galí, antiga quadra jurisdiccional. En alguna documentació, la trobarem amb el nom de Sant Joan de Riuprimer.

El cementiri és davant, porta per porta, de l’església, a mitja dotzena de metres de distància. La porta d’entrada és de ferro amb una creu al capdamunt i el recinte està encerclat per un mur de pedra de poca alçada. Les tombes estan agrupades en un únic mur de tres fileres distribuïdes entre vuit columnes de nínxols. Només hi ha un nínxol doble, la resta són simples. En total n’hi ha 23 i estan numerats amb una petita rajola blanca situada a mà esquerra.

Algunes làpides són de marbre blanc, d’altres de negre, decorades amb creus gravades. Els nínxols buits estan tapiats amb totxana emblanquinada amb un orifici de forma triangular. Està cuidat.

D’entre les poques làpides que hi ha, vull destacar-ne tres:

“M...R...R..., de Sant Joan de les Abadesses”.


L’oblit dels orígens ens desarrela i ens deixa orfes, fins i tot és important recordar-los un cop morts.

“J...B...F...i els seus”


Suposo que per una qüestió d’economia, les làpides porten, generalment, o bé el nom d’una família o bé el nom d’una persona seguit del conegut “i família” per poder enterra-hi sense canviar-ne el marbre. A Sant Joan del Galí, n’he trobat aquesta variant que m’ha semblat col·loquial i tendre.

M’ha cridat l’atenció una làpida amb l’única inscripció “El Franch”, sense dates, sense cap altre nom, austera, de marbre blanquíssim.


El cementiri de Sant Joan del Galí, entre prats verds i carenes suaus, transmet aquella pau que només podem trobar a les coses senzilles i humils. Fins i tot el murmuri de les branques dels xiprers és part del silenci.

Com anar-hi:

Preneu la sortida Salida 36A Vic / Girona de l’Eix Transversal (C-25) i seguiu uns quants metres per la C-25D. Preneu el trencall cap a Olost (C-154). Un cop passades tres o quatre corbes, us apareixerà l’església a mà esquerra.

Notes bibliogràfiques:

Rocafiguera i Garcia, Francesc de. (juny 1996). Sant joan del Galí, una església restaurada. La Revista (Vic), 1996,p. 16-18.

Comentaris

Entrades populars