Cementiri de la Cité (Carcassonne-França), amb uns altres ulls


2007

Els nostres amics Hory i Ester van visitar el Cementiri de la Cité de Carcassonne, un recinte enclavat sota l’ombra de les muralles de la ciutat medieval.

La històrica ciutat de Carcassonne té cinc cementiris, on hi ha enterrades personalitats polítiques, artístiques, militars i eclesiàstiques: Cimetière de la Cité, Cimetière de la Conte, Cimetière de Grèzes, Cimetière de St-Michel, i Cimetière de St-Vincent.


Durant el segle XIII, la Cité tenia dos cementiris, de les antigues esglésies de Saint-Vincent i de Saint-Michel, situats sobre el vessant del turó. Després de la creació de la Bastide, la catedral va construir un recinte particular per sepultar sacerdots i nobles. Primer es va estendre cap a la capçalera de l’església i després, l’any 1713, cap a l’oest, entre la porta i la torre del Moulin.

La parròquia de Saint-Sernin posseïa un cementiri al costat de l’església sobre la muralla nord. Del recinte només en queda una creu.

El cementiri de la Cité s’estén al sud de la plaça del Prado. Va substituir un enclavament situat al llarg del camí de Lagrasse, una mica més al sud. La creixent població dels suburbis va comportar-ne la construcció. Els anys 1873 i 1928 s’adquiriren terrenys que van permetre una ampliació. L’any 1890, els habitants de la Barbacane, dirigint-se a l’alcalde, van refusar-ne una ampliació i proposaren un nou enclavament situat sobre la ruta de Saint-Hilaire. El cementiri es construirà a la Gravette.



La majoria de tombes són de pedra granítica o, les més noves, de marbre negre i brillant i tenen forma de sarcòfag amb . N’hi ha algunes en forma de petita capella. Un dels fets que més crida l’atenció, si ho comparem amb els cementiris de casa nostra, són les plaques dedicatòries i les flors de porcellana.

Tombes remarcables

A la dreta de l’entrada del recinte, sobre el mur, una placa assenyala la tomba de Georges Bruguier, nascut a Nîmes l’any 1884. Va ser parlamentari i va refusar atorgar plens poders al govern de Vichy. Morí el 20 d’agost de 1962. El seu fill, Michel Bruguier, nascut l’any 1921, va ser advocat i cap dels FFI del Gard. Morí a París l’any 1967.
Panteó de les Germanes de Saint-Vincent de Paul.

Família Michel Sabatier. Industrial nascut a Limoux l’any 1851. Va fundar una destil·leria, on produí un licor anomenat « La Micheline ». Fou un reconegut mecenes. Va morí l’11 de desembre de 1918. En aquesta tomba també hi reposa el seu gendre Georges Bruguier (1884-1962).

Michel Jordy, nascut el 30 de maig de 1863, va ser agutzil, fotògraf, historiador i arqueòleg. Va fundar la societat anònima de l’Hôtel de la Cité l’any 1911. Morí el 28 de febrer de 1945.
Imponent panteó dels germans Georges (1837- 1893) i Prosper Bacou (1839- 1892), realitzat per l’arquitecte G. Vidal i l’emprenedor Carbou.

Al bell mig del camí principal s’hi erigeix una estela a la memòria d’Antoine Fournier (1774-1854), mort a la seva propietat de la Forcate (Villesiscle).

Capella amb les restes dels sacerdots de la població. Entre ells cal destacar el canonge Auguste Pont, nascut a Chalabre l’any 1880. Era l’encarregat de la basílica de Saint-Nazaire. Durant el seu sacerdoci, realitzà tasques a la presó i va preparar per a la mort els joves condemnats durant l’any 1944. Morí el 9 de maig de 1964.

Guillaume Besaucèle, nascut a Saissac l’any 1712, va ser vicari general de Mgr de Bezons i favorable a l’esperit revolucionari. Va ser elegit bisbe del departament l’any 1791 fins a la seva mort, el 4 de febrer de 1801.

Armand Bazin de Bezons, nascut a Paris el 30 de març de 1701, va ser bisbe de Carcassonne des de 1730 fins a la seva mort, l’11 de maig de 1778. Va ser una de les grans figures del segle ja que influencià sobre la vida religiosa i sobre l’administració civil de la seva diòcesi.

Pierre Malbosc, nascut l’any 1797 en el sí d’una família de negociants i hotelers, que administraven el Chapeau Rouge, a la Trivalle. Va exercir com a advocat i també va ser director de l’hospici. En reconeixement, l’ajuntament li va erigir una estela. Morí el 10 de setembre de 1854.

Joseph Poux, nascut l’11 d’abril de 1873, va ser arxiver de l’Aude i autor d’una remarcable obra de cinc volums sobre la història i la descripció de la Cité. Morí el 9 de juny de 1938 i va ser enterrat a la Cité perquè en va promoure la restauració.

Louis Amigues, nascut l’any 1904. Al capdavant dels socorristes, va contribuir a salvar les vies de comunicació durant l’alliberament de la ciutat, l’any 1944. Va ser suboficial de bombers, funció que va desenvolupar després de la guerra. Morí l’any 1955.

Raymond Chesa, nascut a la Trivalle el 10 de febrer de 1937, va ser professor de ciències físiques. Va ser elegit alcalde l’any 1983. Va obtenir la classificació de la Cité i del Canal com a Patrimoni mundial de la UNESCO. Va promoure la restauració dels edificis de la Bastide i el turisme de la ciutat. Va morí l’11 de gener de 2005. La seva tomba és moderna.

Vegeu una fotografia antiga de la Cité amb el cementiri en primer pla:

Mission héliographique, Gustave Le Gray et/ou Mestral, été 1851
Tirage sur papier salé d'après négatif sur papier ciré sec
242 x 327 mm
N° négatif "474" en bas à droite
Ancienne collection Georges Sirot© Paris, Bibliothèque nationale de France, Département des Estampes et de la photographie

Feu clic sobre la imatge següent, si voleu veure més fotografìes:


Comentaris

Rafael del MORAL ha dit…
Hola ESther. Aunque no es bien bien un cementerio te invito a visitar de nuevo mi blog. Ayer colgué las primerras fotos que pueden ver de la fosa de Gurb (Osona). La primera que con la nueva Ley de Fosas se ha abierto. Como soy periodista pude asistir a la visita que hicimos los medios de comunicación. Allí antes había una tumba que los familiares habían contruido. A ver qué te parecen las fotos. Algunas son un pocos duras y abajo he escrito una breve explicación de lo que pasó.
http://expofotosrafa.blogspot.com
Mar-Giverny ha dit…
Hace ya un par de años tengo pensado hacer una escapada a Carcassone, si este año la hago por supuesto los visitaré.