Cementiri de Vysehrad (Praga-República Txeca)


febrer de 2008

El Castell de Vysehrad és una antiga i històrica fortalesa que va deixar de tenir usos militars l’any 1866. Les primeres tombes al recinte de Vysehrad daten del segle XV i es situaren al voltant de l’església de Sant Pere i Sant Pau. Cap al 1660, Martin Velansky va erigir els murs que envolten les tombes.

L’any 1869 el recinte s’amplia per la zona nord i s’hi estableix el panteó nacional de Slavin (Slava significa celebritat en llengua txeca) per donar-hi sepultura a les personalitats més rellevants del país. Entre els anys 1889 i 1893, l’arquitecte Antonín Wiehl dissenya el panteó nacional tal com ens ha arribat avui. Aquest panteó és l’obra més important, per això, el cementiri també es coneix amb el nom de Slavin.

L’Associació Svatobor, que es dedica a donar suport a la literatura txeca, decideix construir un panteó en honor de les personalitats txeques més il·lustres. L’any 1889, l’alcalde del districte de Smichov fa una donació important per iniciar les obres. La primera pedra es col·locà el 7 de setembre de 1893 i la primera personalitat enterrada al panteó nacional va ser l’escriptor i poeta Zeyer.

L’Associació Svatobor es va fer càrrec del manteniment del recinte, com a propietària i administradora, fins l’any 1961, en què el cementiri passà a ser propietat de la ciutat de Praga. Actualment, aquesta associació té arrendat, en règim de lloguer, el cementiri. El panteó nacional està en procés de restauració ja que durant els anys s’han perdut algunes de les lloses i 9 dels 16 fanals de llautó que l’ornamentaven.

Deixant de banda el panteó nacional, el cementiri està format per una sèrie de sepulcres bellíssims a les galeries que conformen tres dels quatre murs que en delimiten el perímetre. Aquestes tombes estan, moltes d’elles, decorades a l’estil Art Nouveau, amb pintures i mosaics de colors vius.

A dins mateix, envoltats de reixes de ferro, hi ha dos recintes on hi ha sepultats els membres de dues comunitats religioses. També hi ha el panteó dels frares del monestir d’Emaus de Praga.

La resta de tombes són a terra, la majoria d’elles de marbre negra o de pedra. Per primer cop, hem vist que les tombes es decoren, sovint, amb ornaments nadalencs (petits avets decorats, ponseties, branquetes d’avet….). Hi ha tombes molt especials: en futures entrades al blog anirem penjant les obres que més ens han cridat l’atenció.

Per cert: Rodina significa Família en txec.

Algunes de les personalitats enterrades són:

Aleš, Mikoláš (1852-1913), pintor
Bednář, Václav (1905 - 1987), baríton
Beníšková, Otilie (1882 - 1967), actriu
Bican, Josef (1913-2001), jugador de futbol
Boháč, Ladislav (1907 - 1978), actor
Čapek, Karel (1890-1938), escriptor teatral
Chittussi , Antonín (1847-1891), pintor
Destinn, Emmy (Ema Destinnová, 1878-1930), cantant d’òpera i solista al Metropolitan de Nova York
Dvořák, Antonín, (1841-1904), compositor
Engelmüller, Karel (1872 - 1950), crític de teatre i historiador
Fragner, Jaroslav (1898 - 1967), arquitecte
Gočár, Josef (1880 - 1945), arquitecte
Gruber, Josef (1865 - 1925), professor d’economia
Heřman, Jan (1886 - 1946), virtuós de piano
Heyrovský, Jaroslav (1890-1967), Premi Nobel per haver inventat la
Hilbert, Jaroslav (1871 - 1936), dramaturg
Hilbert, Kamil (1869 - 1933), arquitecte
Hoffmann, Karel (1871 - 1936), violinista
Honzík, Karel (1900 - 1960), arquitecte
Hora, Josef (1891 - 1945), poeta, periodista i traductor
Hrubín, František, (1910-1971), escriptor i poeta, amic de Jaroslav Seifert
Hujer, Oldřich (1880 - 1942), professor de filologia, especialista en indoeuropeu i lingüística eslava.
Hynais, Vojtěch (1854 - 1925), pintor, autor del teló del teatre Národní
Kafka, Bohumil (1878 - 1942), escultor i medaller
Klášterský , Antonín (1866 - 1938), poeta i traductor
Klecanda, Jan (1855 - 1920), escriptor i periodista
Kocián, Jaroslav (1883 - 1950), virtuós del violí
Kohout, Eduard (1889 - 1976), actor
Král , Josef (1853 - 1917), professor de filologia clàssica
Křižík, František (1847 - 1941), inventor
Kubelík, Jan (1880 - 1940), virtuós del violí, pare de Rafaela Kubelíka
Kubelík, Rafael (1914 - 1996), director de la Filarmònica Txeca i compositor
Kubín, Josef Štefan (1864 - 1965), escriptor i etnògraf
Kubla, Richard (1890 - 1964), tenor
Lauda, Jan (1898 - 1959), escultor
Mácha , Karel Hynek (1810-1836), poeta romàntic
Mařák, Otakar (1872 - 1939), tenor
Marvan, Jaroslav (1901 - 1974), actor
Maxián, František (1907 - 1971), virtuós de piano
Mucha , Alfons (1860-1939), pintor
Myslbek, Josef Václav (1848 - 1922), escultor, autor de l’estàtua de Wenceslao de la plaça homònima.
Nedbal Oskar (1874 - 1930), director i músic
Němcová, Božena (1820-1862), escriptor, autor de la novel·la "Babička" (L’Àvia)
Neruda , Jan (1834-1891), poeta i escriptor
Novák, Jan V. (1853 - 1920), especialista en historia de la literatura
Novák, Vojta (1886 - 1966), actor i director
Pelc, Antonín (1895 - 1967), pintor
Píč , Josef Ladislav (1847 - 1911), historiador i arqueòleg
Pujman , Ferdinand (1899 - 1961), director
Pujmanová, Marie (1893 - 1958), escriptora
Šaloun, Ladislav (1870-1946), escultor (Art Nouveau)
Scheinpflugová, Olga (1902-1968), actriu i esposa de Karel Čapek
Sládek, Josef Václav (1845 - 1912), poeta i traductor
Smetana, Bedřich (1824-1884), compositor
Špála, Václav (1885 - 1946), pintor
Štěpánek, Zdeněk (1896 - 1968), actor
Strnadel, Antonín (1910 - 1975), pintor
Štursa, Jan (1880 - 1925), escultor
Švabinský, Max (1873-1962), pintor
Svoboda, František Xaver (1860 - 1943), escriptor
Svobodová, Růžena (1868 - 1920), escriptora
Toman, Karel (1877 - 1946), poeta
Ungrová, Kamila (1887 - 1972), solista d’òpera
Vejražka, Vítězslav (1915 - 1973), actor
Vrchlický, Jaroslav (1853 - 1912), poeta i traductor
Wladiwoj, Tomek Wácslav (1818 - 1905), historiador
Zeyer , Julius (1841 - 1901), poeta, escriptor i traductor

Si voleu veure més fotografies, cliqueu sobre la imatge següent:
Cementiri de Vysehrad

Comentaris

Tempus fugit ha dit…
Molt interesant i curiosa la tomba amb les mans.
Lorena ha dit…
Espectacular el cementerio. No es tan romántico como Olsanske, porque es otro estilo, pero las esculturas son preciosas y numerosas por lo que veo en vuestras fotos. Ahora me siento mal por no haberlo visitado cuando fui a Praga... ya tengo una razón más para volver. Preciosas fotos!

Entrades populars